La Camiseria Xancó va ser durant 200 anys testimoni de la història del cor de Barcelona, en els seus moments de glòria i també en els més foscos. Va obrir les portes al número 78 de la Rambla el 1820, però el desembre del 2019, quan estava al capdavant del negoci la quarta generació de la família, va haver d’abaixar la persiana per sempre. La important caiguda que havien patit les vendes i el preu dels lloguers en aquesta artèria de la ciutat van escriure, entre altres factors, el final de la seva vida.
Ja fa tres anys d’aquesta pèrdua i fa uns dies es va saber quina era la nova etapa que començava a viure el local on es trobava la Camiseria Xancó: una botiga d’artesania de l’empresa Art Escudellers. Aquesta transformació va suposar un xoc per als membres de l’Associació de Veïns del Gòtic. La raó? Tal com indiquen al TOT Barcelona, es tracta “d’una empresa de pseudo-artesania que no fa barri”.
“Una botiga destinada als turistes”
“El problema és que hi ha comerços d’ús quotidià, pensats per als veïns, que es transformen en botigues dirigides als turistes”, lamenten des de l’entitat veïnal. Tot seguit, recorden com la situació dels lloguers té un paper clau en aquests canvis: “El preu dels lloguers del centre de la ciutat el poden pagar només cadenes, que tenen productes de qualitat més baixa”.
Les paraules dels veïns del Gòtic es veuen fàcilment reflectides en passejar per la Rambla i veure la botiga Musical Emporium reconvertida en un establiment de canvi de moneda, el teatre Club Capitol amb la persiana abaixada des de fa tres anys i la centenària botiga de música Casa Beethoven destacant com un oasi entre botigues de souvenirs i cadenes de menjar. Un contrast similar es veu a la botiga d’Art Escudellers. A la porta es llegeix: “Antiga Casa J. Xancó Cotchet. Fundada l’any 1820”. A l’aparador, però, hi ha unes plaques decoratives de Barcelona i altres on apareixen sevillanes juntament amb noms de ciutats andaluses com Jaén, Almeria o Còrdova. En entrar hi ha diversos productes d’artesania fets amb la tècnica del trencadís d’Antoni Gaudí, com el drac de Gaudí del Park Güell, tasses, sevillanes i toros. Entre els clients, només hi ha turistes.
El que sí que conserva d’aquells temps l’establiment és una caixa registradora d’antiquari original del 1912, explica al TOT Barcelona la Montserrat Martí, propietària de la Llibreria Pompeia, un comerç centenari que es troba molt a prop de l’antiga camiseria. “Com es tracta d’un local emblemàtic, la família no se la va poder emportar quan la camiseria va tancar”, diu. També recorda aquells temps el president d’Amics de la Rambla, Fermín Villar, qui assenyala que durant anys va ser “una preciosa excepció” d’aquest punt de la ciutat. “Arreglaven les camises per donar-los més temps de vida i no tenia res a veure amb la fast fashion”, afirma.
Un altre tret destacable de la Xancó de fa dècades, apunta Villar, és el vincle que tenia amb el Gran Teatre Liceu. No només perquè en Tristán Xancó, la darrera persona que va estar al capdavant de la botiga, era molt aficionat a l’òpera, també perquè cantants i músics que actuaven a l’emblemàtic teatre es vestien allà. “Eren de molt bona qualitat, però costaven entre 150 i 2.000 euros”, reconeix Villar.
Paral·lelament, Martí parla de la qualitat dels seus productes assegurant que “podies comprar amb els ulls tancats” i, alhora, destaca el seu caràcter internacional. “Els encarregaven camises a mida per a Alemanya, França, Estats Units i altres països d’arreu del món”. Per part seva, Villar remarca la importància dels clients internacionals. “Els estrangers ja freqüentaven la Rambla fa dècades. Vaig veure unes fotos del 1937 on hi havia cartells que deien: ‘Spanish souvenirs’”, apunta deixant clar que hi ha aspectes de Barcelona que van començar a canviar fa molts anys.
Llicència de roba i complements
Pel que fa al nou negoci que ocupa l’antic local, fonts municipals indiquen que té una llicència de roba i complements, que “és molt antiga”. L’activitat, afegeixen, “no està regulada al Pla d’Usos de la Rambla perquè es considera que és de baix impacte”. Des de l’Associació de Veïns del Gòtic diuen que, tot i que l’establiment no té llicència de souvenirs, l’estètica d’alguns dels productes que ven pot fer que se’ls consideri. Un altre cas similar és, segons afegeixen, Torrons Vicens. “Aquests torrons, que es venen tot l’any i a l’estiu, amb imatges turístiques de Barcelona, són souvenirs”, apunten.
L’obertura del que són estrictament botigues de souvenirs està limitada. Tal com detallen fonts municipals, el Pla Especial de Souvenirs estableix des del 2015 que està prohibit obrir establiments d’aquest tipus a Ciutat Vella. “El que sí que es permet és que determinades activitats, com seria el cas de la llicència de roba i complements, tinguin un 20% de la superfície de venda destinada a objectes de record, però sense que s’exposin a l’aparador”, afegeixen. “Això dona peu a que moltes botigues que no són de souvenirs, però que els veïns considerem que ho són, puguin encabir-se en aquesta normativa”, alerten des del moviment veïnal del Gòtic.
