S.O.S. d’una escola de circ en risc de ser desnonada per quart cop

La cooperativa La Bonita, amenaçada per un pla urbanístic d'oficines al [email protected] de Barcelona

“Ara acabem de pagar el crèdit que vam demanar per poder posar a punt tota la nau fa quatre anys. I al final sembla que quan el lloc comença a tenir color i acabes de pagar, te n’has d’anar i buscar un de nou. Jo estic acostumada a fer-ho, però hi ha un moment que et canses. Així és com els projectes moren”. Qui ho diu és la Manuela Gracián, directora artística i alma mater de l’espai de circ, dansa i arts escèniques La Bonita. I és que la nau que lloguen actualment, situada al barri barceloní de Provençals de Poblenou, està amenaçada per un projecte urbanístic. Una situació que té poc d’anecdòtica a l’entorn del [email protected] i que en el cas d’aquesta cooperativa és especialment sagnant. Si el pla d’expulsar-los tirés endavant, seria la quarta vegada que els fan fora del local on s’han establert.

L’espai aplega alhora l’entrenament de professionals del circ que fan temporades de residència i es preparen en aquestes instal·lacions i una escola de circ i dansa per a aficionats. Només pel que fa a la part formativa, el projecte arriba a unes 200 persones que es reparteixen en una vintena de classes diferents cada setmana. “La gent adulta es pot moure més, però quan comences una feina de fer territori amb les famílies, la canalla, les entitats del barri… mudar-te és una feinada. Pateixen els professors perquè perden els alumnes, pateix l’estructura d’un projecte alternatiu, pateixen les persones que ja havien aconseguit una regularitat i també pateix el barri perquè les iniciatives de proximitat es perden”, comenta la Manuela, amb un esgotament difícil de dissimular.

Un pla urbanístic ferm però silenciós

A dia d’avui no saben en quin punt es troba el projecte d’oficines que els expulsaria de la nau 1 del número 105 del carrer Cristóbal de Moura. I és que la incertesa és un mal més que arrosseguen els grans processos urbanístics. L’últim que se’n sap és que el novembre de 2019 es va aprovar definitivament al plenari de l’Ajuntament el pla que transformaria el gruix de l’illa compresa entre els carrers de Treball, Marroc, Selva de Mar i Cristóbal de Moura.

Pocs mesos abans, la promotora del projecte, l’empresa Praedium Global Invest, va anunciar al TOT Barcelona que adaptaria el pla per no afectar cap resident del nucli de casetes. El portaveu de la companyia en aquell moment, Joan Miquel Joaquim, va assegurar que les pressions del govern del districte de Sant Martí van ser clau en aquella decisió. Ara, en canvi, el relat és un altre. Fonts del districte subratllen a aquest diari que no tenen res a dir sobre aquest cas perquè l’activitat de La Bonita es duu a terme en un espai privat. Alhora, l’empresa a càrrec del projecte ha deixat d’atendre les peticions de la premsa.

Els projectes culturals al Poblenou, en risc

La desaparició d’iniciatives vinculades a l’art la veuen amb preocupació, també, activistes de la zona. “El cas és extrapolable a la major part del teixit artístic i cultural del barri, que estan afectats i pendents que els facin fora per construir edificis d’oficines“, assenyala Albert Valencia, de l’Observatori de Barris del Poblenou. En la mateixa línia, assenyala que “per molt que s’omplin la boca amb el Poblenou o el [email protected] com un districte cultural i d’indústries creatives, a mitjà i llarg termini els projectes artístics i culturals que ara sobreviuen en naus acabaran sent expulsats”. “A curt termini, alguns d’aquests espais ja estan desapareixent, enderrocant-se i construint oficines”, avisa.

Entre les víctimes de la renovació urbanística de la zona hi ha iniciatives que ja han desaparegut totalment –com l’espai creatiu la Fundició– i d’altres que encara es troben amb l’amenaça més o menys urgent d’un projecte urbanístic a sobre –com el Rafató Teatre, l’espai Valkiria, Nauart o Utopia 126–. De nou, la sensació entre els implicats en projectes culturals alternatius al Poblenou és que l’estabilitat és el bé més difícil d’aconseguir.

A La Bonita ho han après a cops de realitat. De fet, tal com va assenyalar la revista de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou en la seva penúltima edició, el recorregut històric d’aquesta escola els ha fet anar de banda a banda i han hagut de canviar de local fins a tres vegades per plans urbanístics. Primer va ser la fàbrica de tendals Can Giralt, després Can Ricart i tot seguit la nau Loto. En alguns d’aquells espais fins i tot tenien “un teatre en condicions”, recorda la Manuela. Ara, si el projecte de Praedium Global Invest els acabés de donar l’estocada, seria la quarta vegada que l’arribada de nous edificis obliga aquesta iniciativa cultural a buscar-se la vida.

“Preferim quedar-nos on som”

La Manuela recorda que quan es van assabentar del pla per capgirar l’illa on estan instal·lats van trucar a la immobiliària que fa de representant de la propietat. “Els vam demanar que fossin sincers, perquè hi ha gent que depèn d’això i un projecte al darrere. I perquè quan vam entrar no sabíem res de cap afectació. Però se’ns va dir que encara no hi havia res en ferm i que ja ens avisarien. I no hem sabut res més d’ells”, apunta. Tampoc han rebut la visita de cap tècnic o polític interessant-se per la seva situació, ni per plantejar-los un espai alternatiu, sosté.

L’espai llogat i l’escola circense que s’hi encabeix és una de les branques de la cooperativa La Bonita, que té 360 socis, però també fa altres funcions, com l’acompanyament laboral d’artistes i la dinamització cultural de projectes diversos al territori. Amb tot, Gracián defensa la urgència de tenir un espai on clavar arrels. “Necessitem espais grans, perquè el circ els requereix. I si poguéssim, buscaríem una nau el doble de gran que aquesta. Però encara i així, pensant en el que tenim en marxa, la veritat és que el que preferim és quedar-nos on som”, reconeix la dona.

Malgrat les seves intencions, de moment, pesen més els silencis. Ni la immobiliària ni la promotora s’ha posat en contacte amb ells. I els precedents recents a la zona amb altres projectes culturals no ajuden. Tampoc no ho posa fàcil el context immobiliari: “Si et fan fora d’aquí on vas? Ja no en queden tants, de llocs. Les naus grans han anat a parar a projectes moderns com hubs i labs d’innovació que estan per tot arreu”, comenta resignada. La principal esperança dels membres de La Bonita és que el pla urbanístic s’alenteixi. Que entri al forat negre més o menys habitual dels projectes del [email protected] estancats durant anys sense que ningú en sàpiga ben bé el perquè. Així, ells mentrestant podrien seguir fent circ, dansa i barri.

Nou comentari