Barcelona va viure la seva particular època daurada de la filatèlia als setanta. La celebració a la capital catalana de l’exposició mundial del sector l’any 1975 va atraure molts col·leccionistes de segells i postals d’arreu del món, disparant les vendes entre les diferents botigues especialitzades de la ciutat. En el moment d’aquesta cita internacional, Aurelià Monge només feia dos anys que s’havia incorporat al negoci familiar, un dels establiments que encara avui dia segueixen el fil iniciat el 1878 pel comerciant malagueny José Monge, el primer que va obrir una botiga d’aquest tipus a casa nostra amb un petit local al carrer dels Escudellers i besavi de l’actual responsable de Filatèlia Numismàtica A. Monge.
“Els preus es van disparar, hi va haver especulació… Va ser increïble, una època gloriosa”, recorda l’home, que aleshores tenia poc més de 20 anys. Gairebé cinc dècades després, el negoci continua al peu del canó convertit en un verdader supervivent d’un sector que a Catalunya sembla condemnat a desaparèixer a mesura que les generacions que el mantenien viu van fent-se grans i morint. Amb la irrupció del món digital, botigues com la que regenta la quarta generació d’aquesta família en un entresol del carrer dels Boters, en ple barri Gòtic, representa una rara avis en perill d’extinció, un dels darrers vestigis d’un temps on les col·leccions de segells i monedes eren un llegat magnífic i no un trasto més heretat dels nostres pares i avis.
Un cognom de pes i la pèrdua d’una joia modernista
La trajectòria d’aquesta nissaga es remunta a finals del segle XIX, quan el patriarca dels Monge aterra a Barcelona i obre el negoci del carrer dels Escudellers, convertint-se en el pioner de la filatèlia barcelonina. Els seus tres fills van agafar el relleu a principis del nou centenni, impulsant al seu torn tres nous establiments. Un dels descendents, Aurelià Monge Pineda, comença la seva activitat independent en un local del carrer de la Tapineria abans d’instal·lar-se de lloguer l’any 1948 als baixos de la Casa Cornet, un palau neoclàssic també del segle XIX protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
En aquest magnífic espai, antigament ocupat per la llenceria Jaumà i fet a base de fusta de caoba amb acabats modernistes, el negoci va viure els seus anys daurats i va desenvolupar la gran majoria de la seva activitat fins al 2014, quan la venda de tot l’edifici els va obligar a traslladar-se a un altre emplaçament, perdent d’aquesta manera un local emblemàtic que ja havia quedat lligat indestriablement a la filatèlia. És així com el comerç va acabar instal·lat en un fosc entresol que abans havia ocupat el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), només uns números més amunt de la ubicació original, però lluny de les mirades dels vianants que durant dècades s’havien quedat embadalits observant els formosos aparadors de la botiga.
Especialització obligada
El canvi de localització -forçat per un mercat immobiliari barceloní que centrifuga establiments de renda antiga- va suposar també un replantejament de les seves rutines mateixes. “Una botiga no té res a veure amb un pis: al local teníem el passavolant, el turista que veu l’aparador…”, recorda Monge, tot explicant que l’arribada a les oficines va obligar a fer un salt al món digital. “Ara, la meva propaganda és per internet, de cara a les xarxes”, amb clients més especialitzats que busquen productes concrets. La digitalització del negoci deixa pèrdues, especialment en l’àmbit cultural: el negoci del segell i la moneda havia estat un de molt proper amb el comprador, fins al punt de transcendir la relació botiguer-client. Qui s’apropava al local dels Monge, apunta l’empresari, “potser es passava tota la tarda mirant llibretes amb segells”. “Al final, era gairebé com una amistat; tot això, evidentment, s’ha perdut”, lamenta.
