Una costa sense platja. Aquesta és la realitat que viuen els veïns de Sant Adrià de Besòs des de fa més de dos anys, quan es va detectar la presència d’alts nivells de substàncies cancerígenes a la sorra de la principal zona de bany del municipi. La polèmica clausura de la platja del Litoral -l’Ajuntament va decidir tancar-la unilateralment onze dies després de la troballa de metalls pesants– ha obligat els ciutadans a creuar a l’altra llera del riu Besòs cada cop que volen acostar-se al mar.
A finals del passat mes d’abril van començar finalment els esperats treballs de descontaminació de la platja. L’actuació -que té un pressupost total de gairebé 1,2 milions d’euros finançats íntegrament pel Ministeri de Transició Ecològica del govern espanyol- va arrencar amb mesos de retard i, malgrat que inicialment es va assegurar que l’espai estaria disponible per a l’inici de la temporada de bany, el municipi adrianenc es quedarà bona part de l’estiu sense platja per tercer any consecutiu.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona confirmen que ja s’ha acabat la reposició de les prop de 14.893 tones de sorra contaminada extreta i apunten que ara és el torn de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que realitzarà diverses proves per determinar si els treballs s’han fet correctament. Tot plegat podria allargar la reobertura de la platja del Litoral fins a finals d’agost, pràcticament amb la temporada estival acabada. Tanmateix, hi ha una preocupació latent entre els veïns que va més enllà de la recuperació de l’accés a la principal zona de bany de la ciutat: el possible aflorament de més substàncies tòxiques en les zones de la platja on la sorra no s’ha substituït.
Una actuació selectiva
Segons figura en el projecte de descontaminació encarregat pel govern espanyol a l’empresa Emgrisa, els treballs de sanejament i retirada de la sorra contaminada s’han centrat únicament en cinc punts concrets de la platja, comprenent una superfície total que equival aproximadament a una quarta part dels gairebé 30.000 metres quadrats que té aquest franja del litoral. Això suposa que tres quartes parts de la platja adrianenca no han estat descontaminades en considerar que els nivells de substàncies cancerígenes no eren prou elevats.
Els tècnics de la companyia encarregada justifiquen aquesta decisió basant-se en les gairebé una setantena de mostres de sorra analitzades en diferents punts de l’espai. Per a la realització d’aquestes proves, els especialistes van determinar dues zones diferenciades d’actuació: una que comprèn la majoria de la platja, on es preveia trobar metalls pesants, i una altra formada per sorra afegida de manera artificial. En ambdues també es contemplava la possible troballa de fins a 3.000 tones d’escòries resultants de la crema de materials. Les prospeccions es van fer a diferents profunditats, però en alguns dels punts es va optar per prendre mostres a només un metre de la superfície. Segons denuncien diverses entitats ecologistes, aquesta és precisament la clau que explicaria el perquè les proves no van detectar la presència d’alts nivells de contaminants.
Contaminants que resisteixen soterrats
“Que no trobis substàncies tòxiques a un metre de profunditat no vol dir que no n’hi hagi més avall. Vam presentar una instància a l’ARC preguntant per aquest tema, però tenim clar que el més responsable seria descontaminar tota la platja”, assenyala Silvina Frucella, membre de la plataforma Airenet. De la mà d’altres entitats locals com la Marea Verde, aquesta agrupació ecologista ha provat de fiscalitzar els treballs per garantir que l’espai obre amb totes les garanties per a la salut dels seus usuaris. La seva lluita no és fútil. Un informe del Consorci del Besòs ja alertava l’any 2020 que, malgrat no detectar-se nivells de contaminants en la capa superficial de la sorra que impliquessin un risc per a la salut, aquesta situació podria canviar en cas que es produïssin moviments de terra o a causa del pas de temporals com el recordat Glòria.
