La Unió Esportiva Sant Andreu (UESA) entra un moment decisiu de la seva història. Aquest dilluns, s’iniciaven les obres per instal·lar la gespa natural al Narcís Sala, un pas obligatori perquè el primer equip pugui retornar al seu estadi per disputar els partits de Primera RFEF en menys de quatre mesos, la categoria a la qual va pujar la primavera passada. Tal com va avançar el TOT Barcelona, la data fixada en el calendari és el 22 de novembre, quan els quadribarrats jugaran contra el Atlético Madrileño. Fundat el 1909, el segle llarg de vida del Sant Andreu està marcat per un fet molt curiós que molts desconeixen: Salvador Dalí va pintar un quadre, titulat Gol, que va salvar el club de la ruïna i de la desaparició. El quadre està desaparegut des de fa dècades.
La temporada 1976-77, el Sant Andreu va complir vuit anys a segona divisió. Aquella temporada, la UESA travessava una crisi econòmica important. “El club es va ressentir de fitxatges massa cars”, explica en la seva pàgina web. El president, Joan Coma, va plegar el desembre del 1976 i una junta gestora, encapçalada per Narcís Busquets, es va fer càrrec de l’entitat. Els jugadors no cobraven i van amenaçar de fer vaga. L’equip va acabar dinovè i va baixar a Segona B. La gestora també va dimitir. El constructor Félix Romero va agafar les regnes del club i se li va ocórrer una idea força estrafolària. Contactar amb Salvador Dalí perquè fes un quadre que permetés salvar el Sant Andreu de la desaparició. L’intermediari va ser el fotògraf Manel Mora. Era seguidor de la UESA, estiuejava a Cadaqués i coneixia al pintor empordanès.
Dalí va ajudar a salvar el Sant Andreu, a petició de l’ex-president Félix Romero, en un moment de crisi econòmica a causa del descens després de diverses temporades a Segona A. pic.twitter.com/yJ9NlOqNVJ
— Unió Esportiva Sant Andreu (@uesantandreu) October 22, 2022
El 30 de setembre del 1977, l’artista va citar Romero a l’Hotel Ritz. Li va dir que s’havia llevat, havia anat al lavabo i havia tingut una inspiració. El quadre es diria Gol. El dia 29 de setembre del 1977, el president del govern espanyol, Adolfo Suárez, havia signat el decret amb el qual es reconeixia de nou la Generalitat de Catalunya. “És el dia que la Generalitat de Catalunya torna a ser oficial, i si Catalunya ha marcat un gol amb la Generalitat, jo en marco un amb el Sant Andreu”, va dir Dalí.
Xavier de la Cruz, conseller de Junts a Sant Andreu, soci de la UESA i membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, recorda que la història va tenir molt de “rebombori”. “Era Dalí, la UESA… Va sortir a tots els mitjans”. I defineix la figura de Romero, empresari, constructor i promotor immobiliari, com algú molt “peculiar”. “Els anys setanta passejava per Sant Andreu amb capa espanyola i barret”.
El director general de la UESA, José Manuel Pérez, opina que és “una història surrealista”. “Amb un quadre, Dalí va salvar el Sant Andreu”, un fet que “demostra la grandesa del club”. Dalí ho va fer per algun motiu, i una de les teories més arrelades és si va ser una operació de màrqueting. “El Sant Andreu porta la senyera. I Dalí, potser, es volia identificar amb la catalanitat” i distanciar-se del franquisme.
Presentat al Museu Dalí de Figueres
El quadre es va presentar l’11 d’octubre del 1977 al Museu Dalí de Figueres, i l’endemà Romero i el directiu Ginés Vera el van mostrar a l’afició andreuenca. Aquell mateix dia, el periodista Ricard Maxenchs va publicar a Mundo Deportivo una entrevista amb Dalí titulada: “La inspiració per a aquesta obra ha estat còsmica”. I destacava com a subtítol: “Només em preocupa Catalunya i continuar sent universal”. Entre les perles que va deixar en l’entrevista en sobresurt la conversa sobre Johan Cruyff. Maxenchs parla de Cruyff com “el geni mundial del futbol actual” i Dalí respon amb una pregunta: “Alguna cosa així com jo en la pintura?”. “Exacte”, remata Maxenchs.
