Un punt de la muntanya de Collserola s’ha convertit en un abocador il·legal. És difícil no sorprendre’s per la gran quantitat de brossa que hi ha repartida entre la vegetació, per cert, força descuidada. Destaquen les restes de runes d’obres, plàstics i vidres i, sobretot, el que queda d’un cotxe i dues motos. Tota aquesta brossa són les vistes que tenen alguns habitatges del barri de les Roquetes. L’Almudena és una de les seves veïnes. Reconeix al TOT que va quedar molt impressionada en trobar-se amb tantes deixalles quan es va mudar al barri el novembre passat. “No m’esperava trobar-me a Barcelona tanta brossa junta i abocada a la natura des de fa tant de temps”, admet.
Aquest abocador no és un cas aïllat. Integrants del grup excursionista del Casal Popular 3 Voltes, del districte de Nou Barris, han impulsat fa poc la campanya ‘Collserola sense abocadors’ per denunciar que han localitzat un total de set a diferents punts de la muntanya, que es troben a l’altura del mateix districte. L’Ivan Patrici Navarro, un dels seus membres i tècnic mediambiental, explica a aquest diari que alguns podrien tenir al voltant de 60 anys de vida i que, per tant, serien de l’època del “Desarrollismo”, quan Barcelona intentava créixer de manera imparable i transformar-se per sempre. Tanmateix, considera que bona part dels residus els podrien haver abocat fa dècades camions d’empreses constructores, entre altres, i que s’han cronificat amb els anys perquè alguns particulars han anat llençant més deixalles. “Intentem esbrinar l’origen d’aquests abocadors a partir de les ampolles, plats o altres elements amb data de comercialització o fabricació”, diu.
Un altre abocador és el que es troba sobre el pàrquing públic del barri de Canyelles que queda a la falda de la muntanya. Hi ha restes d’uralita, ceràmica i panots amb la flor de la ciutat que recorden que encara hi ha dues Barcelones, una que aspira a estar neta i una altra més oblidada institucionalment. Paral·lelament, també es troben runes de les barraques i horts que van resistir en aquesta zona fins als anys vuitanta. “L’Ajuntament de llavors va ordenar enderrocar-los, quan tot això estava molt més cuidat amb els horts…”, insisteix Navarro. L’Ismael és un dels veïns de Canyelles que recorda amb claredat aquells temps. “Fa 60 anys que visc aquí i la brossa sempre hi ha estat”, assegura al TOT des d’un hort urbà que ha fet ell mateix entre aquests abocadors. La diferència del nivell de neteja entre la seva parcel·la i la resta del territori és aclaparadora.
Per part seva, el cap del Servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de Collserola, Joan Vilamú, assegura en declaracions al TOT que el consorci no tenia constància de l’existència d’aquests set abocadors i que, ara, el següent pas és anar a examinar-los personalment i veure de quina manera es poden retirar totes les deixalles. Vilamú també destaca que el consorci va invertir l’any passat 223.000 euros a netejar deixalles de la muntanya i va retirar 27 tones de rebuig durant les tasques de recollida extraordinàries, que són les que actuen als abocadors il·legals que van apareixent a Collserola.
“Camins de transició”
Davant d’aquesta brutícia cronificada, Navarro assenyala que l’objectiu de la campanya ‘Collserola sense abocadors’ és fer-los desaparèixer i convertir-los en “camins de transició” entre Nou Barris i Collserola. Dues opcions serien fer-hi horts urbans o zones de petanca, però assegura que el que acabés escollint la majoria del veïnat ja estaria bé. La idea, a més, seria que el Consorci del Parc Natural de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona encarreguessin la neteja a empreses que contractessin veïns del districte que estiguessin a l’atur. L’Ismael, per part seva, ja s’ha ofert a participar en aquesta possible batuda de neteja. “Estic a l’atur des de l’estiu. Envio currículums i vaig presencialment als llocs, i no em fan cas. De cuiner ja només trobo feina a l’estiu”, lamenta.
La ruta entre la brossa continua. En un altre punt pròxim, al costat d’una antiga granja coneguda com a Casa Valenciana, hi ha un altre abocador més petit que els anteriors. Destaca per la presència de més rajoles i elements no vistos anteriorment, com xeringues i una pica de lavabo; i un altre que està perfectament al nivell de les restes del cotxe del primer abocador: un vàter. “És fortíssim”, subratlla Navarro.
Els diferents abocadors denunciats per aquests veïns es continuen col·locant en el mapa a mesura que continua la passejada. A l’altura de la Font Nova de Canyelles hi ha les restes del que un dia va ser una moto; a l’antic hospital per a pacients amb lepra de Can Masdeu també hi ha deixalles i a la zona de l’Stauros, on hi havia una clínica; hi ha material mèdic. Navarro recorda que s’hi ha passejat diverses vegades per tots ells. Tot i això, no pot evitar mostrar una incredulitat equivalent a la que va sentir quan els va veure per primera vegada.
