L’Hospital Vall d’Hebron ha atès 304 menors des de novembre de 2020 que han sigut víctimes de violència. El 80% d’ells han sigut víctimes d’agressions sexuals i el 70% són noies. El perfil majoritari és una nena de nou o 10 anys o una adolescent que han patit delictes sexuals.
El 30% dels pacients sota supervisió de la Unitat d’Atenció de Violències vers la Infància i l’Adolescència “pateix seqüeles a mig-llarg termini en forma d’estrès post-traumàtic i presenta records intrusius, un estat emocional negatiu persistent, dificultats per dormir o malsons”, especifica l’hospital. El 91% dels agressors són homes i més del 65% dels casos té lloc en l’àmbit intrafamiliar.
“Els sentiments són de culpa, de frustració, de molta por, no només la meva nena; un abús és una situació que taca tota una família, la ultratja, la fereix, l’omple de moltes coses”, explica una mare d’una nena atesa a la unitat, que compta amb dues pediatres, dues psicòlogues clíniques, dues treballadores socials sanitàries i una ginecòloga. La filla havia passat de ser una “nena molt feliç” a mostrar-se “molt introvertida”, a “plorar sovint”, “dormir poc”… “Vam saber que alguna cosa anava malament. Em vaig asseure amb ella i li vaig demanar que m’expliqués què passava. I aquell dia vaig saber que la meva filla estava sent abusada“, evoca.
“La meva filla sentia culpa per haver estat allà i jo, per no haver-hi estat. El ‘si hagués’ em va turmentar molt, però ho vaig superar. No ha estat fàcil, però per amor a la meva nena i veure que ella ho podia fer, jo també. Ha estat un procés molt trist, però l’estem culminant”, expressa.
Atenció precoç
Un 30% dels pacients pateix seqüeles en forma d’estrès post-traumàtic i presenta records intrusius, un estat emocional negatiu persistent, dificultats per dormir o malsons. La doctora Fàbregas posa èmfasi en la importància de l’atenció precoç als menors que han patit violències per evitar seqüeles psicològiques i físiques: “És molt important que, quan se sospita que un infant o adolescent pot viure una violència, les famílies ho comuniquin i busquin un recurs per a l’atenció. Com més precoç sigui, més es poden evitar les seqüeles”.
“Les violències en general i, sobretot, les sexuals estan invisibilitzades i les que detectem són la punta de l’iceberg. Per això és tan important la sensibilització, prevenció i detecció per part dels professionals i les famílies”, afirma la psicòloga clínica Mireia Forner. En aquest cas, recomana a les famílies treballar la comunicació i l’educació afectivosexual amb els infants.
