Les festes de la Mercè van tornar a deixar aquest 2022 lamentables imatges d’aldarulls per segon any consecutiu. La batalla campal que es va viure la matinada de diumenge 25 de setembre als voltants de la plaça d’Espanya va posar de manifest un cop més les dificultats dels cossos policials per controlar aglomeracions com aquestes, on un grup reduït de persones va aprofitar l’ocasió per desfermar el caos i arrasar amb tot el mobiliari urbà i els establiments que tenien a l’abast. Com és possible que incidents d’aquest tipus es puguin tornar a produir un any després i en el mateix escenari? Què va fallar en el dispositiu policial desplegat a la zona perquè no es pogués evitar aquest nou episodi violent?
Amb la voluntat de trobar algunes respostes a aquestes preguntes, TOT Barcelona ha consultat diversos sindicats tant policials com de seguretat privada per tal d’analitzar quins van ser els punts febles de l’operatiu desplegat per les festes de la Mercè d’enguany i com es pot millorar aquest abordament per evitar més aldarulls en un futur.
Les dades oficials
Abans d’entrar en l’anàlisi, us proposem fer un repàs a les dades oficials sobre els incidents. Segons la informació facilitada en roda de premsa pel tinent d’alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, la nit del passat 24 de setembre es va saldar amb l’arrest de dotze persones pels aldarulls que van tenir lloc de matinada després dels concerts de la Mercè a la plaça d’Espanya. Almenys dues d’aquestes detencions estarien directament relacionades amb la vandalització d’un comerç ubicat al número 45 del carrer de la Creu Coberta, on també es van registrar destrosses en set establiments més per un valor total de prop de 100.000 euros.
El consistori barceloní apunta que també es van cremar més de 100 motos i vuit contenidors que es trobaven als voltants de la plaça d’Espanya i xifra en gairebé mig miler de persones el nombre d’implicats en aquests episodis violents. En aquest balanç, no s’inclou al jove de 25 anys que va morir apunyalat aquella mateixa nit en una zona molt pròxima a l’espai on tenien lloc els concerts, ja que l’executiu desvincula totalment aquests fets dels actes de la festivitat.
Una anàlisi amb diferents lectures
Els diferents sindicats policials consultats per aquest mitjà coincideixen en apuntar les dificultats que tenen els cossos de seguretat per controlar grans aglomeracions, però difereixen en l’anàlisi sobre què va fallar en el dispositiu d’aquest any. “El desplegament de la nit del dissabte va ser clarament insuficient tenint en compte els antecedents. En certa manera es va subestimar la capacitat d’alguns dels assistents i això va provocar que no es poguessin aturar inicialment els disturbis”, assenyala contundent Roberto García, portaveu de la secció de CCOO al cos dels Mossos d’Esquadra. García considera que va ser una “temeritat” no posar més efectius al carrer i assenyala que aquesta “previsió a la baixa” del nombre d’agents presents a la zona es va revertir la nit de diumenge, quan es va “massificar” el dispositiu per evitar nous incidents.
En la mateixa línia es pronuncien des de la secció sindical de la UGT a la Guàrdia Urbana de Barcelona, que posa èmfasi en la complexitat que suposa haver de garantir la seguretat en dos espais on s’estan celebrant actes massius de manera simultània, com s’ha donat en diverses ocasions aquestes festes de la Mercè. “Amb els antecedents que tenim, no entenem com es decideix dividir els escenaris en comptes de centralitzar els efectius en un. Aquest va ser un dels grans errors perquè implica que hi ha menys agents a cada lloc”, remarca José Casas, secretari d’organització del Sindicat de Policies Locals de la UGT i un dels representants del sindicat al cos barceloní.
Casas creu que, amb una presència policial més forta als voltants de la plaça d’Espanya, potser no s’haurien produït els aldarulls i alerta que han detectat un repunt preocupant dels episodis violents en grans aglomeracions com les que es poden produir, per exemple, abans d’un partit del FC Barcelona al Camp Nou.
