La majoria de barcelonins amb coronavirus no van als grans hospitals, ni als hotels medicalitzats ni als llits instal·lats en poliesportius. S’estan a casa gràcies a l’atenció diària dels metges, infermers i administratius dels ambulatoris. Els equipaments de barri s’han reinventat per atendre una autèntica allau de casos lleus i moderats i per entomar el seguiment de tots els greus després de l’alta hospitalària. Són la trinxera més gran i també la més invisible. Professionals i veïns han explicat al TOT Barcelona què ha passat aquestes 4 setmanes als ambulatoris de la ciutat.
“L’Atenció Primària s’ha invisibilitzat en aquesta crisi, però si obviem la feina que fa contra l’epidèmia, tindrem molta més feina”, assevera Ethel Sequeira, de Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i metgessa de família del CAP Casanova. “És molt més eficaç gestionar l’emergència des dels ambulatoris que fer hospital-centrisme“, denuncia. “Tractem ben bé el 80% dels pacients amb Covid-19”, estima Mireia López, infermera del CAP les Corts i vocal de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). “Atenem molta població d’edat avançada i no tenim tests”, rebla Rosa Mari Paredes, auxiliar administrativa del CAP Horta.
El sector s’ha alçat aquesta setmana per prevenir tota temptació política de buidar l’Atenció Primària per abastir els macroespais temporals de Barcelona. Amb el precedent de Madrid, que va desmantellar ambulatoris per assortir l’hospital de campanya d’Ifema, van saltar les alarmes quan centres de Barcelona –i de tot Catalunya– van rebre una circular preguntant si preferirien donar suport a residències, poliesportius o hotels en cas que se’ls ho requerís. Sanitaris i veïns s’han plantat i reivindiquen la bona feina dels ambulatoris contra l’epidèmia.
La transformació “radical” dels CAP
Els ambulatoris de la ciutat s’han transformat radicalment per atendre la pandèmia. La majoria han dividit el personal en dos grups, per reduir el risc de contagi. I s’han bolcat en l’atenció massiva per telèfon i a domicili. A les consultes hi va el mínim de gent, que tot i així és imprescindible atendre: control de pacients crònics –diabetis, Sintrom…–, vacunes, cures i les urgències no infeccioses, com un còlic nefrític o un braç trencat. A més, 31 centres de Barcelona obren ara els 7 dies de la setmana.
“Aquesta setmana és la primera que notem un descens fort de l’atenció presencial, en canvi la telefònica segueix altíssima des del principi”, explica Ethel Sequeira. Amb el pas dels dies el mateix CAP ha desenvolupat eines internes per “endreçar” el seguiment a distància, com una agenda de visites “única i contínua de dilluns a diumenge” i un nou accés telefònic d’alta capacitat. “Ara entren menys trucades i en fem més nosaltres; i al principi tothom atenia sobre la marxa i ara intentem que sempre et truqui el mateix doctor”, assenyala. Han après sobre la marxa, fent canvis cada dia als protocols i adaptant-se a l’evolució de l’epidèmia.
31 CAP de Barcelona de l’@apicsbcn obren els caps de setmana per reforçar l’atenció durant la pandèmia del #coronavirus, entre ells el #CAPElCarmel perquè estem més presents i més a prop que mai. Gràcies als professionals per la seva implicació! pic.twitter.com/2BlJZUOVwc
— AP ICS Barcelona (@apicsbcn) April 6, 2020
El CAP Casanova és al mateix edifici que les consultes externes del Clínic, així que està molt coordinat amb l’hospital, situat a pocs metres. “Quan detectem que un cas es complica i cal fer una radiografia o una analítica, el fem venir”, relata Sequeira. Han creat un circuit específic de radiologia per a tres ambulatoris, que permet obtenir els resultats en 20-25 minuts. I porten les mostres de sang al Clínic, que ha reduït el temps d’espera a dues hores. “El pacient no s’espera dues hores al centre, l’enviem de seguida a casa i li expliquem per telèfon els resultats i què ha de fer ara”, resumeix. Si sospiten que el cas és greu, cap a l’hospital.
“Les consultes que no tenen a veure amb el Covid-19 comencen ara a pujar, perquè fins ara la gent que tenia algun problema lleu intentava esperar però el confinament s’allarga i ja no poden més“, indica. També arriba als CAP molta angoixa: “Hi ha moltíssima exacerbació de patologies psiquiàtriques i també quadres d’ansietat en persones que no n’havien tingut”. “La distància social fa que la gent no pugui canalitzar igual emocions com la por o l’estrès per no haver pogut acomiadar un familiar mort”, aprofundeix.
