La piscina municipal del barri de la Prosperitat és un projecte maleït. El febrer del 2009, el llavors alcalde de Barcelona Jordi Hereu va posar la primera pedra de la piscina coberta. Han passat quinze anys i l’equipament esportiu, reivindicat pels veïns d’aquesta zona de Nou Barris des de finals dels anys setanta, no s’ha construït. Ni Hereu, ni Xavier Trias ni Ada Colau van ser capaços de fer-la. I Jaume Collboni tampoc la té en cartera. Fonts municipals confirmen al TOT Barcelona que aquest mandat no s’executarà.
Segons explica la revista Carrer, que publica la Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) en el seu número de gener, l’ara ministre d’Indústria i Turisme es va presentar durant el carnestoltes a la Prosperitat, on ara hi ha la Torre Júlia, a la Via Favència, 348, confluència amb el carrer del Molí, per posar la primera pedra. El 21 de febrer de 2009, Hereu “va agafar la pala amb un estil tan maldestre que el president de l’associació veïnal -sindicalista del ram de la construcció- li va haver de prendre per evitar mals majors. Allà va quedar la primera pedra de l’equipament esportiu, enterrada per sempre”.
D’una subvenció perduda al canvi de solar
La construcció d’aquesta piscina ha estat un projecte mancat d’interès polític des dels seus inicis. Cap dels últims quatre alcaldes, inclòs Collboni, han tingut la voluntat de tirar-la endavant. L’actual presidenta de l’Associació Veïnal de Prosperitat, Elia Herranz, qualifica el viscut “d’estafa”. Ni Hereu ni Trias van fer l’equipament, tot i que l’Ajuntament va rebre l’any 2010 una subvenció milionària del Consell Català de l’Esport que preveia 800.000 euros pel pavelló esportiu amb piscina de la Prosperitat, diners que es van destinar al Mundial de Natació de 2013. Amb posterioritat, ja amb Colau d’alcaldessa, es van al·legar problemes tècnics per no construir la piscina i els Comuns van proposar el 2018 fer-la a Trinitat Nova, però tampoc aquí s’ha executat mai. Ara, el govern actual preveu fer millores en aquesta zona de la Trinitat, però la piscina seguirà als calaixos.
La història d’aquest projecte es va iniciar a finals dels anys setanta, quan l’Ajuntament va aprovar el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la Prosperitat, que contemplava equipaments esportius a la confluència de Via Favència amb Molí. L’any 2005 es va donar llum verda al Pla Especial Urbanístic per fer el pavelló esportiu juntament amb un edifici de pisos tutelats i una residència de gent gran. El febrer de 2009, Hereu va posar la primera pedra. Segons explicava el mateix Ajuntament en el butlletí Barris de Nou Barris d’abril del 2009, la piscina formava part del Centre Esportiu Municipal (CEM) Via Favència. L’edifici projectat havia de tenir uns 5.000 metres quadrats i el pressupost per construir-lo era de 5,3 milions. La idea era que entrés en funcionament la primavera del 2011, però a finals d’aquell mandat, i abans de les eleccions municipals que va guanyar Trias, la regidora de Nou Barris Carmen Andrés va dir que la piscina no es faria per la crisi econòmica.
Trias no va fer seu el projecte
Herranz recorda que “la residència va trigar anys a obrir” i els pisos tutelats es van fer en un edifici massa alt, un gratacel. “Nosaltres hi estàvem en contra”. Sempre segons l’entitat veïnal, l’avantprojecte dels pressupostos de l’Ajuntament de 2012 contemplava fer el Centre Esportiu Municipal de Via Favència i se’l citava com un equipament emblemàtic, però el nou govern de Trias no es va fer responsable dels compromisos dels plans d’actuació anteriors i va al·legar que no s’havia aprovat el pressupost per no intervenir.
El 2013, l’Associació Veïnal de la Prosperitat va emetre un comunicat on recordava un informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Consell Català de l’Esport de 2010 que denunciava diverses irregularitats entre les quals figuraven 10 milions d’euros concedits a l’Ajuntament de Barcelona per construir equipaments de barri. Entre aquests diners, hi havia 800.000 euros per la piscina coberta de Via Favència. “El que queda clar és que l’Ajuntament es va embutxacar 800.000 euros per construir la piscina, just en el moment en què se’ns va anunciar que el projecte es desestimava a última hora per les retallades municipals”, deia l’entitat en el comunicat. En un article publicat per La Directa, el 20 de novembre de 2013, el vocal de la FAVB, Albert Recio, explicava que els diners es van destinar al Mundial de Natació que es va celebrar a Barcelona el 2013. La resposta l’havia donat el mateix consistori a instàncies de l’Associació de Veïns de la Sagrera.
Cap a Trinitat Nova
Quan Colau va arribar a l’alcaldia es va intentar recuperar la construcció de l’equipament, però el 2018 l’Ajuntament va dir al veïnat que la piscina no es podria construir a l’emplaçament on Hereu va posar la primera pedra. En una reunió celebrada el 26 de març d’aquell any, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i regidora de Nou Barris Janet Sanz va esgrimir que la urbanització de la zona dificultaria l’entrada i sortida de camions, així com que el nou equipament tindria un gran impacte sobre una escola de la zona, amb quatre metres més de sostre, i que la piscina era un equipament complex de mantenir, subratlla l’entitat veïnal.
Tot i que l’associació veïnal va consultar un arquitecte que va determinar que no compartia els problemes tècnics als quals feia referència l’Ajuntament, la solució que va trobar el consistori va ser traslladar la construcció de l’equipament a Trinitat Nova, a un solar que actualment funciona com aparcament provisional a tocar del mercat de Montserrat, entre els carrers d’Aiguablava i Fenals. “Ens ho van dir de paraula. Els veïns de la Trinitat la van reclamar en veure que no es feia a la Prosperitat. S’havia de fer en uns terrenys juntament amb habitatge protegit, però finalment ens van dir que els pisos previstos es menjaven tota la zona esportiva prevista”, comenta Herranz.
Donar servei a tres barris
Encara avui, Herranz reivindica l’equipament com a molt necessari, ja que havia de donar servei no solament al barri de la Prosperitat sinó també als de Roquetes i Trinitat Nova. De totes maneres, la representant veïnal ja intuïa, abans de saber que Collboni tancava la porta a fer la piscina, que difícilment el projecte s’executaria. I la raó, diu, és pel poc poder adquisitiu d’aquests barris. “Una piscina és cara de mantenir i si no hi ha suficient poder adquisitiu per part del veïnat, l’Ajuntament hauria de posar una entrada molt econòmica, i no els hi surt a compte”, conclou.
