“Un dels estereotips bàsics als quals ens enfrontem és que pensen que no tenim ni la capacitat ni l’educació de les tasques dins d’una empresa”. Així s’expressa Yoana Mata, dona transsexual originària d’Hondures i refugiada a Catalunya. Precisament amb l’objectiu de treure dones com ella de l’atur l’Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (Acathi) ha impulsat el programa Pont trans a la feina i ha contractat Mata i Thael Blandón com a tècniques.
El programa neix perquè el 50% de les dones transsexuals viuen “en un llindar de pobresa màxima”. A Barcelona, diu ella, el 80% es troben sense ocupació. L’Ajuntament de Barcelona ha seleccionat aquest i 45 programes més d’altres entitats per subvencionar-los i combatre la feminització de la pobresa. El programa Pont trans a la feina‘ de l’Acathi, se centra en la inserció laboral de dones transsexuals amb petició de protecció internacional.
El prejudici, principal obstacle per trobar feina
“La major dificultat que tenim les dones trans avui és el prejudici de les persones que ens entrevisten, l’empresa no veu les capacitats ni les competències que tens sinó que simplement et jutgen per com et veus o et presentes“, assegura la Yoana.
A més, relata, com que són persones migrades sovint encara no tenen el seu nom actualitzat a nivell legal i això tira encara més enrere moltes empreses a l’hora de contractar, ja que el nom que veuen al currículum no es correspon amb el que consta a la documentació personal. “Això fa que les persones no creuin aquesta barrera i no s’involucrin a l’hora de donar-nos una feina”, indica.
De fet, Mata assegura que les dones com ella van amb por a una entrevista perquè saben que el seu nom “mort” –el que consta a la documentació d’identitat oficial– és un dèficit i els resulta difícil explicar-se. La majoria, assenyala, no els dona una oportunitat perquè pensen en els prejudicis i la idea preconcebuda de què és una dona trans.
Preguntada per quins són aquests prejudicis o estereotips, torna a les competències. “Totes som capaces i tenim competències increïbles que de vegades son menyspreades pel fet de ser dones transsexuals”, diu. A més, creu que un altre estereotip habitual és pensar que són “problemàtiques” i que no saben estar o moure’s dins d’un entorn laboral.
“Hauríem de tenir les mateixes oportunitats que qualsevol persona i no se’ns pot treure un dret bàsic com el treball”, conclou.
Objectiu: vincular laboralment 40 dones
Amb aquesta màxima neix el programa Pont trans a la feina. “És molt ambiciós perquè esperem incloure 60 dones trans o amb diversitat de gènere i aspirem vincular-ne laboralment 40“, explica Thael Blandón, també dona transsexual i refugiada, en el seu cas originària de Colòmbia. “Com que el programa està desenvolupat per dones trans tenim en primera persona les dificultats per accedir a una feina”, destaca com a punt positiu.
Segons comenta, el seu projecte preveu assessorar aquesta seixantena de dones i acompanyar-les en el procés de buscar feina, però també després de trobar-ne, per comprovar si s’està fent correctament la inserció laboral. Aquest procés inclou un assessorament d’imatge, ajuda a l’hora de fer el currículum, com buscar feina en borses de treball, etc.
A més, afegeix, les dones refugiades migrants tenen accés a la contractació responsable de l’Ajuntament. Per això, es vol “explotar” les capacitats de les candidates per vincular-les en diverses àrees en les quals tinguin formació específica.
D’altra banda, en el projecte també tenen prevista la sensibilització a les empreses perquè quan hi arribi una dona transsexual sàpiguen tractar-la amb els seus pronoms i el nom amb el qual la persona vol ser tractada, encara que no coincideixi amb el que diu en el seu document d’identitat. “Les empreses s’han d’educar per fer la inserció més agradable”, conclou la Thael.
46 projectes subvencionats
En total són 46 projectes els seleccionats per rebre ajut de l’Ajuntament de Barcelona i l’import total de la subvenció és de 450.000 euros. Es tracta de projectes que actuen principalment en l’àmbit de l’ocupació o la inserció laboral i l’empoderament de les dones. De la mateixa manera, la majoria es destinen a dones que es troben en situació de precarietat o sense llar.
“Hem vist necessari establir una nova línia d’ajudes”, afirma en declaracions a l’ACN la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. Segons ella, “més que mai cal posar tots els esforços a trobar la complicitat d’entitats de la ciutat que tenen projectes per lluitar contra la feminització de la pobresa”.
El projecte d’Acathi, indica, té un valor afegit “importantíssim” perquè té la mirada d’una entitat que pot aportar molt davant la discriminació de dones transsexuals en el món laboral.
