El Centre Cultural Islàmic Català, al barri del Clot, s’ha convertit en un petit taller descentralitzat. Una iniciativa solidària d’aquesta mesquita barcelonina mobilitza una seixantena de persones per fabricar i regalar cada dia més de 500 mascaretes de cotó. Sense aglomerar-se, cadascú des de casa seva. Les regalen a residències d’avis i entitats socials, però també qualsevol veí d’edat avançada que pica a la porta de l’entitat, al carrer Rafael Capdevila. Des d’aquest dilluns també fabriquen bates i gorros, que enviaran a l’hospital Clínic, a la Vall d’Hebron i a Bellvitge.
“Fins a 42 veïns cusen a casa, 4 taxistes els hi porten material i els hi recullen les mascaretes confeccionades, dues furgonetes transporten les donacions de tela i 10 persones al nostre centre esterilitzen i embossen la producció”, relata Salim Benamara, imam i president de l’entitat. Al voltant de la meitat dels voluntaris són persones vinculades a la comunitat i la resta són veïns de diversos credos i barris que s’han enrolat a l’acció després d’assabentar-se’n per les xarxes socials o per Whatsapp. Cada dia s’ofereix algú nou i augmenta la producció. Si no en fan encara més és perquè no tenen prou tela i les botigues on comprar-ne són tancades.
El director del Centre Cultural Islàmic de Barcelona mostra una de les mascaretes de confecció veïnal / MMP
Part del secret de l’èxit és que la comunitat islàmica del Clot compta amb una desena de metges entre els fidels, un dels quals a més forma part de la junta directiva. Saben de primera mà que hi ha un greu dèficit de material preventiu als equipaments sanitaris i socials. “La idea sorgeix de la necessitat; pels hospitals no serveixen les mascaretes de cotó perquè no són homologades, però sí que podem fer-los bates i gorros i per això a partir d’aquest dimarts en començarem a enviar”, explica Benamara.
Les mascaretes de tela no eviten contagiar-se del coronavirus i “són només un element de protecció complementari”, adverteix la conselleria de Salut. No obstant, en cas de tenir persones amb símptomes sospitosos a casa o en una residència d’avis o malalts, són una precaució útil per evitar que els afectats encomanin la infecció. En cas de fer-ne a casa, la Generalitat recomana teles de cotó 100% o de materials hidròfugs com tovalloletes de nadó assecades o mocadors de netejar les ulleres.
Consells per si feu 😷 mascaretes casolanes 👇
➡️ Recorda que són només un element de protecció complementari 👉 L’essencial és mantenir les distàncies socials, les mans netes i un entorn impol·lut, ja que el 🦠 #coronavirus es transmet, sobretot, a les superfícies!#JoActuo pic.twitter.com/nukd4zu4w0
— Salut (@salutcat) March 23, 2020
A la mesquita, però, creuen que també ajuden a les persones grans que viuen soles, no per raons mèdiques sinó psicològiques: “Tenen tanta por de sortir al carrer que no baixen ni per fer coses necessàries i ràpides com llençar la brossa o comprar un medicament”, lamenta Benamara. La mascareta els dona confiança per aquests pocs minuts fora de casa, sense incomplir el confinament obligatori.
La porta de donar i rebre ajuda
Divendres al migdia un degoteig constant però discret de persones picaven a la porta del centre cultural islàmic. La porta de fusta tallada, amb un picaporta també decorat amb motius geomètrics, dona pas a un acollidor vestíbul amb una font, una làmpada de colors i arcs de ferradura. La Conxita Rius, veïna del barri i septuagenària, hi havia anat a demanar una mascareta. Es recolzava en el carretó de la compra i una altra veïna de la mateixa edat, que portava una mascareta homologada. “Me l’han donat de franc”, deia al TOT Barcelona assenyalant la mascareta, que s’havia posat de seguida.
