Els crims franquistes a la capital catalana romandran a l’oblit judicial. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona ha inadmès la querella que va presentar el militant del PSUC, Carles Vallejo, per les tortures rebudes per part de sis membres de la Brigada Politico Social mentre estava detingut a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, ubicada a la Via Laietana número 43.
La jutgessa, Carmen García, al·lega en la seva interlocutòria, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, que les tortures que va rebre Vallejo durant la seva detenció van prescriure i estan amnistiades gràcies a la llei d’amnistia aprovada l’any 1977, uns fets que diu que són “obstacles insalvables” per obrir diligencies penals per les tortures patides.
No és l’únic impediment amb el qual s’ha trobat Vallejo en la seva querella, ja que la jutgessa esgrimeix que un dels principis bàsics recollits en el dret de la constitució, l’anomenada irretroactivitat de les normes penals desfavorables, prohibeix encausar a algú per fets ocorreguts abans de l’entrada en vigor de les normes que els castiguen. De fet, ho deixa ben clar a la interlocutòria en la qual explica que la llei de memòria democràtica “no deroga” la llei d’amnistia de 1977, i és per això que segueix en vigor i els jutges no poden obviar-la.
“És una nova vulneració del dret a la justícia de les persones represaliades”
La querella interposada per Vallejo és la primera interposada contra els crims del franquisme després que entrés en vigor la LMD. Va ser doblement pionera, ja que per primera vegada la Fiscalia General va admetre una querella per crims del franquisme, és per això que, des de la campanya Via Laietana 43, consideren que “la decisió final de la jutgessa suposa un pas enrere per a la justícia a l’Estat espanyol” i que es vulnera el dret a la justícia de les persones represaliades pel franquisme.
