La Via Laietana tornarà a ser l’escenari la setmana vinent d’una protesta per reclamar l’expulsió de la comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP). La mobilització impulsada per la Comissió de la Dignitat i la sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) tindrà lloc el pròxim dimarts 3 de novembre a les set de la tarda i comptarà amb l’acompanyament musical de l’artista Xavier Marcos i amb el testimoni de l’activista barcelonina Montserrat Cervera Rodón, antiga militant de Lliga Comunista Revolucionària (LCR) i del sindicat d’estudiants que va ser empresonada a Madrid durant gairebé tres anys a la dècada dels setanta després de ser arrestada mentre treballava en la preparació d’una manifestació.
Aquesta nova concentració a les portes del número 43 de la Via Laietana demanarà un cop més la sortida de la policia espanyola de la comissaria ubicada en aquesta artèria de la capital catalana. L’objectiu amb aquest moviment és aconseguir que l’edifici deixi de tenir un ús policial per convertir-lo en un centre d’interpretació i memòria de la repressió. A banda, els manifestants aprofitaran l’acte de protesta per denunciar “els torturadors, les tortures, les vexacions i els maltractaments” per part dels cossos policials i les autoritats espanyoles.
Dimarts 3 a les 19 h. Concentració a Via Laietana 43, amb el testimoni de Montserrat Cervera Rodón i la col.laboracio musical de Xavier Marcos. “,,i el clam és alt, i tornen roigs els àlbers: Al cor de l’esperança crema el dia”. (M.Mercè Marçal) No ens aturarem! No ens aturaran! https://t.co/igHDY3iIMb
— ComissioDignitat (@ComissDignitat) October 28, 2026
Tres mesos després de la declaració com a lloc de memòria
La mobilització té lloc prop de tres mesos després que la comissaria de la Via Laietana fos declarada oficialment Lloc de Memòria Democràtica. La resolució del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica mantenia els usos actuals de les instal·lacions com a seu de la policia espanyola al centre de Barcelona, un posicionament que les entitats memorialistes consideren “intolerable” i que explica que s’hagin continuat convocant concentracions des d’aleshores a les portes de la seu policial. En el text publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el govern espanyol reconeix obertament que, des del 1941, la comissaria va funcionar com a centre de la “repressió política franquista” a Barcelona i Catalunya.
“Per les seves cel·les insalubres i saturades, van passar centenars d’antifranquistes que van sofrir tota mena de tortures en els interrogatoris”. El ministeri diu que amb la declaració es fa “un acte de justícia i reparació cap a totes aquelles persones que van sofrir detencions arbitràries, maltractaments, tortures o fins i tot la mort a conseqüència de la seva defensa de la llibertat i dels drets fonamentals o pel fet de ser considerades contràries al model social imposat per la dictadura franquista”. La declaració respon a una reivindicació històrica d’entitats memorialistes i partits catalans.