El quadre el va comprar un directiu
Gol es va exposar en una galeria d’art i es va valorar en uns quatre milions de pessetes de l’època. Una fortuna. La idea era subhastar-lo. Però els jugadors van denunciar el club pels impagaments i un jutge va embargar l’obra de Dalí. El Sant Andreu es va fer càrrec dels deutes que tenia amb la plantilla, al voltant d’un milió d’euros. I, finalment, el quadre es va poder subhastar. Després de diversos intents que no van arribar a bon port, el quadre se’l va quedar un directiu per uns quatre milions i mig de pessetes, 27.000 euros. Qui? No s’ha fet públic mai. Amb posterioritat, el directiu va vendre l’obra, però més de quaranta anys després no recorda a qui.
El director general del club, José Manuel Pérez, va fer durant anys una recerca del quadre. Va ser a títol personal, abans d’ocupar el càrrec actual. Fa dos anys, va aconseguir parlar amb el directiu que el va comprar, però tampoc diu de qui es tracta. “El va vendre a uns francesos o a uns alemanys. No recordava qui eren i els papers els va perdre. Va plorar. Vol oblidar perquè durant molt de temps va estar pressionat per la premsa. El que sí que té és una rèplica”, explica Pérez. El director general de la UESA detalla que no tenia més elements per estirar el fil. El club, ara mateix, no fa una recerca formal del quadre. “No som proactius. És difícil saber cap a on tirar”.
Un historiador pensa que el quadre no ha sortit de Sant Andreu
Jordi Petit, historiador i membre del Grup de Recerca Històrica de la Unió Esportiva Sant Andreu, té la “sospita” que el quadre no s’ha mogut mai de Sant Andreu de Palomar. “Però només és una sospita”, vol deixar clar. Ho pensa per tal com van anar els fets. Segon li va explicar l’expresident de la UESA, Manolo Camino, el directiu va vendre el quadre a un marxant francès o alemany (un relat semblant al que fa Pérez) i no sap qui és “perquè se li va inundar el garatge on guardava els papers”. Camino sap qui és el directiu que es va quedar el quadre, però mai ho ha revelat. “Les explicacions són molt vagues”, afegeix l’historiador. “El quadre es va vendre de forma legal. Potser algú el té, però no ho vol dir per por que li reclamin”. En canvi, el conseller de Junts, Xavier de la Cruz, creu que el quadre s’ha pogut utilitzar com a garantia per demanar algun préstec. Però també en aquest cas és només una sospita.
Joan Gaspart va tornar trofeus del Sant Andreu
Fa dotze anys, la polèmica del misteri del quadre de Dalí va arribar a Joan Gaspart, expresident del Sant Andreu i del Barça. El juliol del 2014, la presidència de la UESA va viure un impàs, “amb la venda del 96% de les accions a l’empresa Strategic Business Development XXI, amb Dinorah Santa Ana Da Silva al capdavant”. Da Silva, empresària i agent futbolística i exdona de Dani Alves, va reclamar a Gaspart (president de la UESA entre 2004 i 2011) que retornés al club els trofeus que s’havia endut a casa. Gaspart va retornar copes, guardons, plaques… Però va negar que tingués el quadre Gol. Petit afirma que Gaspart no té res a veure amb el misteri del quadre de Dalí. La relació de Gaspart amb el Sant Andreu es va iniciar en la dècada dels vuitanta, quan l’obra ja feia sis o set anys que havia desaparegut. El Periódico relatava el 2014 que Gaspart sí que tenia la Creu de Sant Jordi que la Generalitat va concedir a la UESA el 2009, amb motiu del seu centenari, però ell afirmava que no l’havia trobat. El director general de la UESA subratlla que la Creu de Sant Jordi ja la té el club.