Pel que fa a les mesures que es podrien aplicar per minimitzar aquests aldarulls, tant la UGT com la secció de CCOO a la Guàrdia Urbana incideixen en la importància de les tasques preventives, com poden ser els escorcolls a les entrades a l’espai dels concerts o la limitació de l’aforament d’aquests esdeveniments. En aquest sentit, des de la UGT plantegen la possibilitat de canviar el format de les festes de la Mercè, configurant una programació que no faciliti aquesta mena de concentracions nocturnes.
Fenomen de difícil abordatge
Aquest repunt del vandalisme i de la violència en actes massius és una de les grans problemàtiques a les quals han de fer front actualment els Mossos d’Esquadra. “És molt difícil que no hi hagin incidents quan has de controlar tota aquesta gent. Aquest és un fenomen que ha anat a més i ens hi hem d’adaptar“, afirma Imma Viudes, portaveu del sindicat SAP-Fepol a la policia catalana. Viudes considera que la solució no passa tan sols per un increment d’efectius o de les tasques preventives, sinó que es tracta d’una qüestió de l’actual model policial i de com s’aborden problemàtiques en l’ús de l’espai públic com els botellots massius sense coartar altres usos completament diferents com el dret a manifestació.
En aquest sentit, la portaveu proposa recuperar la Llei de l’espai públic que es va voler impulsar al Parlament fa gairebé una dècada arran de la polèmica amb l’ús de les pilotes goma, però adaptant-la a aquesta nova realitat que cada cop sembla tenir més presència i ser més recurrent.
La perspectiva de la seguretat privada
Els aldarulls de l’edició d’enguany de les festes de la Mercè també es van viure amb una certa preocupació des de la perspectiva dels equips de seguretat privada. “La prevenció és fonamental quan l’àmbit és gran i gratuït. S’ha de fer un control d’accessos encara que l’entrada sigui lliure perquè així evites que la gent accedeixi amb begudes alcohòliques o que entrin persones que puguin fer bogeries. Un escorcoll més profund permet detectar si algú porta armes blanques“, apunta Sergio Sánchez, assessor del sindicat de seguretat privada ADN Sindical.
Sánchez ha estat un dels responsables dels equips de seguretat d’altres esdeveniments multitudinaris recents celebrats a la capital catalana com el Pride i té molt clar que els escorcolls preventius són imprescindibles, sobretot tenint en compte que Barcelona està en nivell 4 d’alerta terrorista. Pel que fa a l’organització de la festivitat d’aquest 2022 i al dispositiu policial desplegat, l’assessor remarca que repartir els esdeveniments dificulta a capacitat de reacció dels agents davant incidents com els ocorreguts. “Aquest any, la Mercè s’ha fet a molts llocs i s’ha sobrepassat la capacitat, provocant embuts en alguns llocs. A més, hi havia altres festes majors com les del Prat en les mateixes dates. Faltaven Mossos, que no es poden duplicar”, conclou Sánchez.
Reflexió més enllà de la seguretat
A preguntes del TOT Barcelona sobre el dispositiu desplegat per la Mercè d’enguany, els Mossos d’Esquadra s’han remès a les declaracions que ja va fer el passat 26 d’octubre el director general de la policia catalana, Pere Ferrer, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Ferrer va assenyalar que és necessari fer una “reflexió a fons més enllà de la seguretat” per evitar que aldarulls com aquests es repeteixin i que s’han de prendre mesures de cara a pròximes edicions com la limitació de l’aforament o canvis en la distribució dels espais.
“És un treball que s’ha de fer en conjunt i en positiu”, assegurava el director general dels Mossos, que es comprometia a destinar-hi els recursos i les mesures que calguin, tot i negar que l’operatiu policial “quedés curt” d’efectius la nit de dissabte, quan es van produir els aldarulls.
1 