Professionals d’un ambulatori de Barcelona fent atenció telefònica durant la pandèmia de coronavirus / ICS Barcelona
Al CAP Les Corts també han hagut de fer un “reciclatge constant” per “aprendre cada dia” com optimitzar processos, coincideix Mireia López. El triatge a urgències és clau: malalties no respiratòries, cap a una sala d’espera amb mascareta de tela; les respiratòries, cap a una altra sala amb mans rentades, mascareta FFP2 i personal amb equip complet de protecció. Un altre exemple: al principi la primera visita telefònica la feien tant des de medicina com des d’infermeria; ara fan dues trucades en dos dies i així cobreixen les primeres 24 hores del seguiment amb els mateixos recursos. Tornen a trucar a les 48h i si no hi ha febre, tercera trucada en complir-se una setmana. Si n’hi ha, cada dos dies: “Els casos lleus es poden aguditzar entre el 7è i 10è dia”.
Atenció domiciliària desbocada
“Els últims dies han començat a baixar els covids [pacients diagnosticats amb coronavirus], però tenim cada cop més visites domiciliàries“, diu la Mireia López. “Cobrim un territori molt extens, de Sants fins a Pedralbes, i els desplaçaments no deixen temps per fer més de 20 domicilis al dia”, lamenta. “Si un pacient crònic i pluripatològic de 84 anys té febre, no podem fer-lo venir al CAP a fer-se el control de Sintrom perquè podria contagiar altres pacients del circuit no respiratori”, exemplifica. També hi ha qui en sol·licita simplement perquè té “por a venir al CAP i contagiar-se”, lamenta, malgrat que és molt més controlat que encadenar diferents domicilis posant-se i traient-se l’equip de protecció al replà de cada escala.
Triatge de pacients a la porta del CAP Poblenou / ICS Barcelona
“Els covids que estan en quarantena a casa ens demanen sobretot tests, perquè tenen por de contagiar a la família”, subratlla López. Recomanen als convivents que també s’aïllin, però no tothom pot: “Tenim un cas d’una família immigrant que viuen 3 persones en una habitació, no poden separar al que té símptomes!”. De fet, ella també està confinada des de dimecres: és el setè positiu a la plantilla del CAP, formada per unes 60 persones. L’han enviat a casa i s’ha posat a netejar tot el pis amb lleixiu i mascareta, perquè la filla té asma i no vol contagiar-la.
L’ambulatori d’Horta ha assumit més pacients de l’habitual, arran d’una redistribució de tasques amb el CAP Sant Rafael: per reduir contagis, el CAP d’Horta atén tots els adults i Sant Rafael concentra la pediatria. “Les famílies usuàries ho han entès de seguida”, assegura Rosa Mari Paredes, malgrat que en un primer moment el canvi va fer témer als veïns un tancament encobert. Pel personal hortenc, però, la reestructuració els ha comportat molts més covids: “Ara fem unes 200 trucades al dia, però hem arribat a pics de 350”, explica Paredes.
Imaginació amb el material de protecció
Els elements de protecció per als sanitaris han estat escassos des del principi. Al CAP Horta no s’han quedat cap dia a zero, reconeix Paredes, però sí que l’ús d’alguns materials era “limitat” per reduir la gran quantitat que es gasta al dia. I, com amb les trucades o les urgències, també hi ha hagut aprenentatges: “Fa una setmana ens van comunicar que podíem retornar les bates en la mateixa capsa que ens arribaven perquè siguin esterilitzades i així reutilitzar-les”.
“De la comanda que fas a la que t’arriba, hi ha moltes sorpreses”, agrega Sequeira. Les necessitats també van canviant, així que la resposta ciutadana ha estat fonamental: “Ha estat brutal, ens han portat de tot”. Donat que les bates impermeables “són dificilíssimes d’aconseguir”, el CAP Casanova va fer “un patronatge” per explicar a possibles voluntaris com fer-ne amb bosses d’escombraries. Dit i fet: “Els veïns ens n’han fet un munt i les usem molt!”, celebra. També els van molt bé les viseres fetes amb impressores 3D. Fins i tot han pogut cedir material casolà a residències a qui fan visites domiciliàries.
Un dia més volem donar-vos les gràcies.
Gràcies pels vostres missatges d’ànim, les vostres mostres de solidaritat i el material que ens heu fet arribar al #CAPCasanova. Però també a tots els professionals per la vostra professionalitat i dedicació.#JuntsHoAconseguirem pic.twitter.com/LQhuTQjw4z— CAPSBE (@CAPSBEsq) March 31, 2020
La paperassa de les baixes, l’altra epidèmia
I per feinada invisible, la de la burocràcia que carreguen els ambulatoris. “El tema estrella de desesperació a la Primària són les baixes laborals i ara la demanda s’ha disparat”, lamenta Sequeira. “Es fa especialment feixuga en aquest context, perquè vols estar atenent gent i no fent papers”, lamenta. No obstant, l’emergència ha desencallat de cop demandes històriques dels CAP, com poder penjar la baixa a la intranet dels pacients i no haver-les de lliurar una a una.
