El futbol és un dels esports d’equip més antics del món i, des que la pilota va començar a rodar per sobre la gespa s’ha convertit en un autèntic fenomen de masses. A la ciutat de Barcelona, l’esport rei sempre ha tingut un impacte molt gran als carrers. I aquest sentiment segueix creixent cada dia, no per la bellesa del joc, sinó perquè la gent vol veure el seu equip representant el barri, o ciutat.
Més enllà de les rivalitats més clàssiques, com la del Barça i l’Espanyol, els clubs més petits també tenen els seus derbis i rivalitats històriques. Aquest és el cas de la U.E. Sant Andreu i el C.E. Europa, dos clubs centenaris de la ciutat que s’enfronten cada any, i que aquest diumenge es veuran les cares al Narcís Sala, l’estadi del Sant Andreu, en un partit on es pot decidir la lliga. De fet, però, mai s’ha viscut un “derbi tan decisiu”, tal com el denomina el Roger Graells, cap de comunicació de la U.E. Sant Andreu, perquè mai s’havien trobat en la situació d’enfrontar-se l’un amb l’altre sent líders de la classificació – primers l’Europa i segons el Sant Andreu – a falta de quatre partits perquè acabi la lliga.
El partit, però, va més enllà del futbol: és un derbi històric entre l’antiga Vila de Gràcia i l’antic poble de Sant Andreu, una “rivalitat curiosa”, com la denomina l’Àngel, responsable de comunicació de l’Europa. Per aquest motiu, tot i que ja no són pobles independents a Barcelona, alguns categoritzen el derbi com l’enfrontament entre la Vila i el Poble. Un derbi que, segons en Roger és “equiparable a qualsevol Barça – Espanyol”.
Però, d’on neix aquest derbi? Tots dos equips van néixer, més o menys, a la mateixa època. El C.E. Europa es va fundar el 1907, fruit de la fusió entre el Provençal i el Madrid de Barcelona, i la UE Sant Andreu reivindica el seu naixement el 1909, com a hereu del Club Zeta. Ara bé, no va ser fins a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta que aquesta rivalitat entre els dos clubs centenaris va aflorar.
La rivalitat es va fer forta gràcies als comentaris que van començar a aparèixer als fòrums d’internet, una eina molt utilitzada a finals del segle XX que es podria equiparar al que és Twitter avui en dia. Allà, els seguidors de tots dos equips van crear un “caldo de cultiu” que va consolidar aquesta rivalitat. Aquesta “enemistat” que ha proliferat no es podria entendre, tampoc, sense tenir en compte els moviments juvenils de tots dos equips: els Eskapulats de l’Europa, i els Desperdicis del Sant Andreu.
Dos clubs que representen més que futbol
Més enllà del futbol, tots dos equips s’han convertit en un dels pilars dels seus barris, adoptant un rol social o, fins i tot, polític. De fet, alguns dels seguidors dels equips com l’Oriol, que és seguidor de l’Europa, i el Marcel, que és seguidor del Sant Andreu, coincideixen en el fet que són clubs que exerceixen “una funció social”.
I aquest caràcter “social” també es veu reflectit en la rivalitat entre els dos equips. “És molt bonic de veure, perquè ara que s’ha abandonat el futbol com el coneixíem i s’ha convertit en un model de negoci pur, poder seguir gaudint d’aquestes petites coses val la pena”, comenta l’Oriol. Una idea que sembla que molts seguidors comparteixen, perquè les entrades pel partit d’aquest diumenge estan volant. De fet, des del Sant Andreu preveuen “omplir el 90% de l’estadi”, és a dir, més de 5.000 persones.
