A la Barcelona olímpica, quasi tots els projectes es feien realitat, tot i que més d’un era qüestionable. Una d’aquestes iniciatives va ser el museu del Clavegueram, un equipament efímer que va obrir el 1993 i va tancar amb el canvi de segle per l’escàs nombre de visitants. Aquest museu esborrat del mapa d’espais públics de la ciutat es trobava al subsol del passeig de Sant Joan, entre el carrer de València i l’avinguda de la Diagonal, al costat Besòs. Ara, l’Ajuntament assegura que aquest espai tornarà a ser visitable aquest any, tot i que no serà un museu com a tal.
En què s’ha convertit l’espai que va ocupar el Museu del Clavegueram? Fonts municipals expliquen que actualment l’equipament funciona com una instal·lació de gestió del dipòsit d’aigua freàtica. I afegeixen que el museu pròpiament es va desmuntar “per poder consolidar la instal·lació d’aigua freàtica a causa de les necessitats d’ampliació d’aquesta xarxa, un recurs hídric alternatiu essencial per als serveis urbans de Barcelona”. A peu de carrer, no queda ni rastre de l’accés al museu, tal com es pot veure en la imatge principal d’aquest article, amb el passeig de Sant Joan reformat i la vorera ampliada amb bancs.
Visita integral a la gestió del cicle de l’aigua
Segons l’Ajuntament, les instal·lacions estan preparades per acollir visites i, quan obrin, completaran les que ja es fan en un tram del clavegueram, també en el subsol del passeig de Sant Joan, i que funcionen al 100 per 100 per a escoles i visites concertades. “La voluntat és poder fer una visita integral a les instal·lacions de gestió del cicle de l’aigua a la ciutat, sense oblidar la mirada històrica de la infraestructura”.
Les obres del col·lector de la Diagonal
La part de les instal·lacions que fa 30 anys va ser el museu del Clavegueram no ha obert encara perquè en aquesta zona els darrers anys s’han fet, d’una banda, les obres d’ampliació del col·lector de la Diagonal (un pas previ obligat a la connexió del tramvia entre Glòries i Verdaguer), i, de l’altra, la millora de la xarxa d’aigua freàtica en l’àmbit de l’Eixample. La idea del consistori és iniciar les visites un cop s’hagin completat totes les actuacions.
Ja l’any 2008, quan el museu del Clavegueram feia vuit anys que era tancat, l’Ajuntament va anunciar que tenia previst reformar-lo i reobrir-lo el 2010. Així ho va explicar el llavors gerent de Medi Ambient Jordi Campillo a el Periódico, amb la idea que les visites fossin organitzades i per a centres educatius. Aquella idea va quedar en res i el museu del Clavegueram va desaparèixer per sempre del subsol de la ciutat.
El museu del Clavegueram va obrir en plena ressaca olímpica, el 1993, i mai va ser d’interès per a la ciutadania, la qual cosa el va abocar al tancament. La gestió de l’equipament va anar a càrrec de la Fundació Pere Garcia Faria. Garcia Faria va ser enginyer de camins i arquitecte. Va ser nomenat enginyer en cap de l’Ajuntament i va ser l’encarregat d’elaborar la xarxa de clavegueram de Barcelona a finals del segle XIX. La idea del museu va ser dels enginyers Joan Ramon de Clascà, Jaume Vilalta i Albert Serratossa després que se celebrés el 1991 l’exposició Sota la ciutat, coincidint amb les obres d’un nou col·lector.
Un recorregut per la història del clavegueram
A l’equipament s’hi entrava per una estructura de rajoles de marbre i vidre instal·lada a la vorera del costat Besòs del passeig Sant Joan amb València. El museu feia un recorregut per la història del clavegueram de la ciutat, des de l’època romana fins a l’actualitat i s’hi podia veure plànols, fotografies, dibuixos de les infraestructures i estris diversos utilitzats en la construcció de la xarxa de clavegueram.
Segons l’Ajuntament, dels objectes que hi havia el que tenia un valor patrimonial més alt és un document original del projecte de clavegueram de Barcelona de Pere Garcia Faria. Es troba dipositat l’Arxiu Municipal i es pot consultar en línia. També es va conservar el llibre Sota la ciutat, que fa un recorregut pel clavegueram de Barcelona des de l’època romana fins als anys olímpics. Una altra part del material del museu s’ha mantingut com a part del recorregut actual.
En el moment de l’obertura del museu del Clavegueram, l’Ajuntament i la Fundació Garcia Faria van signar una cessió per a la gestió de l’equipament de 15 anys, però l’espai va tancar el 2000. El 2010, fonts municipals van explicar a El País que el 2003, la Fundació va tenir problemes de gestió i finançament i va clausurar l’espai sense comunicar-ho prèviament a l’Ajuntament. El cert és que l’equipament ja havia deixat de funcionar tres anys abans, va recollir el Periódico. El 2000, el museu, que era al costat d’un dels dipòsits pluvials de la ciutat, va patir una inundació.
El museu va ser vandalitzat
El 2005, quan ja havia estat clausurat, el museu va ser vandalitzat. Un grup d’incívics van trencar els vidres de l’edifici de l’entrada i va provocar destrosses a l’interior. Durant unes tres setmanes, l’equipament va estar obert i tothom qui volia hi podia accedir sense problema, tal com va poder comprovar qui signa aquesta informació. No obstant això, durant anys les destrosses de l’interior van ser visibles des del carrer, amb vidres trencats a terra i un estat de deixadesa generalitzat.
Almenys fins al 2017 hi havia fotografies i plànols als plafons, ja que un grup de persones va entrar a les instal·lacions abandonades i ho va comprovar, detalla el web Explorando.info. L’estructura per la qual s’accedia al museu es va retirar quan es van executar les obres de reforma del passeig de Joan, a tocar del monument a Jacint Verdaguer, amb l’ampliació de les voreres i la construcció d’un carril bici a la part central del carrer.
