L’Ana Mourelo va lluitar molt per presentar el projecte del primer parc 100% inclusiu de Barcelona en els pressupostos participatius de l’any 2021. Volia que el seu fill Aitor i tots els que, com ell, tenen diversitat funcional, tinguessin un lloc a la ciutat on jugar sense barreres ni impediments. Després de tant de temps d’esforç, però, Mourelo i la seva parella han hagut de prendre la decisió de deixar marxar a l’Aitor. “Avui hem hagut de prendre la decisió més difícil i que uns pares mai haurien de prendre: deixar marxar el seu fill perquè deixi de patir. Vola alt, el meu superheroi sense capa. Ja no hi ha patiment ni dolor! T’estimem”, va lamentar Mourelo el passat diumenge a través de Twitter.
El principi de la lluita d’aquesta mare va començar fa anys, quan tota la família es va adonar compte que amb l’Aitor no podien accedir als parcs de la ciutat perquè no estaven pensats per als nens que no poden caminar. “A Barcelona no hi ha cap parc inclusiu”, va dir en una entrevista a betevé la família de l’Aitor. Aquesta realitat la va empènyer a pensar en una ciutat millor per al seu fill, que va acabar materialitzant-se en el projecte guanyador dels processos participatius del districte de Sant Andreu: una àrea de jocs infantils inclusius als Jardins de Massana del barri del Congrés i els Indians —districte de Sant Andreu—. Aquest esforç i el seu esperit pioner van tenir el març del 2023 un reconeixement important per a qualsevol barceloní: la Medalla d’Or de Barcelona.
Fer realitat el parc
Abans d’aquest reconeixement, però, Mourelo no només va haver de conviure amb una ciutat plena d’obstacles per a una part important de la població, també es va trobar amb alguns entrebancs després de guanyar els pressupostos participatius i disposar-se a tirar endavant el projecte. Tal com va denunciar el gener del 2022 al programa ‘Via 15’, els tècnics encarregats del parc li van posar dificultats dient que les àrees de joc que es volien fer no serien segures. Per a ella, aquesta resposta era només una “excusa”. Més tard, l’agost del 2022, va defensar en una altra entrevista a betevé que no s’hauria de separar entre parcs inclusius o no inclusius. Des del seu punt de vista, calia que tots fossin per a tots els infants i que, aquelles famílies que necessitessin el suport d’un monitor, poguessin sol·licitar-lo.