“En traurem algunes coses positives, d’aquesta crisi!”, celebra la metgessa. També destaca en positiu la incorporació de canals de comunicació laboral abans inexplorats: “Ja no podem fer les reunions de migdia per posar-nos al dia i sovint necessitem aplicar canvis immediats al protocol, així que ens enviem updates per mail i Whatsapp!”.
“El CAP ha estat molt pendent de mi”
Molts pacients han arribat als CAP després d’intentar sense èxit rebre assistència per altres canals i ara celebren haver-hi anat a parar. És el cas de Mònica Catalan, veïna de Barcelona de 34 anys. “L’aplicació de Salut només em repetia que era un possible positiu i que m’havia de quedar a casa, i al 061 em van dir que potser no em podien tornar a trucar fins al cap de 5 o 6 dies”, rememora. Estava preocupada perquè havia empitjorat i té antecedents d’asma, així que va decidir trucar el seu CAP, el de la Vila Olímpica.
Aleshores sí que es va encarrilar l’atenció: “Va ser tot molt més ràpid i fàcil!”. “En la primera trucada ja em van donar instruccions i després han estat molt pendents de mi, m’han tramitat la baixa i les receptes i m’han fet fer una radiografia al CUAP més proper al pis on visc per descartar pneumònia”, apunta. Ara porta 20 dies tancada en una habitació de casa seva, per no contagiar la parella: “He agraït molt l’atenció emocional del CAP, perquè quan passes gran part del dia aïllat és inevitable angoixar-te”.
CAPs tancats només per contagi massiu
“A Barcelona només s’han tancat alguns ambulatoris concrets perquè gran part dels seus professionals s’havien contagiat o havien estat en contacte no protegits amb casos positius”, aclareix Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària. És el cas del CAP de la Sagrera, els pacients del qual s’atenen ara als CAP Maragall, Sant Andreu i Casernes.
Personal del CUAP Casernes durant l’epidèmia de coronavirus / ICS Barcelona
No obstant, Sánchez-Amat té clar que “després Salut va voler tancar ambulatoris per reforçar l’atenció hospitalària, com va fer Madrid”. I encara està més convençuda que si no va arribar a passar, va ser perquè “hi ha haver una reacció dels professionals”. “La pressió dels propis CAP i de la gerència territorial de l’ICS a Barcelona va aconseguir frenar-ho”, afirma. Ara hi ha sanitaris d’Atenció Primària que reforcen altres equipaments, però com a voluntaris o fent hores extra remunerades, en cap cas a costa del seu ambulatori.
Fora de Barcelona sí que s’han tancat centres. Encara que la població usi indistintament la paraula “ambulatori”, fonts de Salut remarquen la diferència entre els Centres d’Atenció Primària (CAP) i els consultoris que en depenen, que funcionen com a antenes locals per atendre nuclis de població disseminada. Salut sosté que ha tancat sobretot consultoris, per evitar que s’hi hagués de desplaçar diversos cops per setmana del personal del CAP principal. També ha “reordenat” una trentena de CAPs, admet Salut, en especial a la Catalunya Central i les regions sanitàries Metropolitana Nord i Metropolitana Sud. En aquests casos s’ha derivat als pacients a “centres propers” i amb comunicació prèvia, defensen.
Veïns a punt per mobilitzar-se
El moviment veïnal de seguida ha ensenyat les dents, en sentir campanes de tancament de CAPs. Sanitaris i activistes veïnals han compartit mobilitzacions els darrers anys contra les retallades i tenen un flux de comunicació constant. “Vam assabentar-nos del tancament a la Sagrera, hem vist la gran afectació de coronavirus a Nou Barris i hem lligat caps”, argumenta Trini Cuesta, portaveu de la Coordinadora SAP Muntanya, que agrupa col·lectius veïnals i sanitaris de Nou Barris.
Han impulsat “preventivament” la campanya Si ens buiden l’Atenció Primària, estan abandonant la comunitat. “Que no tinguin cap ocurrència a Salut, perquè necessitem els ambulatoris a ple rendiment”, insisteix Cuesta, que és també vocal de l’AVV de la Guineueta. “Cada associació de veïns està controlant el seu CAP, fa molts anys ja vam haver de lluitar per tenir ambulatoris i mai hem deixat de fer-ne seguiment”, avisa. Marcel·la Güell, responsable de Sanitat a la junta de la FAVB, alerta que la falta d’informació ha alimentat la rumorologia sobre els tancaments: “Pot donar la sensació que un CAP estigui tancat i en realitat està fent molta atenció telefònica”. “De moment cap AVV barcelonina té constància que el seu CAP hagi tancat”, conclou.
1 
