Els grups de l’oposició han collat aquest dimarts al matí al govern de Jaume Collboni pel frau que, presumptament, una treballadora social de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) hauria comès durant anys desviant a comptes bancaris ajuts socials per valor d’uns 400.000 euros. ERC i Vox van demanar que l’executiu socialista donés explicacions a la comissió de Drets Socials i Junts per Barcelona va presentar una bateria de preguntes sobre el cas, tal com va avançar el TOT Barcelona. En la comissió, la regidora de Junts Neus Munté ha acusat l’executiu socialista de manca de transparència. “Davant d’uns fets tan greus, el govern ha d’actuar amb la màxima transparència, rigor i responsabilitat. Creiem que la transparència no s’ha produït”.
Junts ha carregat contra el govern perquè es van assabentar dels fets quan ja havien saltat a l’opinió pública i pel fet que no ha estat fins que els grups han reclamat explicacions que el govern ha convocat, el dijous d’aquesta setmana, els partits polítics de l’Ajuntament a una reunió del consell rector extraordinari de l’Institut Municipal de Serveis Socials -sense la presència de mitjans de comunicació- en la qual, teòricament, els donaran més informacions. En la comissió de Drets Social, poca cosa nova ha avançat el govern, justificant-se en què el cas està judicialitzat, ha recordat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials Raquel Gil. La regidora del PSC ha insistit en el fet que es tracta d’un cas aïllat, “repetit en el temps”, “que no podem permetre que posi en qüestió el sistema d’ajuts de l’Ajuntament”. El consistori dona anualment uns 15 milions d’ajuts.
Una auditoria addicional anual
Per evitar que un cas de frau com aquest es torni a repetir, el consistori reforçarà els sistemes de control. La comissionada d’Acció Social Sònia Fuertes n’ha donat els detalls a la comissió i entre aquests hi figuren un nou model de justificació i control dels ajuts pagats en efectiu, un nou procediment de fitxer de transferències bancàries, l’adequació dels sistemes informàtics que automatitzen la comunicació al sistema d’informació de la targeta social digital, el monitoratge dels ajuts i la utilització de mètodes estadístics i l’anàlisi de dades per millorar les auditories. També està previst fer una auditoria anual addicional i la separació entre la prescripció facultativa de la treballadora i la valoració objectiva del pagament de l’ajut a l’oficina de prestacions de pagament d’ajuts socials i econòmics.
En la seva intervenció, la regidora d’ERC Eva Baró ha remarcat que no hi pot haver “cap ombra de dubte” i cal que el govern faci un exercici de transparència. Baró ha posat en l’èmfasi en la necessitat de saber com s’ha detectat el frau. “A nosaltres ens sembla important”, ha dit l’edil republicana. Segons el govern, la detecció es va produir en el marc “d’una revisió exhaustiva interna”, però la treballadora que presumptament hauria comès el frau ja havia fet quelcom semblant fa una dècada a l’Ajuntament de Montmeló, un cas pel qual també va ser denunciada, però del qual encara no hi ha sentència judicial. “No és el mateix tenir mecanismes que detecten d’ofici situacions com aquesta que hagi estat una detecció fortuïta”. Baró ha criticat també que la comunicació interadministrativa no va funcionar, ja que la treballadora després d’haver comès un delicte a Montmeló va ser contractada pel consistori barceloní.
COMUNICAT – INTERSINDICAL CSC – AJUNTAMENT DE BARCELONA
— Intersindical Ajuntament de Barcelona (@InterAjBCN) June 6, 2025
Davant el cas de presumpte desviament de fons públics i la resposta institucional pic.twitter.com/5xTDDhXNAy
Fa uns dies, la Intersindical de l’Ajuntament de Barcelona va explicar a través de les xarxes socials que el cas s’ha perllongat durant set anys i va assegurar que la detecció no s’havia produït per una auditoria interna sinó per l’avís d’una professional que coneixia els fets de Montmeló. És a dir, la descoberta “no va ser fruit d’un sistema de control eficaç, sinó de la casualitat i la responsabilitat individual d’una professional”. “Exigim veritat, transparència i assumpció de responsabilitats institucionals, així com revisar seriosament els sistemes de control interns”, subratlla el sindicat. A més, es pregunta com es pot haver produït durant tot aquest temps moviments de diners públics presumptament a comptes de l’entorn de la treballadora? I “com pot ser que cap control, ni econòmic ni de direcció, hagi fet saltar les alarmes?”.
Els Comuns plantegen que el consistori sigui acusació particular
Des de les files de Barcelona en Comú, la regidora Carolina Recio ha destacat que cal veure què ha fallat i repensar si es poden incloure més sistemes de control i com s’estan donant els ajuts. En opinió de Recio, el consell rector de l’IMSS del dijous vinent arriba una mica tard. L’edil ecosocialista ha demanat també al govern de Collboni que arribi fins on calgui i que l’Ajuntament es plantegi si s’ha de personar com a acusació particular. Recio també ha posat sobre la taula la possibilitat si cal rescabalar les persones afectades.
Com els Comuns, el PP creu que l’Ajuntament s’ha de personar com a acusació particular, ha valorat el regidor Víctor Martí de Villasante. Segons els populars, els sistemes de control i d’alerta interadministrativa van fallar pel fet que una persona que ja havia comès un delicte semblant a Montmeló -d’uns 60.000 euros, ha dit- aconseguís tornar a treballar en un altre ajuntament. El regidor ha definit la situació com “un fracàs tècnic i polític” i ha exigit que es faci una auditoria externa, que s’assumeixin responsabilitats i activar sistemes de control més estrictes.
El regidor de Vox Liberto Senderos ha titllat el cas “d’injustificable” i s’ha mostrat decebut per la resposta donada pel govern. La formació d’ultradreta no creu que es tracti d’un cas aïllat i ha denunciat que els “protocols de detecció del frau o no existeixen o són ineficaços”.
La treballadora complia els requisits quan va ser contractada
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials Raquel Gil ha assegurat que l’Ajuntament arribarà tan lluny com calgui, però ha volgut deixar clar que s’ha actuat amb responsabilitat, posant a la treballadora a disposició de la Fiscalia i apartant-la del seu lloc de feina. “Volem anar millorant els sistemes de control de tots els ajuts que dona l’Ajuntament”. Amb relació a la contractació d’aquesta persona per part del consistori barceloní, Gil ha recordat que no havia estat condemnada pels fets de Montmeló. “Si no ha estat condemnada per cap delicte, això no consta a cap expedient”. Segons la regidora socialista, la treballadora que es va presentar a les proves per una feina d’interina complia amb tots els requisits i també va haver de presentar unes declaracions jurades. “Els requisits es complien, les declaracions jurades hi eren i, per tant, no hi havia cap comunicació prèvia del que podia haver passat -amb relació al delicte de Montmeló- si no hi ha una sentència ferma”.
