El sistema de recollida selectiva porta a porta ha marcat una part important del debat polític i ciutadà al barri de Sant Andreu. Després d’una primera prova a Sarrià, l’executiu d’Ada Colau va decidir impulsar-lo al nucli antic del barri andreuenc, amb certes presses i provocant la divisió dels veïns. El porta a porta compta amb el vistiplau de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, una de les més grans del barri, però també s’ha trobat amb les protestes dels més crítics amb el sistema, que en diferents ocasions s’han aplegat davant la seu del districte per mostrar el seu rebuig. Tal és el punt, que la recollida de les escombraries a Sant Andreu ha obligat a posicionar els partits polítics. El PSC, que ara ocupa l’alcaldia, va mostrar-se contundent en campanya electoral: “Si el porta a porta no ha millorat el reciclatge ni a la gent del barri, s’ha de canviar”, va dir de forma taxativa Jaume Collboni, abans candidat, ara alcalde de Barcelona.
Ara bé, mesos més tard, la situació és ben diferent. Els de Collboni governen el districte i fins ara han optat per llançar evasives. “Ha anat canviat”, “es va implementar molt de pressa, però ha millorat”, “és un sistema de recollida mixt”… Tot de frases que evitaven posicionar-se al respecte i que ha empipat els veïns crítics amb el sistema. “No ens diu res, què pensa fer amb el porta a porta realment? Digues-nos-ho”, es queixava dimecres passat una veïna a la regidora del districte, Marta Villanueva, a l’Audiència Pública de Sant Andreu. “De moment és un sistema que està i que es queda. I mentrestant, mirem què fem i com resolem incidències que hi ha i que no neguem que hi són. Però és un sistema que es queda”, ha respost la regidora.

Des del districte destaquen les millores
En l’últim consell de barri, la gerent de Serveis Urbans de l’Ajuntament, Sonia Firas, ja va defensar el porta a porta davant dels veïns, assegurant que actualment s’implementa un sistema “mixt” que compagina la recollida casa a casa amb uns contenidors xipats. En una entrevista al TOT Barcelona, la regidora Villanueva també va mostrar-se prudent davant d’aquelles veus que demanen canvis dràstics a Sant Andreu. “És cert que l’alcalde ho va dir en campanya. Des que es va implementar, el porta a porta ha anat canviant, i per aquí també va la idea. […] Ara estem fent aquesta avaluació per tal de mirar què funciona i què no, i a partir d’aquí poder actuar”, afirmava en la conversa.
Villanueva destaca que aquests mesos a la plaça d’Orfila [seu del districte] han servit per canalitzar les queixes dels veïns i fer, per exemple, que els camions no passin “pels carrers més estrets”. També posa èmfasi en el canvi de la contracta de la neteja i en els avisos que el mateix alcalde ha fet a les concessionàries: “En aquest contracte de neteja havien d’haver renovat la flota de camions. Va tard. És una de les demandes que vam fer a les concessionàries. Quan vam seure amb elles, vam dir-les que s’havien d’haver incorporat aquests camions [menys sorollosos] abans”. Això sí, l’Ajuntament sí que tanca la porta de forma rotunda a aplicar el mateix sistema a la resta del districte. “El mateix alcalde ho va aturar”, segons Villanueva.

Dades subjectes a la interpretació
Des de l’Ajuntament mantenen que l’índex de reciclatge a Sant Andreu ha estat el 2023 del 74%, dades inferiors al 78 i 81% dels dos anys anteriors, però infinitament millors al 34% que s’aconseguia abans que s’implementés el porta a porta. Malgrat el descens dels últims anys, Sant Andreu millora substancialment les dades de Barcelona, que amb prou feines arriba al 40% de recollida selectiva. La mitjana a Catalunya és del 45,33% i la Unió Europea colla els estats membres per arribar al 60% d’aquí a set anys.

El president de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, Miquel Ruiz, manté que les dades demostren que el porta a porta és “la millor manera de separar la brossa” per aconseguir arribar a les xifres que marca Europa. En conversa amb el TOT Barcelona, Ruiz creu que amb els contenidors tradicionals “la gent pot tirar el que vulgui” i segueix apostat per un model “que considerem el millor”. “Si n’hi ha cap altre, que ens diguin quin”, insisteix. Des de l’associació veïnal reconeixen, això sí, que hi ha aspectes a millorar i demanen a l’Ajuntament que “els xips funcionin”. Ruiz detalla que hi ha contenidors que de vegades no s’obren i que la gent “deixa la brossa fora”.
Ara bé, els més crítics també posen èmfasi en el fet que cada cop menys veïns participen del porta a porta. “A on van a parar els residus d’aquesta gent?”, es pregunten, deixant entendre que es desplacen a altres zones i col·lapsen contenidors. Segons les dades de l’Ajuntament, el 53% dels veïns subjectes al porta a porta ha seguit les indicacions correctament, una xifra de participació exacta a la de 2022, però força inferior a la de 2021 (69%). Aquests veïns, a més, consideren que és en certa manera trampós incorporar les dades del vidre –es recull en un contenidor convencional– a les dades globals del porta a porta.
D’altra banda, en dos anys s’ha doblat el nombre de residus abandonats, d’un 7% a un 14%. Fonts de Junts a Sant Andreu –un dels grups més combatius amb el sistema– apunten al TOT que aquestes dades “confirmen el fracàs del porta a porta” i mantenen que és un sistema “més adient per a pobles petits que per a ciutats grans”. Ja ho veuen, mateixes dades, diferents opinions.