Una nova acusació per presumptes lesions policials assenyala els Mossos d’Esquadra. Un altre cop, s’indica com a possible causa el tret d’un escopeter durant una manifestació. Els fets no són nous, sinó de la tardor de 2019, caldejada a Barcelona per la sentència contra els presos polítics. La víctima és una dona que pateix greus seqüeles de per vida per haver rebut suposadament l’impacte d’una bala de foam als jardinets de Gràcia en la jornada de vaga general del 18 d’octubre de 2019, convocada contra la condemna del Tribunal Suprem a dirigents del procés independentista. L’afectada ha quedat sorda d’una orella, té una fractura al crani i pateix d’epilèpsia crònica. Ara espera que el Departament d’Interior reconegui els fets per indemnitzar-la.
L’entorn de la víctima sosté en un comunicat difós aquesta setmana que el tret es va disparar “a curta distància” i “al cap”. “Jugaven a matar”, retreuen. El projectil va causar un traumatisme cranoencefàlic i una hemorràgia interna a la manifestant, que va haver de ser ingressada a l’UCI i va ser intervinguda al quiròfan. La concentració s’havia desconvocat i no hi havia aldarulls quan la noia va ser blanc de la bala de foam llançada des d’unes furgones de la Brigada Mòbil, informa La Directa. El grup de suport a la noia culpa la policia d’haver apuntat “indiscriminadament”.
Els Mossos d’Esquadra reconeixen al TOT Barcelona que la dona ha presentat una reclamació patrimonial per danys a Interior. Justament, els coneguts de la víctima han decidir donar a conèixer el cas ara perquè asseguren que la demanda porta un any encallada a la conselleria. “El Departament d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra ni tant sols ha començat a fer testificar els sis testimonis dels fets”, afirmen. Per contra, el cos sosté que l’expedient es troba en un “avançat tràmit de resolució”.
Escopeter no identificat
Alhora, l’entorn de l’afectada es queixa que no s’hagi identificat l’escopeter que va efectuar el tret. En aquest sentit, els Mossos admeten que no s’ha iniciat cap actuació disciplinària. La policia justifica que no s’ha obert una investigació interna perquè no ha existit cap requeriment judicial al respecte ni la víctima ha recorregut a la via penal ni es disposa de prou informació. En altres episodis de presumpta mala praxi policial, sí que es va presentar denúncia, com en el cas d’Ester Quintana, que va perdre un ull durant la vaga general de 2012 a Barcelona. L’amputació que va patir va ser determinant perquè els Mossos deixessin d’emprar pilotes de goma; en tot cas, el jutjat va absoldre els dos agents processats.
“No tenim cap ganes de trepitjar uns jutjats on sabem, per l’experiència viscuda per tantes i tantes persones, que una condemna contra un policia és gairebé impossible”, justifica el col·lectiu que fa costat a la víctima. Afegeix que l’hospital que va atendre la noia va informar de les lesions al jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, però el magistrat va arxivar el cas. El grup parla d’“impunitat” i emmarca l’ús de bales de foam en una “estratègia” per generar “pànic” i “desmobilitzar” manifestacions.
Tot i que les lesions de la víctima no havien trascendit fins ara, l’episodi no era completament desconegut. De fet, l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va escriure un tuit preocupant-se per l’estat de la dona quan va ser hospitalitzada. Els coneguts de l’afectada ho troben “cínic”. “Tant el Govern com tots els responsables dels Mossos d’Esquadra sabien de la magnitud dels fets i en cap moment van assumir públicament la seva responsabilitat. Ni, evidentment, van cessar cap agent per haver-se saltat el seu propi protocol d’ús de bales de foam”, recriminen. A més, diuen que no queda constància de l’incident en l’auditoria sobre les actuacions del cos durant els desordres posteriors a la sentència de l’1-O. “Com pot ser que primer sigui un fet que mobilitzi el president de la Generalitat i la consellera [de Salut, Alba Vergés] i que, uns mesos més tard, no surti ni registrat en la investigació interna dels Mossos?”, es pregunten.
