La llei del pla de barris va ser una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que es va iniciar el 2004 amb Pasqual Maragall com a president. L’objectiu era reduir les desigualtats i garantir inversions en barris vulnerables de tot Catalunya. El 2016, l’Ajuntament, amb Ada Colau a l’alcaldia, va decidir impulsar un pla de barris municipal que, inicialment, preveia una inversió de 150 milions d’euros en 15 de les zones més desfavorables de la ciutat. Ara, el pla de barris de l’Ajuntament arriba a la tercera edició, amb una inversió prevista entre els anys 2025 i 2028 d’uns 300 milions d’euros, ha detallat aquest dimarts l’alcalde Jaume Collboni. I ho fa enmig de les crítiques de la major part de l’oposició. Per exemple, els Comuns parlen de “perversió” del pla de barris. Junts per Barcelona demanat avaluar a fons l’anterior abans d’engegar-ne un altre. I el PP denuncia que falta concreció. Per contra, ERC diu que el pla és una eina clau per reduir desigualtats i millorar la vida als barris.
Les actuacions totals fins al 2028 seran 315 en 27 barris dels set districtes. Per aquest 2025, la inversió prevista és de 40 milions d’euros, ha dit el gerent del pla de barris Àlex Montes en resposta a una pregunta del TOT Barcelona. A diferència de l’anterior pla de barris, que segons el regidor Lluís Rabell es va executar entre el 2021 i el 2024, el nou suposarà invertir en quatre barris més -de 23 es passa a 27- i en un districte més -de sis s’incrementa a set-. Aquest pla de barris posa el focus en Ciutat Vella, amb actuacions importants com la remodelació dels carrers de Pepe Rubianes i Princesa i la reforma del Teatre Arnau i de la cooperativa Segle XX de la Barceloneta. Segons l’Ajuntament es farà un abordatge “integral” del districte. D’altra banda, s’activaran dos plans singulars, un per a barris de muntanya (les Planes, Sant Genís dels Agudells, Montbau i la Teixonera) i un altre per a la Marina. També es rehabilitaran cinc centres educatius de la Zona Nord i diverses biblioteques de la ciutat es convertiran en refugis climàtics. En total, aquestes inversions arribaran a uns 438.000 ciutadans. Els principals eixos del nou pla de barris es poden consultar en l’enllaç [veure aquí].
Els Comuns diuen que és una “perversió” del pla de barris
La proposta del govern municipal ha generat les crítiques d’alguns partits de l’oposició. Barcelona en Comú, el partit que va introduir aquesta eina transformadora a Barcelona, ha carregat contra el pla de barris del PSC perquè “és una perversió del pla de barris”, en opinió del regidor Jordi Rabassa. “No és un pla de barris. És un conjunt d’actuacions urbanístiques poc socials”. Rabassa ha retret l’alcalde que presentés el pla de barris sense haver fet els processos participatius i sessions amb el veïnat a tots els barris. I més pel fet que tota l’oposició, “excepte Vox”, li va demanar que s’esperés, ha remarcat l’edil dels Comuns. “Collboni no ha preguntat al veïnat i ha fet la feina des dels despatxos. Si no hi ha participació, no es genera cap mena de comunitat”.
Per la seva banda, Junts per Barcelona ha demanat “més concreció i transparència” en el pla presentat, en paraules de la regidora Neus Munté. “Crida l’atenció que el pressupost global pel pla sigui de 300 milions, i, per contra, reconeguin que pel primer any només disposin de 40 milions. Executar 260 milions en tres anys no sembla gaire realista, si tenim presents com s’han aplicat els plans anteriors”, ha reflexionat. També ha avisat que les necessitats socials i educatives posen de manifest “mancances estructurals en el conjunt de la ciutat que s’haurien d’abordar des de polítiques municipals més estables i no pas amb plans extraordinaris”. I ha afegit que, si bé és una eina fonamental i transcendental per reduir les desigualtats socials a la ciutat, “després d’anys d’inversió, la realitat és que augmenten en cada edició el nombre de barris que incorpora el pla. Ara, ja en són 27. Però, per contra, no aconseguim que cap l’abandoni. Considerem imprescindible que es faci una avaluació completa de l’execució i resultats del pla de barris entre el 2017 i el 2024”.