Una de les veïnes beneficiàries de les mascaretes gratuïtes del Centre Cultural Islàmic de Barcelona / MMP
A tres metres hi havia en Xavi, a punt de marxar amb la motocicleta després de portar al centre una donació de tela. “Conec a una persona de la comunitat que em va explicar aquesta iniciativa solidària i, en paral·lel, coneixia a algú que fa uns mesos va tancar una petita empresa familiar textil i encara tenia roba sobrant”, explicava. “Li vaig proposar de donar-la per fer mascaretes i em va dir que sí, són rotllos de tela de cotó monocolor en diferents tons: grogues, blaves..”, afegia. El centre fins ara ha fet les mascaretes de color blanc però també n’accepta de colors. “Tenim una gran necessitat de tela, ens costa molt trobar-ne”, insisteix Benamara.
La Montse picava a la porta de la mesquita poc després. Relatava a aquest diari que el seu marit “sap cosir molt bé” i els darrers dies s’han “distret” fent mascaretes casolanes per als veïns de l’escala. És assessora de nutrició i ara atén clientes per telèfon, però li ha baixat molt el volum de feina i té temps lliure. “Vinc a dir-vos que podem fer mascaretes també per vosaltres, he vist que en repartiu”, oferia a l’Alí, el director del centre, que li obria la porta. “I tant, nosaltres li donem la tela, la goma i una mascareta de mostra per les mides!”, li responia ell. “Digui vostè mateixa quina quantitat creu que pot fer i jo ara li dono el material”, detallava. Pocs minuts després marxava amb 30 packs de tela i goma.
Un cartell a la porta del Centre Cultural Islàmic de Barcelona avisa de la suspensió de les oracions / MMP
Mentrestant arribava una patrulla de la Guàrdia Urbana i una agent entrava a la mesquita en la ronda habitual de contactes amb les entitats del barri. “Tot bé?”, preguntava la policia local. L’entrega de material per a les mascaretes, sense aglomeracions i amb les mesures de precaució recomanades, de facto es permet tot i que no consti oficialment com a servei essencial.
Esterilització normal i gamma extra
El centre té 2.000 metres quadrats i ha pogut encabir 7 màquines de cosir. I encara ha de rebre dues grans talladores roba i dues industrials de cosir que ha ofert un membre de la comunitat per a les bates, per a les que van millor màquines més grans.
I després hi ha l’espai de planxar, molt important: per desinfectar les mascaretes les planxen a màxima temperatura (180º) durant tres minuts, seguint les indicacions dels metges de la comunitat. Encara que qui les hagi cosit també les hagi planxat, ho tornen a fer al centre. De seguida les empaqueten amb tota precaució en bosses de plàstic transparent i un petit adhesiu amb la frase “Donació del centre cultural islàmic català” perquè no es puguin vendre.
“A banda, fem una petita tirada de mascaretes encara més esterilitzades per a persones amb malalties respiratòries cròniques, com ens han demanat algunes residències”, apunta Benamara. Les porten a la clínica d’un altre fidel de la mesquita, per posar-les a la màquina d’esterilització durant 45 minuts. “D’aquestes només podem fer-ne 200 o 300 al dia, és impossible aconseguir una altra màquina com aquesta”, lamenta.
Disposats a fabricar-ne milers
L’imam assegura que personal municipal els ha vingut a buscar també mascaretes per a Serveis Socials, però no sap precisar per a quin centre. De moment no n’envien al magatzem de donacions que ha habilitat l’Ajuntament al districte de Sant Martí, perquè només admet mascaretes homologades. Però si els en demanessin d’enviar-ne de cotó, no hi veuen pega: “Estem disposats!”. Es veuen en cor de trobar moltes més mans voluntàries, però ja no saben d’on treure més tela i màquines. “Si les administracions o privats ens obrissin fàbriques o acadèmies de confecció podríem organitzar una producció superior, fins a 10.000 o 15.000 unitats al dia”, sosté Benamara.
1 
