Barcelona celebra enguany l’aniversari d’una de les seves zones verdes més peculiars. Parlem del parc del Clot, que aquest mes de novembre ha complert els seus primers quaranta anys d’història. Inaugurat el 1986, la seva trajectòria està estretament lligada al soterrament de les vies fèrries de l’antiga estació en superfície del Clot i al tancament dels tallers que originalment havien pertangut a la companyia dels ferrocarrils de Tarragona, Barcelona i França (TBF), que daten del 1858 i que després van ser reaprofitats per a la xarxa de Renfe. De fet, els vestigis supervivents d’aquestes instal·lacions integrats en aquest espai són una de les raons que el converteixen en un dels més singulars de la capital catalana.
L’efemèride l’ha recuperat aquests dies el periodista David Martínez, conegut a les xarxes socials pel mateix nom que dona títol al seu debut literari: Històries de Barcelona(Viena Edicions, 2026). En una publicació al seu perfil, Martínez comparteix dues fotografies mostrant l’abans i el després d’aquest indret del districte de Sant Martí, amb una instantània de la realitat actual del parc i una altra dels antics tallers ferroviaris que fins a mitjans dels vuitanta van ocupar aquests terrenys.
Avui es compleixen 40 anys de la inauguració del Parc del Clot. Les seves icòniques arcades són les restes de l’antiga estació en superfície del Clot i dels tallers ferroviaris, que ocupaven abans aquests terrenys. https://t.co/XE1n8Pnsc9
— Històries de Barcelona (@historiesdebcn) November 8, 2026
Alguns apunts de la història de la zona verda
Si entrem una mica en detall a la història d’aquesta zona verda, és important remarcar que les vies en superfície i els tallers havien suposat durant molt de temps una barrera arquitectònica que separava els barris del districte de Sant Martí. Amb el soterrament i el projecte del parc, es va voler connectar dos punts neuràlgics de la zona com el Mercat del Clot i l’antic ajuntament, facilitant també la comunicació en aquest punt entre dues artèries barcelonines com l’avinguda de la Meridiana i la Gran Via de les Corts Catalanes. El disseny de l’espai va caure en mans dels arquitectes Daniel Freixa i Vicent Miranda, que van optar per conservar part de les estructures que havien format part de l’estació de tren del Clot i dels tallers de reparacions del ferrocarril. Murs, finestres, arcs o la xemeneia. Tots aquests elements van utilitzar-se per delimitar les diferents zones del parc.
D’aquesta manera, trobem murs altíssims amb grans arcades dels antics tallers de Renfe, una part de la façana que ha quedat com un aqüeducte d’uns 25 metres de llargada situat dins un llac i que finalitza amb un salt d’aigua o un templet de planta quadrada, format també per murs de les velles instal·lacions ferroviàries. L’espai compta també amb l’escultura Rites of spring (Ritus de primavera), de l’escultor nord-americà Bryan Hunt, que data del mateix any d’inauguració del parc, el 1986. L’estany el completa un petit brollador amb forma de pinya fet de bronze i ubicat davant de la glorieta.
