Tornen les bosses isotèrmiques cremades i els ous contra la façana de la seu social de l’empresa de repartiment a domicili Glovo. Avui, a més, arribant a cremar pneumàtics al centre del carrer Pujades amb l’encreuament a Àlaba. Són els anomenats riders reclamant millors condicions laborals que no els aboquin a situacions de greuge i, fins i tot, a perdre la vida, com va passar la nit del dissabte a un dels seus companys. Aquest matí s’han tornat a reunir una cinquantena de treballadors –i alguns taxistes en solidaritat– i han protestat per les poques garanties laborals que ofereix Glovo, que avui ha tancat les seves oficines en senyal de dol.
Mentrestant, un repartidor, encara amb el casc posat, s’estirava al paviment, a tocar d’una motxilla de repartidor cremada i cridava: “No vull morir per quatre euros”. Feia referència a l’import que acostumen a guanyar per repartiment.
Quan han arribat els bombers per apagar el foc, els treballadors concentrats han sortit en tromba i han demanat que no el sofoquessin encara. Davant la situació, el cap de la dotació de Bombers desplaçada ha accedit a “esperar una estona” fins que s’apagui per si sol el petit rastre de foc que queda a la calçada. Els riders, en veure la reacció del cos antiincendis, han començat a cridar consignes de suport: “Visca els bombers”.
Cinc minuts més tard, els bombers es posaven a extingir la petita foguera i els repartidors ho acceptaven. Fins aquí havia durat la protesta d’avui. Així i tot, s’han quedat concentrats al costat de l’oficina de l’empresa, que seguia sense donar senyals de vida. Un aspecte que ha indignat els representants dels col·lectius organitzats per ser “hipòcrita”. “D’una banda diuen que és un accident de trànsit, però d’una altra decreten un dia de dol a totes les seves oficines mentre els ‘riders‘ segueixen treballant i facturant per a ells“, protesta Badr Eddine, portaveu de l’Associació Autònoma de Riders.
Unitat contra la precarietat
També Dani Gutiérrez, de Riders por Derechos –associació pionera i majoritària en defensa dels drets dels repartidors a domicili–, carrega contra la posició de Glovo, tant des d’arran dels fets com des del seu desplegament a Barcelona. “No s’entén que una empresa amb milers de treballadors dediqui zero euros a prevenció de riscos laborals”, ha reblat. “El que va passar dissabte a la nit és una cosa que nosaltres ja vam avisar que passaria” i “no podem permetre que per treballar, morim”, ha insistit Gutiérrez, que ha recordat que quan pateixen una lesió o una malaltia es queden sense cobrar. “No cal inventar cap llei nova, només cal complir la que ja hi ha”, ha assegurat.
En referència a la situació del Pujan Koirala, el repartidor de Glovo atropellat per un camió d’escombraries, el representant de Riders por Derechos, a més, ha puntualitzat que “és molt possible que fos un treballador sense papers que llogava el compte d’un altre repartidor de l’empresa”. Això voldria dir que Glovo no tindria coneixement de la situació laboral del repartidor mort. Així i tot, Gutiérrez ha reconegut que no estan “100% segurs” i, per tant, volen acabar de confirmar-ho, ja que també és possible que estigués com a un nou autònom. Feia 4 mesos que s’havia instal·lat a Barcelona, explicaven ahir companys seus al TOT Barcelona.
L’empresa, mentrestant, es limita a demanar “prudència” mentre l’atestat policial no es faci públic i rebutja titllar-ho d’accident laboral. Els treballadors mobilitzats, però, no ho dubten. “La velocitat en les teves comandes és clau perquè l’aplicació et valori bé i t’arribin més encàrrecs”, explica Eddine com a extreballador de l’empresa. Això provoca que “conduïm com a bojos i fem avançaments quan no toca”, manté Isaac Rodergas com a repartidor. Tot i així, “els conductors d’autobusos, els taxistes o la Guàrdia Urbana fan la vista grossa” perquè coneixen la seva situació. “I això és un símptoma que tenim raó, ens veuen com els més fotuts”, conclou.
Durant la protesta, a més, s’han explicat situacions que asseguren que Glovo permet fer 13 hores al dia, els set dies de la setmana, i que arriba a pagar per sota d’uns estàndards ja baixos de mena. Els 40 cèntims per minut que duri el trajecte de la comanda, que els asseguraria l’empresa, a vegades, ni tan sols són pagats en la seva totalitat, segons ha demostrat amb un rebut un exrepartidor.
