El Club Bàsquet Sant Josep de Badalona continuarà aquesta temporada el seu particular exili lluny de Barcelona. Aquesta entitat -tota una institució del bàsquet formatiu català amb més de 80 anys d’història- ha hagut de buscar aquest curs alternatives per poder seguir amb la seva activitat després de jugar durant tot el curs passat en diverses intal·lacions de la capital catalana, una situació provocada pel tancament per problemes acústics del pavelló del centre parroquial, la pista on ha jugat com a local des del 1970.
La raó d’aquest canvi de ‘casa a l’exili’ és clara: el club no es podia permetre sufragar els elevats costos d’haver de continuar jugant un any més en pavellons de Barcelona. Només el lloguer de les instal·lacions del Centre Esportiu Municipal de Can Cuiàs -al límit entre el barri de Ciutat Meridiana i el municipi veí de Montcada i Reixac- i del Centre Esportiu Municipal de Can Dragó ja suposava una inversió anual de prop de 50.000 euros, una quantitat inassumible per a les arques de l’entitat esportiva.
“Si hagués estat mínimament sostenible econòmicament haguéssim continuat jugant la majoria dels partits a Can Cuiàs com la temporada passada. És un pavelló que no té res a envejar a altres instal·lacions, però els preus estan marcats i són els que són”, explica en una conversa amb el TOT Barcelona el nou president del Sant Josep, Marc Oriol, que va rellevar fa unes setmanes Ibon Orrantia al capdavant del club badaloní. Davant de les dificultats per assumir el cost dels pavellons barcelonins, la junta directiva que ara encapçala Oriol va haver de buscar un cop més a contrarellotge una solució d’emergència per poder arrencar la temporada en condicions. I la va trobar al Centre Esportiu Municipal Besòs (CEM Besòs) del municipi veí de Sant Adrià de Besòs, on el curs passat ja van jugar alguns partits.
Pavellons gairebé el doble de cars
Malgrat les reticències inicials, el canvi de seu provisional ha permès a l’entitat reduir gairebé a la meitat els costos destinats al lloguer de les instal·lacions i alhora ha servit per acostar geogràficament una mica més el club a la seva Badalona natal. Segons detalla la directiva, la diferència entre les tarifes municipals de la capital catalana i de les seves ciutats veïnes és “molt important”, i en el cas del Sant Josep ha acabat sent un impediment per poder continuar jugant a Barcelona.
De fet, l’entitat només ha pogut mantenir a la capital catalana alguns entrenaments al pavelló de Can Cuiàs i alguns partits que es juguen pistes exteriors d’unes instal·lacions de gestió privada ubicades al barri de Trinitat Vella, al districte barceloní de Sant Andreu. La resta de l’activitat es reparteix entre el CEM Besòs i els poliesportius municipals dels barris badalonins de Montigalà i Bufalà, on juguen els equips de la secció femenina del club. En total, el Sant Josep es veu obligat a utilitzar durant aquest curs fins a una desena d’instal·lacions diferents repartides entre aquests tres municipis i concentra el 80% de la seva activitat fora de la seva ciutat natal.
Conflicte obert amb l’Arquebisbat de Barcelona
Cal recordar que l’exili forçat d’aquest club històric ha estat provocat per la denúncia d’un veí per contaminació acústica, que va obligar el consistori badaloní a precintar el juliol del 2021 el pavelló del centre parroquial, la pista on l’entitat juga des de la seva inauguració l’any 1970. En paral·lel, el Sant Josep manté un pols aferrissat amb l’Arquebisbat de Barcelona, propietari de les instal·lacions ara clausurades, que va presentar una demanda de desnonament contra l’entitat en considerar que aquesta ha estat ocupant el recinte “en precari” en els darrers anys.
Després d’un primer revés judicial que donava la raó a l’Arquebisbat i els obligava a abandonar les instal·lacions parroquials, la directiva del club va presentar farà gairebé mig any un recurs contra aquesta sentència i ara espera que el jutge resolgui el cas. En aquest sentit, des de l’entitat continuen defensant que la construcció del pavelló en el solar propietat de l’Arquebisbat va ser finançada per l’entitat i no per la parròquia, un argument que refermaria aquest dret a l’ús que defensa el club i que el magistrat no va tenir en compte en la seva primera resolució.
Instal·lar-se a Barcelona, una opció?
A l’espera del pronunciament del magistrat, el Sant Josep també treballa amb l’Ajuntament de Badalona per poder tornar a concentrar la majoria de la seva activitat a la ciutat i no haver de recórrer la temporada que ve a instal·lacions d’altres municipis per tercer curs consecutiu. “A Badalona el problema és que hi ha molts equips i tots els clubs ja tenen els seu camp assignat. Això fa que sigui complicat fer-nos lloc i que haguem de continuar buscant alternatives”, lamenta Oriol, que reconeix que la situació i les condicions de treball han millorat una mica respecte a l’any passat.
Sobre la possibilitat d’instal·lar-se d’una forma més fixa a la capital catalana mentre s’allargui el periple judicial amb l’Arquebisbat, i davant la falta d’oportunitats a Badalona, el president de l’entitat assegura que de moment no contemplen aquesta opció. “La intenció és tornar a casa. Som de Badalona i allà és on volem ser. Per ara Barcelona no seria una opció, però no podem descartar cap possibilitat”, remarca Oriol. Malgrat haver fet ús de diverses instal·lacions de propietat municipal durant tot aquest temps d’exili, des del club insisteixen que no han tingut cap mena de relació amb l’Ajuntament de Barcelona en aquest temps, sinó que tota la interlocució per al lloguer dels recintes s’ha fet directament amb les empreses concessionàries.
