Barcelona hauria pogut tenir un altre Eixample si la reforma l’hagués fet Antoni Rovira i Trias, arquitecte municipal, regidor i diputat. De fet, Rovira i Trias va ser el guanyador del concurs que va convocar el 1859 l’Ajuntament de Barcelona per dissenyar l’Eixample, però el govern de l’estat va imposar la proposta d’Ildefons Cerdà, que ni tan sols s’havia presentat al concurs municipal i va elaborar el seu projecte a partir d’un encàrrec de l’executiu espanyol.
La figura d’Antoni Rovira i Trias (1816-1889) és recordada en una plaça que du el seu nom a la Vila de Gràcia. Una escultura de bronze, asseguda en un banc de pedra, representa l’arquitecte. A terra, un mapa mostra com hauria estat l’Eixample barceloní si s’hagués fet el seu projecte. A diferència de la innovadora idea de Cerdà, amb carrers rectes, Rovira i Trias apostava per vies radials que sortien del nucli antic de Barcelona, després que s’enderroquessin les muralles entre el 1854 i el 1856, inspirant-se en les reformes de ciutats com París i Viena. Tal com explica la pàgina del nomenclàtor de la ciutat, Rovira i Trias va ser l’autor del projecte d’urbanització dels terrenys on està situada la plaça, fet que en motivà la dedicació. La plaça va ser batejada amb el nom de Rovira i Trias 29 de març del 1922.
Rebuig de l’Ajuntament per la imposició del govern espanyol
En el web de l’Eixample, l’Ajuntament recorda que el projecte de Cerdà es va imposar a través d’un decret que anul·lava el concurs de l’Ajuntament de Barcelona. “Aquella intromissió no va agradar gens a la ciutat, malgrat que proposava un projecte millor. Barcelona rebutjava el pla Cerdà perquè suposava una mesura centralista del govern de Madrid i perquè desaprofitava molt espai, que destinava a zones verdes”.
L’encàrrec de l’estat a Cerdà, enginyer i urbanista, es va iniciar el 1855 amb l’elaboració d’un plànol topogràfic de la zona que actualment és l’Eixample, diu el periodista i escriptor Xavier Casinos en un article a La Vanguardia. Amb posterioritat, el febrer del 1859, se li va demanar que presentés el projecte en dotze mesos. La primera pedra de l’Eixample es va col·locar el 4 de setembre del 1860.
Autor del mercat de Sant Antoni i el Museu Martorell
Tot i no dissenyar l’Eixample, l’empremta arquitectònica de Rovira i Trias està present a Barcelona. Va ser l’autor dels mercats de Sant Antoni i la Concepció, la torre del Rellotge de la plaça de la Vila de Gràcia i el Museu Martorell de la Ciutadella, entre altres obres.
Aquest 2026, Barcelona celebra l’any Cerdà, coincidint amb la capitalitat europea de l’arquitectura i els cent cinquanta anys de la seva mort. L’abril passat, l’alcalde Jaume Collboni va anunciar que s’instal·larà un monument en record a Cerdà a la plaça de la Universitat. S’espera que estigui enllestit el 2027.
