Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Els restaurants més antics de Barcelona que mantenen viva la seva identitat

A Barcelona hi ha un incomptable nombre de restaurants, alguns de molt bons i altres que són totalment prescindibles. El que costa cada cop costa més de trobar, però, són restaurants de tota la vida, que no hagin acabat reconvertits en grans cadenes sense personalitat pròpia. Un dels que manté viva la identitat de la Barcelona de sempre és el restaurant més antic de la ciutat i de Catalunya: Can Culleretes, situat al número 5 del carrer de Quintana, al barri Gòtic. Els seus orígens es remunten a l’any 1786. De fet, el Llibre Guinnes dels Rècords certifica que és el segon restaurant més antic d’Espanya. Des del 1958, està al capdavant la família Agust-Manubens. La cuina tradicional catalana i de qualitat és la clau del seu èxit. Els peus de porc, el bacallà a la llauna o el civet de porc senglar són alguns dels plats estrella que surten dels fogons de Can Culleretes.

200 anys de vida

Un altre clàssic de la capital catalana és el Bar Marsella, que va obrir les portes per primer cop el 1820. És evident que no és un bar qualsevol: ha sobreviscut durant 200 anys al centre de Barcelona, concretament al número 65 del carrer de Sant Pau, al barri del Raval. Entrar-hi avui dia significa fer un viatge al passat, com a l’època de la República, on es feien reunions clandestines; o també als temps en els quals Salvador Dalí i Ernest Hemingway anaven a beure absenta.

La seva estètica no ha canviat gaire. Les taules i la barra, entre altres elements, són de fusta. Les parets estan atrotinades i el sostre sembla que està a punt de caure. Aquest entorn especial ha estat anteriorment escenari d’algunes pel·lícules, com ‘Les aventures del jove Indiana Jones’ de Geroge Lucas i ‘Vicky, Cristina, Barcelona’, de Woody Allen. Arriba fins a aquest punt de la seva història, però, no ha estat fàcil. El 2013 va estar a punt de tancar perquè al llogater se li havia acabat el contracte de lloguer i la propietat volia vendre tot l’edifici sense llogaters. Finalment, però, es va salvar quan l’Ajuntament va comprar tot l’edifici.

Un nom icònic

Los Caracoles es troba des del 1835 al número 14 del carrer d’Escudellers, al tram que fa cantonada amb el carrer de Nou de Sant Francesc, al barri Gòtic. Inicialment, però es deia Can Bofarull amb motiu de la família que el regentava: la família Bofarull. Això, però, va canviar quan, poc temps després d’obrir va destacar entre els seus clients un dels plats que elaboraven: els cargols. Aquest plat no va quedar en una anècdota, sinó que va donar-li tanta fama que l’establiment va canviar de nom el 1915 per Los Caracoles. Més tard, quan la segona generació estava al capdavant del negoci el 1934, van obrir una rostisseria que acabaria sent la més famosa de la ciutat per comprar cassoles de cap i pota i caps de xai rostits, entre altres. En aquest sentit, cal recordar que aquest restaurant és un referent de la cuina catalana que destaca per la seva esqueixada, canelons, cabrit al forn i, com era d’esperar, cargols. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mireia a desembre 30, 2023 | 12:28
    Mireia desembre 30, 2023 | 12:28
    Qui perd els orígens perd una part important de llur identitat. Això ho diu la lletra d'una cançó de Raimon i trobo que en té tota la raó. A propòsit Raimon canta "qui perd els origen perd identitat" i massa sovint hi ha persones, algunes periodistes, que li "transformen" en : "Qui perd els origen perd la identitat". No és pas el mateix i en Raimon sovint ha fet veure aquest error i mala interpretació de les seues lletres.
  2. Icona del comentari de: Pol a desembre 30, 2023 | 12:47
    Pol desembre 30, 2023 | 12:47
    Es curiós el famós "Molino" de Barcelona es deia Le Petit Moulin Rouge el franquisme, que no admetia altres llengües que l'espanyol i castellà, el 1939 va fer-los, va obligar a, canviar el nom i així ha restat malgrat la transició i la "democràcia" "plena", "homologable", "consolidada" etc. Amb el restaurant Bofarull de Barcelona s'esdevé una cosa semblant, s'hi mengen caragols i altres aliments com cap i pota, canelons però, el restaurant es diu "Los caracoles" del 1915 ençà, encara avui... Sens dubte als catalans, l'espanyol o el castellà ens "llama". Algú s'imagina que li haguessin dit "Los canalones" o "Los cabezas-y-patas" ? No costa gaire d'anomenar les coses pel seu nom genuí en comptes de castellanitzacions fal·laces... i innecessàries i encara ridícules. Anem pas bé.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa