“No puedo más que mostrar mi extrañeza ante este inusual hecho: la noche del 28 de mayo, algunos vecinos del barrio de Les Corts nos despertamos ante los insoportables graznidos de un ave; no un ave cualquiera; nuestro estupor fue inmenso al salir al balcón y ver una silueta negra de un ave de grandes dimensiones. Quizá debería medir entre 3 o 5 metros, y no exagero. Numerosos fueron los vecinos que lo vieron y numerosos también los comentarios al día siguiente. Suponemos que en otros barrios, otras personas debieron verlo. ¿Qué era? Y lo que es más extraño: ¿Por qué no ha aparecido ninguna noticia en la prensa?”.
És una carta al director publicada a La Vanguardia el 10 de juny de 1990. Va provocar un autèntic revolt entre els lectors durant setmanes, que explicaven que havien vist aquell exemplar en diversos punts de la ciutat. Però en realitat, aquell ocellot misteriós i temut era un inofensiu bernat pescaire (Ardea cinerea), una espècie que havia nidificat a Barcelona feia gairebé dues dècades. L’any 1972, una parella de bernats pescaires que formaven part de la col·lecció d’animals del Zoo de Barcelona no podien volar perquè tenien les ales tallades. Malferits, es van recuperar finalment i van ser alliberats. Van criar 8 pollets, i dos anys després van tornar al mateix punt dos d’aquells pollets, ara adults, i es van instal·lar als arbres del parc, en una zona totalment visible des del cim de la recreació de la muntanya de Montserrat que hi ha dins del Zoo.
La colònia urbana més gran d’Europa
“A partir d’aquell moment, els seus descendents van considerar aquesta zona com casa seva i es va anar repoblant de manera autònoma i lliure. La gràcia és que aquest indret està entre dos rius, el Llobregat i el Besòs, i per tant és la seva font d’alimentació. Al matí marxen i ressegueixen el riu buscant menjar -s’alimenta de peixos, granotes, crancs de riu, tant en els rius com a la costa-, i al vespre tornen. La fortuna és que s’ha acabat convertint en la colònia urbana de bernat pescaire més gran d’Europa. No podem determinar el nombre d’exemplars, però superen el centenar”, explica al TOT Barcelona el director del Zoo, Sito Alarcón.
Però quin aspecte té realment el bernat pescaire? És una de les espècies més grans de la família dels ardeids europeus. Pot arribar a mesurar un metre d’alçada (entre 84 centímetres i 102) i quasi dos d’amplada alar (entre 155-175 cm), i el seu pes pot arribar als 2 quilos. Té les potes i el coll llarg, el bec recte i allargat en forma de punyal. El seu plomatge va del color blanc fins al negre i hi predominen diferents tonalitats grises, i les seves ales són grises i negres. Fan un so aspre, de gralla, i sonor. Una realitat molt diferent d’aquell monstre que relataven els lectors, que van arribar a dir que feia entre 3 metres i 15 metres, amb adjectius com “colom mutant”, “corb gegant” o “pterodàctil prehistòric”.
Pocs dies després que La Vanguardia es fes ressò del neguit ciutadà, la policia espanyola assegurava que havia rebut centenars de trucades alertant sobre aquell ésser gegantí. També el telèfon d’atenció al ciutadà de Barcelona s’havia col·lapsat. El desconcert entre la comunitat científica i la Generalitat també era evident. Des de la Facultat de Biologia de la UB només van apuntar que podria de ser un albatros, una espècie originària de l’hemisferi sud capaç de mesurar més de tres metres d’envergadura, però desconeguda al litoral català. I el departament de Medi Ambient de la Generalitat va concloure que era un voltor.
L’Ajuntament de Barcelona també té constància de presència d’exemplars de bernat pescaire a les esculleres del port i les platges, també alguns jardins privats de la ciutat, com també als estanyols del parc de la Ciutadella, també al parc de Diagonal Mar i al Turó Park. A més, l’octubre de 2021 es van detectar exemplars en una zona restringida de la plana agrícola del Besòs i es va poder confirmar per primera vegada la nidificació amb èxit d’una parella de bernats pescaires.
Així, a Barcelona s’ha passat de témer un ocellot desconegut a poder gaudir-lo com un tresor faunístic, símbol de biodiversitat. Durant el segle XIX i principis del XX, els bernats pescaires eren molt cotitzats per les seves plomes, que adornaven els barrets de les senyores adinerades. Però a partir dels anys setanta el bernat pescaire va convertir-se en una espècie a protegir i, sumat a la millora de la qualitat dels ecosistemes fluvials, va començar a recuperar població fins a convertir-se en un ocell prou comú.
Si voleu observar-lo de ben a prop, només us cal anar al Zoo, pujar a la reproducció de Montserrat mirant cap a la muntanya del Tibidabo i la Sagrada Família. I si pareu l’orella potser podreu sentir aquest so de gralla que tant va atemorir alguns barcelonins fa tres dècades.