L’abandonament de la proximitat, però, ha permès fer més global el nom de la nissaga barcelonina. “Ara li puc vendre una peça a un senyor de la Xina, una cosa que abans era impensable”, celebra, tot apuntant una recent venda amb un contacte austríac. Els Monge s’han armat amb la venda en línia per fer-se globals en una línia de productes en la qual, segons l’actual propietari, el prestigi és la clau per sobreviure. “No és el mateix un establiment amb solera, de tota la vida, que un mercat qualsevol” on la confiança en la qualitat o l’autenticitat no ve donada. “El meu nom, dins aquest sector, és conegut arreu, tant entre comerciants com entre col·leccionistes”, presumeix el venedor. Val a dir, però, que no és un camí que hagi recorregut només la històrica botiga barcelonina: el conjunt del sector de la filatèlia i la numismàtica -i la immensa majoria de les línies de negoci dedicades al col·leccionisme- han anat abandonant els entorns físics. “Jo crec que les botigues, de mica en mica, aniran desapareixent; es canalitzarà molt al digital, perquè la botiga és molt esclava”, reconeix.
Cares noves, només a la moneda
Més enllà de la transició al comerç digital, el sector que treballa Monge ha canviat amb els anys principalment per la transformació del perfil de comprador. Les anteriors generacions de la nissaga dirigien els seus productes a audiències relativament amples, si bé, en general, benestants. “Hi ha qui prefereix tenir una peça de gran categoria a cinquanta mitjanies”, raona el botiguer. La divisió econòmica s’ha mantingut, però els interessos han anat modulant-se segons l’època. “El segell ha baixat moltíssim”, apunta Monge; mentre la numismàtica s’ha mantingut. La implantació de l’Euro, amb dissenys diferents per a cada país membre, ha apropat al col·leccionisme un públic “més jove”, que busca, d’entrada, productes accessibles per després aprofundir. Més enllà de la popularitat del producte, les monedes clàssiques poden esdevenir no només un ítem de col·lecció, sinó també un refugi econòmic en moments de crisi -principalment pel factor metall, en tant que “qualsevol monedeta d’or de 30 grams ja val 2.000 euros”-.
Així, segons Monge, la compra de monedes de col·lecció es troba en “un bon moment”, gràcies a l’aproximació de nous públics i l’encariment de l’or i la plata. El segell, però, no ha sabut trobar un encaix modern i, segons el comerciant, difícilment ho podrà fer. “Hi ha hagut moments de molta especulació; èpoques molt bones, però això ha passat a la història”, lamenta. La pèrdua d’interès en el sector es fa notar amb la divisió generacional: mentre que les monedes atrauen més perfils, el segell no es considera un actiu engrescador. “Quan un net o un fill rep la col·lecció que va fer el pare o l’avi, el primer que fa és intentar vendre-la. No hi ha interès”, comenta, tot recordant, entre altres qüestions, la intervenció de Fórum Filatélico i Afinsa com un dels punts d’inflexió al conjunt de l’Estat espanyol. “Allò va ser una estructura piramidal que va arruïnar molta gent; i molts van parar de col·leccionar o van vendre les col·leccions”, critica.
La mort del col·leccionista
A la façana de la Casa Cornet presidida durant quatre dècades per la Filatèlia Numismàtica A. Monge no queda actualment ni rastre del pas del negoci. “Inclús han tret la placa que teníem davant la botiga com a comerç emblemàtic. És com si no haguéssim existit”, lamenta l’actual responsable. Aquesta escena sembla actuar com una espècie premonició del futur què depara a l’establiment, que no tindrà continuïtat amb una cinquena generació de la família. “No tinc cap relleu. Amb nosaltres s’ha acabat”, afirma Monge, que tampoc té intenció de traspassar l’històric negoci.
El responsable de la filatèlia és conscient que el seu eventual tancament -que no contempla encara a curt termini- servirà per engrossir la ja prou extensa llista de comerços emblemàtics que han abaixat la persiana a la ciutat, però no es posa data per fer-lo efectiu. “Botigues com aquesta estan en perill d’extinció. Molts companys han anat morint i els fills no han continuat amb el negoci. Quan pugui, jo liquidaré tot l’estoc”, assegura. Abans, Monge haurà de col·locar en el mercat la col·lecció segells, un tipus de producte que costa molt de vendre, però que -com a bon col·leccionista- tampoc vol regalar a preu de saldo.
1 
