És probable que hagin visitat el Zoo de Barcelona en més d’una ocasió, però que hagin passat de llarg per davant d’una espectacular reproducció de la muntanya més estimada de Catalunya. La rèplica de la muntanya de Montserrat, on ara descansen un grup de cabres salvatges en extinció, voltors i també tortugues -ara hivernant-, es va inaugurar el 21 de desembre de 1895 com a expressió d’un corrent naturalista emergent a Europa. Es materialitzava un dels desitjos de l’arquitecte Josep Fontserè, que havia fet el projecte inicial del parc de la Ciutadella per convertir-lo en un jardí obert de culte a la ciència i la natura. L’arquitecte només havia pensat en una muntanya de 20 metres d’altura, però a finals del XIX la simbiosi entre naturalisme i catalanisme, amb el rerefons del modernisme, ja és total. Montserrat és la construcció geològica idònia per materialitzar aquest corrent de pensament. Una construcció que atrau milers de barcelonins i de ciutadans de tot el país, de tots els estatus socials que, caminant o en tartana, arriben a aquest enclavament del parc de la Ciutadella per fer-hi pícnics, passejar-hi o fer-se fotos. També va atraure el pintor Pablo Picasso, que va pintar aquesta falsa muntanya en fins a tres ocasions.
“Fontserè va fer als anys 70 del segle XIX el projecte original de la Ciutadella, empeltat de les idees de salubritat que ja corren per Europa i amb l’afany de convertir el parc en el primer gran pulmó verd de Barcelona. Va apostar des del primer moment per la recuperació paisatgística natural com a eix de la seva planificació urbanística, pensant en el museu Martorell de Geologia -el museu més antic de la ciutat, inaugurat el 1882- i en el Zoo. I tot plegat, empeltat de catalanisme. De fet, volia fer un panteó de prohoms catalans que mai no es va fer”, explica al TOT Barcelona el director del Zoo, Sito Alarcón. Des del cim de la muntanya, aquest biòleg ens fa veure que podem observar la colònia urbana de l’ocell Bernat pescaire (ardea cinerea) més important d’Europa. Un detall que probablement els visitants que escalen la muntanya artificial també desconeixen. Les vistes actuals no tenen res a veure amb les de fa més d’un segle. Aleshores tot era molt més pla, amb pocs arbres i amb vista al mar i a la muntanya molt més nítida que l’actual, on l’urbanisme s’ha menjat bona part del paisatge. I la Sagrada Família, ara ja totalment siluetada, només feia 13 anys que havia començat a construir-se quan es va inaugurar la falsa muntanya de Montserrat.
La rèplica està construïda amb una estructura de murs i maó, reforçada amb bigues i jàsseres de ferro, però per dins és buida per evitar un pes excessiu. Una malla de filferro projecta el formigó, i els còdols incrustats simulen l’estructura geològica de la muntanya original, i s’accedeix fins a la part superior mitjançant un circuit d’escales i rampes.
Una reproducció pionera a Europa
El director del Zoo insisteix que estem davant de quelcom més que un simple element decoratiu, ara integrat dins de les instal·lacions del Zoo. Data del 1895, i per tant és anterior a la primera roca-muntanya artificial de gran escala que es va construir en un zoològic suís i de la qual es tenia referència, el 1902. “La nostra reproducció és anterior a la revolució que farà en el concepte de zoo el director del zoo d’Hamburg, Carl Hagenbeck, que va canviar el paradigma de les gàbies per la integració en reproduccions geològiques de paisatges. Aquí la ciència i el culte a la natura es fusionen amb el modernisme i el catalanisme, i el resultat és aquesta reproducció pionera a Europa. També tenim la mamut del parc de la Ciutadella, a tocar del Parlament, que representa l’exaltació del pirineisme i l’higienisme”, detalla en Sito Alarcón. Tot plegat uns anys abans del naixement de la Junta de Ciències Naturals, una organització creada el 1906 també pionera que pretenia gestionar tot el patrimoni científic català.
Una muntanya sense animals
La reproducció de la muntanya es va tancar als visitants del Zoo de forma abrupta als anys setanta, però des de fa força anys torna a estar oberta. Però quin futur li espera a la Montserrat barcelonina? El director del Zoo confirma al TOT Barcelona que “seguirà formant part del Zoo”. Ara bé, detalla que “el nou model de Zoo aprovat el 2019, que potencia la fauna molt amenaçada i els animals en extinció, preveu que gairebé tots els animals que ara estan a la base de la muntanya, que són mediterranis, vagin a la zona de la Mediterrània, de manera que a la llarga buidarem la muntanya i quedarà sense cap animal, com era al principi”, diu en Sito Alarcón.
Sigui com sigui, la reproducció de Montserrat continuarà essent un pilar essencial de l’encant del parc de la Ciutadella, el gran parc públic de Barcelona -no va arribar a ser el pulmó verd que planejava Josep Fontserè, desplaçat per la transformació de Montjuïc en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929 – que manté vives les tendències urbanístiques, socials i paisatgístiques que van recórrer l’Europa de finals del XIX i principis del segle XX.
