Salvatore Ambrosino és un pizzer napolità establert a Barcelona des de fa 18 anys. Ha estat en restaurants com Al Passatore o la Bella Napoli. I ara fa realitat el “somni” d’obrir la seva pizzeria. Ho fa a Blai, 65, on el carrer conflueix amb la plaça dels Ocellets, al barri del Poble-sec, i després de guanyar el campionat d’Espanya de la “vera pizza napolitana”. Segons un dels fundadors de la plataforma Emblemàtics Barcelona, Alberto Mejías, es tracta d’un dels millors pizzers de món, tot i la seva joventut.
Un homenatge a la seva mare
L’establiment acaba d’aixecar la persiana. Es diu Annarè, el nom de la mare del Salvatore. “Ella somiava que jo obriria una pizzeria”. I una de les joies del nou restaurant és el forn, de la marca Grimaldi. Els Grimaldi són una empresa de llarga tradició en el sector, amb molt prestigi a Itàlia i a tot Europa, especialitzada a construir forns, recorda Mejías.
Aquesta setmana, Giuseppe Grimaldi, un dels representants de la quarta generació de la nissaga, s’ha traslladat a la capital catalana des de Nàpols per muntar el forn, amb capacitat per a cinc o sis pizzes, a la pizzeria. “Trigaran tres dies a construir-lo”, desvetlla Ambrosino. Davant del TOT Barcelona, el forn va agafant forma, amb trossets de marbre de colors: el blau elèctric -el color preferit de la mare del pizzer-, el blau clar -en rècord del barri de la Mergellina de Nàpols, d’on és-, i el groc -escollit pels germans del propietari-. Entre els materials del forn, Ambrosino en destaca la pedra volcànica del Vesuvi i la pedra de tufo, utilitzada des de temps dels romans perquè transmet calor.
La carta de pizzes creixerà
Ambrosino va començar la seva trajectòria de pizzer a Barcelona el 9 d’abril del 2006, primer com a forner a Al Passatore, amb 19 anys, i prop de dues dècades després ja disposa del seu primer negoci a la ciutat. Enmig, va tenir una etapa professional nord-americana, amb parades a Miami i Nova York. “Els clients trobaran els productes típics napolitans, tradicionals i casolans”. Això sí, una mica actualitzats. Les pizzes seran els plats principals del restaurant, tot i que també hi haurà croquetes i bruschettes. “Vull fer una veritable pizzeria napolitana a Barcelona”. D’entrada, la carta inclourà una trentena de pizzes, però el nombre anirà creixent. “Els clients que vinguin han de trobar sempre coses diferents, perquè tinguin ganes de tornar”. El restaurant tindrà capacitat per a 50 persones, inclosa la terrassa.
La competició en la qual Ambrosino es va alçar amb el guardó de millor pizzer de l’Estat a fer una pizza napolitana el va organitzar l‘Associazione Verace Pizza Napoletana. Per primer cop, la cita es va fer fora d’Itàlia, a Barcelona, i ara la intenció de l’entitat és que el campionat del món es disputi també a l’Estat espanyol. Ambrosino es va imposar a altres 22 participants. Tots havien de preparar una pizza Margherita, “respectant una disciplina, fent una massa directa amb pasta tradicional. I vaig guanyar”, diu, mentre improvisa que igual prepara una pizza dedicada a la Copa Amèrica de Vela, amb calamarsets fregits i crema d’allioli en lloc de mozzarella, entre els ingredients.
