El carrer de la Llibreteria perdia ara fa un any una de les seves olors més característiques. La recepta de tripa amb cap i pota de la Montserrat Sabadell –els millors callos de Barcelona, com els batejava ella mateixa- se servien per darrer cop a la fidel clientela que va acudir al bar Brusi en assabentar-se del seu tancament definitiu. L’últim adeu de l’establiment va ser sense fer soroll, no hi va haver confeti ni festa de comiat. Només la sensació que el Gòtic perdia una part de la seva essència amb el traspàs d’un negoci amb una trajectòria de més mig segle que darrerament s’havia convertit en una espècie de refugi de la cuina casolana al cor de la ciutat.
Sabadell penjava finalment el davantal als 85 anys, acompanyada del seu fill Josep Sans i amb el convenciment que era el moment idoni. Ho feia sense saber encara quin seria el futur propietari del local, però amb el desig que algú pogués continuar amb aquesta manera de fer de tota la vida, sense floritures, que havia caracteritzat el Brusi. Tanmateix, a mitjans del passat mes de desembre es feia públic que l’establiment que substituiria l’emblemàtic bar seria una gelateria italiana. En concret, de la companyia barcelonina Elisa, que ja regenta un altre negoci al número 15 del carrer de Jaume I abans ocupat per una altra gelateria històrica.
Cap rastre de l’estimat local
Al barri tothom era conscient que els nous responsables haurien de fer obres per adaptar el local a la nova activitat i les normatives actuals, però amb l’inici dels treballs encara es conservava la petita esperança que aquests no modifiquessin completament la característica fisonomia del Brusi, que havia aconseguit preservar una estètica pròpia dels seixanta i setanta pràcticament extingida a la Barcelona actual. Res més lluny de la realitat. Segons ha pogut comprovar el TOT Barcelona, la reforma de l’establiment l’ha deixat pràcticament irreconeixible. No s’ha conservat la clàssica barra de zinc enrajolada presidida per les truites i els plats de mandonguilles i de tripa amb cap i pota que Sabadell elaborava cautelosament cada dia. Tampoc l’enrajolat que farcia les parets. Inclús s’ha retirat l’icònic cartell amb fons blanc, lletres en blau i negre i el número 23 en vermell. Només es manté -veurem si de manera definitiva- el terra original del local.
A l’espera de veure quin és el resultat final d’aquesta remodelació i de si es reposa algun dels elements icònics ara completament retirats, el Gòtic observa atònit la mort d’un dels seus establiments més especials, un d’aquells miratges d’una altra època que com tants altres negocis i comerços emblemàtics han fet abans desapareix emportant-se amb ell una part de la història del barri.
