Nou Barris és un dels primers districtes que va començar a eliminar noms i elements feixistes dels seus carrers. Una iniciativa que va començar durant el primer mandat d’Ada Colau i que encara està en marxa. L’Ajuntament preveu tenir un catàleg amb tots els elements que cal retirar del carrer de cara a l’estiu del 2024 i, alhora, la Sindicatura de Greuges l’insta a “avançar en la retirada de simbologia feixista a la ciutat”. Amb aquest context sobre la taula, veïns pròxims a la plaça del Virrei Amat s’han unit per esborrar del mapa un nom imposat per la dictadura de Franco després de la guerra. “No som ni tan sols una plataforma, simplement un grup de veïns amb aquest únic objectiu. S’han canviat noms imposats per la dictadura, aliens al barri, que no tenen sentit, però ens està constant més amb Virrei Amat”, explica un dels portaveus, Francesc Quintana. Associacions veïnals, l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) o l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, entre altres entitats, també donen suport a la iniciativa.
El veïnat sent que té la “raó” i que està emparat per la “llei de memòria històrica”. Ara bé, la iniciativa no demana qualsevol altre nom, sinó recuperar la nomenclatura que tenia la plaça abans de la dictadura: plaça de Joan Salvat-Papasseit. Quintana recorda que el poeta del segle XX vivia a la zona i que el van amagar dels carrers “perquè era un poeta renovador de les lletres catalanes, una persona culta, anarquista, independentista i gitano”. “No volem posar qualsevol nom perquè no acceptem la imposició d’una dictadura feixista. I la millor manera és recuperar el nom que hi havia abans del canvi”, conclou Quintana en conversa amb el TOT Barcelona.
La plaça de Joan Salvat-Papasseit, un vist i no vist
La plaça del Virrei Amat és l’últim gran element franquista que hi ha a Nou Barris. Darrerament, gràcies, en part, a l’impuls de l’Associació de Veïns de la Torre Llobeta-Vilapicina, s’ha esborrat del mapa l’avinguda de Borbó, rebatejada per l’avinguda dels Quinze. I els altres carrers que tenen noms estrenats en època franquista no tenen connotació feixista. L’historiador i president de l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris, Jordi Sànchez, explica al TOT que Virrei Amat és un dels noms que la dictadura va canviar el 7 de juliol de 1942. “Si mires el nomenclàtor, es veu clarament com aquell dia canvien molts noms que hi havia a la república per noms afins al règim. Virrei Amat és l’únic gran nom d’aquesta fornada que queda a Nou Barris. Hi ha altres carrers, com Via Júlia, que també canvia l’any 42, però Virrei Amat té una connotació diferent. És l’últim carrer amb nom d’un general, militar o polític falangista que queda del 42″, explica l’historiador.
Però un dels problemes amb què estan topant veïns i entitats és el desconeixement de la història. En aquest sentit, Sànchez, recorda que el nom de Joan Salvat-Papasseit “va durar molt poc” i, per tant, “no hi ha pràcticament testimonis que el recordin i ho puguin explicar”. La plaça es crea l’any 1931, a partir d’un canvi de pla urbanístic, però fins al 1933 l’Ajuntament no la bateja. El nom antic, doncs, només s’hi va estar nou anys. “Així com el cas de Garcilaso, per exemple, sí que es recorda, sobretot la gent gran, que era Estebánez, en el cas de Virrei Amat la gent ja no té consciència del nom antic”, detalla l’historiador. Al desconeixement històric cal sumar que la composició sociològica del barri “ha canviat” i que el relleu generacional fa que el poc bagatge històric que hi havia s’hagi perdut.
El principal escull per al canvi de nom
D’altra banda, Quinanta reconeix que Virrei Amat s’ha convertit en una zona de lleure i de compres “important al districte” i que el nom “està molt assentat”. A més, hi ha una de les parades més importants de l’L5 del Metro que du aquest nom. Aquesta és una mancança que el grup motor coneix i ja hi ha posat remei. “Farem actuacions per agitar el carrer, accions al carrer com ara recitals de poesia, difusió del cas, altres actes”, diu Quintana. La gent, diu el veí, respon “prou bé” quan descobreix “la gènesi de la iniciativa” “Estem veient que la recollida de signatures funciona, per tant, segurament tirarem per aquí”, conclou.
Ara bé, encara hi ha un escull més gran. Just darrere de la Ciutadella, entre la ronda del Litoral i la platja de la Barceloneta, no hi ha cap plaça, però sí un passeig de Salvat-Papasseit. Amb l’església que hem topat. “A la ponència nomenclàtor no són gaire favorables al canvi perquè ja hi ha un nom així a Barcelona”, lamenta Quintana, que ja ha tingut reunions amb la comissió que determina els noms dels carrers barcelonins. Ara bé, insisteix que la llei de memòria democràtica empara la seva decisió i recorda que la llei té “un rang superior” al que digui la ponència nomenclàtor. A més, la iniciativa veïnal defensa que “hi ha molts noms repetits” a Barcelona, com ara passatge quinta / carrer quintana o vila de Madrid / avinguda de Madrid. “És lògic no repetir per repetir, però en aquest cas estem parlant de recuperar la memòria històrica i, per tant, estaria justificat. Pot haver-hi una avinguda i una plaça”, argumenta Quintana, que a més recorda que el carrer “està tocant el mar” i l’actual Virrei Amat “gairebé als peus de la muntanya”.
El grup motor d’aquesta iniciativa, que per ara és només un grup de whatsapp que batalla pel canvi de nom, vol salvar els obstacles “fent difusió als mitjans, recollint signatures i acudint a estaments institucionals”. És més, Quintana assegura que ja s’ha reunit amb alguns consellers del districte, amb “transparència i un objectiu clar”, i que aniran “fins al final”. Per ara, l’únic objectiu sobre la taula és el canvi de nom de la plaça, però qui sap si més tard s’atreviran amb el metro. En aquest sentit, Quintana ho té clar. Millor anar pas a pas: “Quan aconseguim el canvi, que ho aconseguirem, el nom de Virrei Amat com estació de metro no tindrà cap sentit. Potser caldrà moure una altra campanya, però ara això ens queda massa lluny, és un altre partit que, si de cas, ja es jugarà quan toqui”.
