Durant la Guerra Civil Espanyola, a Barcelona es van construir més de 1.300 refugis antiaeris. La capital catalana va ser la primera ciutat a ser bombardejada durant un conflicte bèl·lic des de l’aire i la població es va convertir en el focus dels atacs de l’aviació feixista i nazi. Els refugis van servir per intentar protegir la ciutadania d’aquella massacre. El Museu d’Història de Barcelona n’ha fet una pàgina web en la qual explica el moment històric i mostra la situació dels refugis a la ciutat. Uns pocs, tots de titularitat municipal, es poden visitar. Són el Refugi 307 (situat al Poble-sec), els de la plaça del Diamant i de la Revolució (a la Vila de Gràcia) i el del casal de barri la Torre de la Sagrera, obert aquest 2025 i que es va trobar per casualitat durant unes obres de reforma una dècada abans. També es pot entrar al refugi que hi ha al Palau de les Heures, amb permís de la Fundació Bosch i Gimpera, dintre del campus de Mundet de la UB i que durant la Guerra Civil va ser la residència del president de la Generalitat, Lluís Companys.
Molts dels refugis no s’han conservat i han desaparegut per les obres de transformació que s’han executat a Barcelona i alguns altres estan en propietats privades i no estan oberts al públic. És el cas del Refugi 525, una joia amagada al cor del barri de Sant Andreu de Palomar, al qual s’accedeix des d’una tapa encastada al terra d’un garatge del carrer de Ramon Batlle. Al refugi es baixa per una escala metàl·lica molt estreta, com si es tractés del clavegueram de la ciutat. Fa més de 100 metres i té quatre girs de 90%, el primer dels quals “era per aturar l’onada expansiva de les bombes”, explica un dels propietaris de l’immoble, en Xavier de la Cruz, fotògraf de professió i conseller de Junts per Barcelona al districte de Sant Andreu, que va comprar la finca amb el seu germà, Cèsar.
“Un tub antimetralla al pati de la finca”
Va ser cap al 2014 quan els germans De la Cruz van adquirir la casa, però els venedors, la família Torné, no els van mencionar l’existència del refugi fins al dia de la signatura de la compravenda. “Tenien por que ens féssim enrere”, esmenta en Xavier de la Cruz. Quan hi van entrar es van trobar amb un tub antimetralla al pati de la finca, ara ja retirat. La supervivència del refugi, però, ve dels anys 60, quan els Torné van enderrocar les dues cases de la família per fer-hi dos pisos de lloguer i ells es van quedar els baixos.
L’avi Torné, vinculat al món de la construcció, va preservar el refugi, en va modificar la sortida d’emergències i la va deixar arran de terra, per on ara s’entra. En Torné va mantenir durant anys quasi en secret l’existència del refugi. “Poca gent ho sabia”, diu De la Cruz. No va ser fins al 2015, quan la casa ja havia canviat de mans, que es va fer públic. En conversa amb el TOT Barcelona, el propietari demana no esmentar l’enumeració exacta del carrer de Ramon Batlle, ja que és una propietat privada i no es pot visitar.
El refugi està força ben conservat. Un cop superada l’escala metàl·lica, hi ha les escales de l’antiga sortida d’emergència que encara conserven la barana de ferro. Construït amb maons -plans fins a mitjana altura-, amb volta catalana de tres estructures, De la Cruz pensa que és obra de l’enginyer Ramon Perera. “Té el seu disseny pur”. Nomenat secretari tècnic de la secció de plans i obres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya el 1938, Perera va intervenir directament en la construcció de molts refugis en tot el territori català i especialment a Barcelona. De la Cruz també creu que en la construcció van participar-hi miners, per la qualitat de la galeria.
Podria ser de gener del 1938
En una de les parets del refugi 525 es pot llegir “1 / 1938”, que és la data en la qual es va poder excavar, i unes poques lletres amb majúscula de les quals es desconeix el significat. En l’interior es conserven molts estris de l’època, com cablejat elèctric, llums d’oli -per si es quedaven sense subministrament elèctric-, i maons que aguantaven els taulons on s’asseia la gent. El refugi no està acabat. En la part final encara queden pics i pales de la construcció de fa quasi 87 anys. En aquest punt, es veuen les marques que els pics deixaven durant l’excavació i la construcció de la volta catalana amb tres estructures de maons.
La gran majoria dels refugis barcelonins van ser construïts per la ciutadania. El del carrer de Ramon Batlle no va ser una excepció. De fet, l’accés principal era al mateix carrer, ara tapiat. Des de la galeria del refugi es veu el tancament que, segons De la Cruz, va fer l’anterior propietari de la finca. En aquest refugi hi cabien assegudes unes 30 persones i una cinquantena a peu dret.
Un refugi a la plaça del Mercadal tancat pel seu mal estat
Un altre dels refugis destacats de Sant Andreu de Palomar era el 439, que es va localitzar durant la construcció del nou mercat de Sant Andreu, a la plaça del Mercadal. El 2022, el TOT es va fer ressò d’aquella troballa. Tot i que es va intentar recuperar i obrir-lo a la ciutadania, el seu mal estat va fer que l’Ajuntament ho acabés descartant. Segons va explicar llavors l’historiador Pau Vinyes, membre del Centre d’Estudis d’Ignasi Iglésias, la infraestructura va quedar molt malmesa durant unes obres al mercat la dècada dels vuitanta. Aquest refugi era un dels més grans de Sant Andreu, ja que tenia capacitat per unes 4.300 persones, agafava tot el perímetre de la plaça del Mercadal i alguns carrers adjacents. Tenia nou accessos.