Des del grup municipal del PP, que encapçala Daniel Sirera, s’ha titllat de “propaganda” l’anunci de Collboni, ja que ha presentat el mateix que el juny passat. Alhora, els populars han trobat a faltar una assignació pressupostària concreta a cada línia d’actuació. “Es tracta d’un pla genèric, que li manca concreció. Fa una diagnosi de la situació, però no desvela com es desplegaran les diferents accions. L’habitatge i la rehabilitació haurien de ser una prioritat de ciutat i en la presentació no se’ns explica els criteris concrets seguits per seleccionar edificis o zones d’intervenció”, ha argumentat Sirera al TOT. La formació ha criticat també la falta d’un retorn de les actuacions executades en l’anterior pla de barris, “del qual el PSC també n’era partícip”.
ERC creu que el pla de barris 2025-2028 és una eina clau per reduir desigualtats i millorar la vida als nostres barris. “Celebrem que iniciatives impulsades per ERC com el pla de barris de muntanya, pactat al pressupost 2024, la rehabilitació dels barris del Besòs i el Maresme o que hem lluitat intensament des de fa temps per equipaments com el CAP del Gòtic i el Teatre Arnau, siguin per fi una realitat. Un cop més marquem el rumb i la iniciativa d’aquest govern i posem per davant millorar la vida de la gent”, han apuntat fonts republicanes. ERC assegura que seguirà “a peu de carrer, escoltant el veïnat i treballant per impulsar molts altres projectes de barri que donin resposta a les necessitats dels barcelonins”.
La vulnerabilitat s’ha reduït un 3%
Segons l’Ajuntament, els plans de barri que s’han executat a la ciutat han funcionat i han ajudat a revertir desigualtats i a generar noves oportunitats, i han tingut un elevat grau d’execució. Montes concreta que dels 150 milions pressupostats en l’anterior pla se n’han utilitzat uns 140, dels quals 93 van ser per millores a l’espai públic. Collboni ha afegit que des del primer pla de barris municipal, el 2017, en les zones on s’han executat aquestes polítiques s’ha reduït la vulnerabilitat un 3% i l’abandonament de l’ensenyament obligatori ha baixat en set punts.
El Pla de barris 2017-2023 en xifres:
— Ajuntament de Barcelona (@bcn_ajuntament) March 15, 2023
🔸 Impacte positiu en gairebé 250.000 persones, directament o indirectament
🔸 111.000 persones beneficiades en els diferents programes
🔸 Més d’un miler d’actuacions en 23 barris
🔸 149 obres executades
🔸 300 milions d’euros invertits pic.twitter.com/vhDnL4Rfl5
Més de 1.100 actuacions en sis anys
Ja en el 2023, dos mesos abans de les eleccions municipals, el govern de Colau va fer balanç dels sis primers anys del pla de barris, entre el 2017 i el 2022, a Barcelona. Va arribar a 247.877 persones, una xifra que va representar el 65% del total de la població -385.274 veïns- dels 23 territoris. Fins llavors, s’havien executat més de 1.100 actuacions amb una inversió prevista entre els dos plans de barris (2017-2020 i 2021-2024) de 300 milions. En total, es van fer 65 actuacions en l’àmbit d’educació i cultura, 48 en drets socials, 31 en projectes d’activació econòmica i ocupació, 43 en habitatge i 113 en inversions a l’espai públic. Durant aquells anys, es van rehabilitar 86 finques i es van executar 149 obres, va detallar el llavors tinent d’alcaldia dels Comuns Jordi Martí Grau, ara secretari d’Estat de Cultura.
El 2021 qui va fer balanç va ser la Generalitat de Catalunya, després de 17 anys d’execució de la llei del pla de barris a tot Catalunya. El Govern va xifrar en 1.123 milions d’euros la inversió pública entre 2004 i 2021 en 143 barris de 117 municipis. A grans trets, la Generalitat va aportar 582,7 milions (prop del 52%), mentre que 541 milions (el 48,1%) els van pagar els ajuntaments escollits, la qual cosa va permetre tirar endavant un total de 3.900 actuacions que van beneficiar directament prop d’un milió de residents, va valorar el secretari del Govern Isidre Gavín.
Carles Martí, consulta de la Diagonal i comissionat de Barris
L’agost de l’any passat, l’executiu de Salvador Illa va nomenar Carles Martí com a comissionat de Barris, per continuar desplegant aquests plans en tot el país. Martí va ser primer tinent d’alcaldia amb Jordi Hereu. Va ser l’encarregat d’organitzar la consulta de la Diagonal del 2010, que va ser un desastre total i a llarga es va convertir en la tomba política municipal d’Hereu en les eleccions del 2011. Martí va ser destituït per aquell consulta.
