Mike, li van trencar la mandíbula per ser gai: “Necessito saber que s’ha fet tot per trobar els agressors”

El jove va ser agredit a la platja de Somorrostro de Barcelona fa un mes

Mike, jove colombià de 34 anys que està en procés de regularitzar la seva situació a l’Estat espanyol, és el noi que més mal parat va sortir de la pallissa que fa tot just un mes un grup de desconeguts va donar a dues parelles a la platja de Somorrostro de Barcelona. Un mes després, i un cop ha sortit de l’estat de xoc en què explica que va caure en rebre l’agressió, Mike ha decidit explicar com se sent, sobretot en haver comprovat que la violència contra el col·lectiu LGBTI no s’atura. Per Sant Joan aquest noi, que viu a Terrassa, va reviure a través de les notícies el que li havia passat a la platja barcelonina. Per la televisió va escoltar les notícies de la pallissa a una parella gai al barri de Gràcia i també va veure imatges d’un noi apallissat a València. “Vaig tenir un déjà vu del que m’havia passat a mi en veure aquella foto d’un rostre sagnant, que em va generar una reacció de ràbia”, comenta en una entrevista amb el TOT Barcelona, el primer mitjà que va publicar la notícia de l’agressió el passat 30 de maig.

Fins ara el jove no havia accedit a parlar amb mitjans de comunicació perquè l’experiència el va deixar abatut: “Va ser tant fort, no m’ho hauria esperat mai, així que en un primer moment estava com a la defensiva, una reacció diferent a la dels meus amics i de la meva parella, que volien justícia immediatament i parlar i expressar-se; a mi em va passar tot el contrari”. Dels fets recorda poc, per ell “afortunadament tot va ser ràpid”; va quedar inconscient a la sorra i no va ser fins que a l’Hospital del Mar, on el van atendre primerament per posar-li unts punts que es va adonar de la magnitud dels fets quan va el van convidar a anar als lavabos a rentar-se la sang. “Fins llavors ni m’havia adonat que estava tacat de sang”.

Els moments inicials de la pallissa havien estat confusos. “Al primer que aixequi la cella li tallo el coll”, “Avui vosaltres morireu”, recorda Mike que va escoltar que els amenaçaven els agressors, fins ara encara no identificats. Quan va sortir de l’estat d’inconsciència es va sentir desorientat i, en un primer moment, sentia angoixa per saber què se n’havia fet dels seus amics i la seva parella. El dia següent l’atenció dels mitjans va ser màxima i des de l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya es van denunciar els fets. Des de l’àmbit polític van arribar denúncies per totes bandes, dies després la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya feia una declaració de rebuig, que no va poder ser institucional perquè Vox va rebutjar algunes afirmacions que no trobava perintents. Mentre tot això passava en Mike continuava en estat de xoc. “Com una mena de mecanisme de defensa va fer que me n’oblidés, i és ara que estic més tranquil i em sento còmode per parlar”, comenta.

6.000 euros per salvar la boca

En aquest temps ha pogut recuperar parcialment el seu aspecte natural, però continua el tractament, que en part haurà de fer en un centre privat, que li ha plantejat un pressupost que podria arribar als 6.000 euros en funció de la seva evolució per treballar en la recuperació de les dents i la consolidació de l’os de la mandíbula fracturat. La primera actuació que va rebre van ser uns punts a l’Hospital del Mar, després va ser derivat a Vall d’Hebron on li van posar els dents a lloc, però fins aquí ha pogut arribar la intervenció de la sanitat pública. Per continuar amb el procés que implica tractar els nervis afectats i salvaguardar la dentadura evitant una infecció i altres complicacions s’ho haurà de pagar de la seva butxaca, com ja ha estat fent fins ara. La seva parella va organitzar un crowdfunding i va aconseguir 1.200 euros per fer front a les factures. Si la seva evolució és bona potser no caldrà gastar més diners [ja ha hagut de pagar uns 1.600 euros], però en cas contrari, les intervencions d’ortodòncia en el centre privat podrien assolir els 6.000 euros, segons el pressupost que li han fet.

En Mike adverteix que no està buscant que es trobin els culpables pel simple fet que li paguin, sinó que necessita veure que es tanca un capítol i que s’ha fet el màxim que s’ha pogut per detenir els agressors. “Necessito que es tanqui el cercle per quedar-me tranquil, saber que s’ha fet tot el possible”, emfatitza. Reconeix que ha tingut un gran suport de l’OCH, però lamenta que encara no tingui informació sobre l’evolució de la investigació per part dels Mossos d’Esquadra. Fa tot just una setmana que les víctimes han donat els poders a una advocada perquè pugui conèixer en quin punt es troba la investigació. En Mike creu que després d’un mes resulta “estrany” que no els hagin demanat d’anar a cap roda de reconeixement per veure si a partir de l’anàlisi de les càmeres dels locals propers al lloc de l’agressió es pot localitzar algun dels agressors.

Mike, víctima d’una agressió homòfoba a la platja de Barcelona mentres estava amb la seva parella. foto: Jordi Play

La investigació es manté oberta

Fonts dels Mossos d’Esquadra han explicat al TOT Barcelona aquest dilluns que no hi ha resultats encara d’aquest investigació encara oberta i que la víctima es pot dirigir a la comissaria on va presentar la denúncia per conèixer en quin punt es troben les indagacions: “Els investigadors fan la seva feina i en el moment en què s’han de posar en contacte amb la víctima ho fan; de vegades, tiren pel dret i tramiten la informació al jutjat i la vícitma rep la citació per anar al jutjat directament, però com a víctima pot adreçar-se allà on va posar la denúncia.”

La principal preocupació d’en Mike és que es perdi la possibilitat d’identificar els agressors perquè l’inquieta que aquestes persones puguin continuar agredint qualsevol altra persona i se sentin impunes. El jove colombià ha cregut necessari trencar el silenci perquè considera que agressions com les que va patir no s’han de tornar a produir. A banda, també vol expressar l’agraïment a l’OCH per l’atenció que li ha dispensat. Lamenta que com a membre del col·lectiu LGBTI no pugui rebre més ajuda en el cas d’una agressió com la que ha rebut. “Assistents socials m’han dit que si hagués estat violència de gènere contra una dona hagués pogut rebre més ajuda, fins i tot s’hagués pogut accelerar el meu procés de regularització: “La violència contra els gais no entra com a violència de genère perquè no estem classificats en algun gènere en específic? El gènere gai no està etiquetat per ajudes, per reivindicacions i no només econòmiques?” És per això que el jove reclama que entitats com l’OCH haurien de rebre fons amb els quals persones que es vegin en la seva situació puguin rebre més suport.

Comentaris

    Vendetta 29/06/2021 12:00 am
    El run run de la colau y els seus nens
    Ramon 29/06/2021 12:10 am
    El Primer d'Octubre hauríem d'haver dit que tots érem LGTBI+.

Nou comentari