La comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana ha estat declarada oficialment Lloc de Memòria Democràtica. Ho recull aquest divendres el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). No obstant això, l’edifici continuarà tenint els usos actuals, com a seu de la policia espanyola al centre de Barcelona, recull la resolució del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del 13 de juliol. La decisió que es faria ja es va prendre fa un any, tal com va explicar el TOT Barcelona. Les entitats memorialistes consideren “intolerable” que l’edifici continuï funcionant com a dependències policials i reivindiquen que funcioni integrament com a centre de memòria.
El govern espanyol parla obertament que, des del 1941, la comissaria va funcionar com a centre de la “repressió política franquista” a Barcelona i Catalunya. “Per les seves cel·les insalubres i saturades, van passar centenars d’antifranquistes que van sofrir tota mena de tortures en els interrogatoris”. El ministeri diu que amb la declaració es fa “un acte de justícia i reparació cap a totes aquelles persones que van sofrir detencions arbitràries, maltractaments, tortures o fins i tot la mort a conseqüència de la seva defensa de la llibertat i dels drets fonamentals o pel fet de ser considerades contràries al model social imposat per la dictadura franquista”. La declaració respon a una reivindicació històrica d’entitats memorialistes i partits catalans.
“La declaració com a Lloc de Memòria Democràtica no altera l’ús actual”
De totes maneres, el text deia ben clar que els policies espanyols continuaran a Via Laietana, 43. “La declaració com a Lloc de Memòria Democràtica no altera l’ús actual”. En tot cas, qualsevol ús que es doni a l’edifici “haurà de ser compatible amb les mesures proposades de preservació de la memòria de les violacions dels drets humans perquè no tornin a repetir-se, el reconeixement i reparació moral de les víctimes i la defensa dels principis de justícia, veritat i reparació”, subratlla el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. La resolució del ministeri diu que no es preveu cap mesura especial de protecció per a l’edifici, però sí que es farà una feina de difusió i interpretació.
Crítiques de les entitats memorialistes
Una llarga llista d’entitats memorialistes han criticat la decisió del govern espanyol. Veuen del “tot intolerable” que l’edifici continuï funcionant com a dependències policials i ho titllen de “cortina de fum”. “Un espai de memòria democràtica no pot conviure amb les funcions que van convertir la Prefectura de Via Laietana, 43 en el principal centre de repressió del franquisme a Catalunya. Per a moltes víctimes i familiars, el seu ús actual representa una forma de continuïtat institucional del silenci, l’oblit i la impunitat”, diuen en un comunicat. I afegeixen: “Tampoc acceptem que el gest memorialista es redueixi a col·locar-hi una placa o a un reconeixement simbòlic. Via Laietana, 43, seu històrica de la Brigada Político-Social, s’ha de convertir en un espai dedicat íntegrament a la memòria i a la interpretació de la tortura. Ha de ser un lloc on les persones que hi van ser torturades puguin tornar a entrar amb dignitat i amb una vocació pedagògica, adreçada a les noves generacions i al conjunt de la societat. Res d’això és compatible amb la proposta del govern espanyol que manté els usos policials”.
Les entitats memorialistes que signen el comunicat són Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme, Ateneu Memòria Popular, Comissió de la Dignitat, Comissió de la Memòria Històrica –ICAB, European Observatory on Memories – EUROM, Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans, Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural. Aquestes també denuncien que la resolució del ministeri ha ignorat totes les esmenes presentades. “Una desatenció que no és nova i que forma part d’una dinàmica que arrosseguem des del 2017, quan el Congrés dels Diputats va aprovar demanar al govern -espanyol- la reconversió de l’edifici en un centre memòria”.
