Ja fa més de mig segle que El Corte Inglés va obrir la seva seu de la Diagonal. Va ser el 1974. Però abans que aquests grans magatzems aixequessin la persiana, el solar, situat entre la Diagonal, l’avinguda de Carles III i els carrers d’Europa i de Joan Güell, va tenir un passat molt fosc. Durant dècades, els terrenys van albergar la presó de dones de Barcelona, un lloc de repressió pel qual van passar milers de dones entre 1936 i 1955.
El 1936, ja amb la Guerra Civil iniciada, la Generalitat de Catalunya va traslladar en aquest emplaçament del barri de les Corts la presó de dones de Reina Amàlia, que va funcionar prop d’un segle (entre 1839-1936) a la plaça de Folch i Torres del Raval. El trasllat va ser degut a la situació de deteriorament i d’insalubritat del centre de Reina Amàlia, explica el blog la Barcelona de antes de Jesús Fraiz.
Masia, asil i presó
Així, aquests terrenys de la Diagonal actual es van convertir en el Correccional General de Dones de les Corts. Abans, aquesta zona de la Barcelona actual havia estat una masia de la família Duran, on passava temporades d’estiu (les primeres referències són del 1743), i, posteriorment, a finals del segle XIX, l’Asil del Bon Consell, dedicat a instruir “joves esgarriades” gratuïtament i també nenes òrfenes i desemparades, després que la zona fos venuda a unes monges dominiques, va relatar el TOT Barcelona en un article del 2021 titulat D’oblit en oblit: ruta per les presons de dones de Barcelona.
A la presó de dones de les Corts hi va haver captives de tota mena i condició fins a finals de la guerra, entre les quals destacà Otília Castellví, modista del barri de Gràcia i membre del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), que en acabar el conflicte bèl·lic, després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, va aconseguir sortir de la presó i exiliar-se a França.
Fins a 2.000 dones empresonades durant el franquisme
El 28 de gener del 1939, el franquisme va convertir el correccional de les Corts en la presó provincial de dones. Tot i que tenia només capacitat per a 150 dones, l’edifici va arribar a albergar entre 1.500 i 2.000 persones, incloses desenes d’infants. El centre el van gestionar les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, sota la supervisió i direcció del règim franquista, que adoctrinaven les ciutadanes allà tancades en el pensament franquista i religiós. Les condicions de vida eren molt precàries, amb moltes malalties, repressió, tortures i càstigs molt cruels. A l’interior de la presó no es podia parlar català i les internes estaven obligades a fer, diàriament, la salutació feixista.
Unes 5.000 dones preses i 11 afusellades
Des de l’any 1941, les autoritats franquistes van indultar moltes de les dones i la població reclusa es va estabilitzar en aquest centre entre les 300 i 400 dones. Segons va escriure Mireia Pons al TOT, entre 1939 i 1955 van passar per la presó provincial unes 5.000 dones i 11 van ser afusellades per la dictadura al Camp de la Bota. En un article que es pot llegir al Vilaweb, la periodista Anna Vallbona relata qui eren aquestes dones afusellades. Tenien entre 20 i 60 anys. “Hi havia dones militants polítiques, però també treballadores de la rereguarda, com ara infermeres, o d’altres amb feines abans vetades a les dones i que la República i les circumstàncies de la guerra van fer que hi poguessin accedir”.
Tal com recull la Barcelona de antes, el 9 de setembre del 1939 Franco va promoure “un decret sobre la prohibició de requisició, confiscació i ocupació de finques rústiques, edificis i locals urbans que havien estat confiscats”. El cas va afectar de ple a la presó de les Corts, però la petició de la propietat -les monges dominiques- no va ser atesa fins a 16 anys després, el 1955. Les presoneres van ser traslladades, primer a la Model i després a la presó de la Trinitat.
De l’intent de fer una escola a El Corte Inglés
Les germanes domíniques van inscriure la finca en el registre de la propietat el 1963, amb la intenció de construir en els terrenys una escola. Tot i que es va arribar a posar la primera pedra per part del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus, el projecte va fer figa per diferències entre les religioses i el bisbe. Amb el temps, el solar va ser comprat pel Corte Inglés, que va obrir ja fa més de mig segle un dels grans magatzems més importants que té a la ciutat.
Algunes plaques recorden on ara hi ha El Corte Inglés el passat fosc de la presó de dones. A més, el 2019, un memòrial instal·lat a la confluència dels carrers d’Europa i Joan Güell evoca que allà va haver-hi un espai de repressió política i moral específica contra les dones. Segons la llavors alcaldessa Ada Colau, la presó franquista de les Corts va ser una de les més “cruels”.