El primer d’aquests supòsits va ser concretament el que va destapar la presència d’aquestes substàncies cancerígenes el maig del 2021. Les obres per instal·lar a la platja del Litoral la infraestructura de la primera estació internacional de cables submarins de fibra òptica de tot el territori català van obligar a remoure la sorra, revelant d’aquesta manera els contaminants que fins ara havien estat sepultats i que amb tota probabilitat provenen de les antigues fàbriques que van ocupar aquest part del litoral durant el segle passat.
Després de la publicació del polèmic informe elaborat per la companyia Tecsòl, l’Ajuntament de Sant Adrià va impulsar una comissió per investigar l’origen concret d’aquests metalls pesants tòxics i ara estaria estudiant la possibilitat d’imposar una sanció milionària a l’empresa catalana AFR-IX Telecom, responsable de la instal·lació dels cables, en considerar que no va actuar de manera diligent ni va prendre les precaucions necessàries per evitar que les substàncies poguessin aflorar. Aquest diagnòstic no és compartit per la companyia acusada, que manté que els treballs tenien l’autorització tant de la Demarcació de Costes com del consistori adrianenc i assegura que no va tenir coneixement dels informes previs on s’alertava de la possible presència soterrada de contaminants fins un cop començada l’actuació.
Abocador il·legal i vessaments tòxics
Els adrianencs, però, mai han sigut aliens a aquest llegat industrial del municipi en forma de contaminació. Molts veïns encara recorden com aquesta façana marítima es va utilitzar durant molts anys per desfer-se de runa de construccions pròximes i residus de tota mena. “Aquí la gent llençava tot el que podia i més. Espais com aquests es van convertir en verdaders abocadors“, explica Antoni Pons, president de l’Associació de Veïns de Sant Joan Baptista, el nucli de població més pròxim a la platja. Pons -que ha anat seguint les obres de ben a prop- considera que els treballs s’han accelerat per poder complir amb els terminis acordats. “La meva intuïció em diu que no era pràctic descontaminar tota la platja, per això s’ha fet d’aquesta manera”, lamenta i apunta que pràcticament tot Sant Adrià es va erigir sobre restes potencialment contaminades.
En la mateixa línia es pronuncia Pedro Gusi. Aquest tècnic ambiental i veí del municipi es mostra convençut que encara queden substàncies tòxiques en els trams de la platja del Litoral on no s’ha substituït la sorra. “Lamentablement, tenim altres experiències prèvies on els treballs només s’han fet per complir amb l’expedient. Que es faci de pressa i corrents ens fa sospitar”, assenyala. Gusi no només atribueix la contaminació detectada a aquests abocadors il·legals que hi havia a la zona, sinó que també posa la mira en els vessaments tòxics que les indústries feien al riu Besòs, ja que amb les dinàmiques marines acabaven en moltes ocasions retornant a la costa adrianenca.
Un estiu sense zones de bany fiables
Amb la clausura de la platja del Litoral fins a finals d’agost, els veïns d’aquest municipi només tenen a la seva disposició aquest estiu la platja del Fòrum, ubicada a l’altra llera del Besòs, al límit amb Barcelona. Com ja va fer en les dues temporades anteriors, l’Ajuntament ha posat a disposició de la ciutadania un servei de busos llançadora per facilitar-ne l’accés. Tanmateix, el bon estat d’aquest tram del litoral també està en discussió. L’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) en va demanar el seu tancament per la mala qualitat de l’aigua, ja que considera que almenys des del 2019 no compleix els mínims que marca la normativa vigent.
La petició de les autoritats europees contrasta amb la valoració que fa de l’espai l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va qualificar la qualitat d’aigua d’aquesta platja d’excel·lent en l’últim informe fet públic aquest mateix mes de juliol. Amb aquest contrast de valoracions, les piscines municipals podrien semblar aparentment les opcions més sensates per als adrianencs que es vulguin refrescar aquest estiu. Tanmateix, segons denuncien diverses entitats veïnals, actualment totes estan “inutilitzades” per diverses deficiències.
