“Barcelona és una ciutat diversa i plural, on conviuen persones procedents d’una gran varietat d’orígens, contextos culturals i trajectòries vitals. Aquesta diversitat també es manifesta en l’àmbit religiós i de creences, configurant una realitat complexa, dinàmica i en constant transformació”. D’aquesta manera comença l’expedient de l’Ajuntament de Barcelona que licita l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de la ciutat per un import d’1.068.675,12 euros.
Un projecte que s’empara en la “necessitat que l’Ajuntament de Barcelona disposi d’un marc municipal clar per a l’abordatge i gestió” de les 37 tradicions religioses o espirituals que consten a la ciutat, 1.007 entitats i comunitats religioses que hi conviuen i 537 centres de culte registrats. Una diversitat religiosa que a criteri dels responsables del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, que penja de la Gerència d’Àrea de Drets Socials, Cultura i Educació “reflecteix l’ampli pluralisme present a la ciutat i posa de manifest la necessitat de l’oficina”.
De fet, aquesta oficina fa anys que funciona, i la darrera contractació de la gestió va ser amb la Fundació Privada Bayt-Al Thaqafa, l’any 2022, i s’ha anat prorrogant fins a aquesta nova licitació per a dos exercicis. De fet, aquesta fundació ha contractat amb l’administració per import de 7,27 milions en concepte de contractes i subvencions entre els anys 2018 i 2026. La majoria de l’Ajuntament de Barcelona, però també del departament de Justícia i del departament de Drets Socials.
Un pla, una oficina i uns eixos
Segons l’expedient, l’OAR neix del Pla Barcelona Interculturalitat 2021–2030, del 28 de maig de 2021, que estableix el “marc estratègic per gestionar la diversitat a la ciutat i incorpora la perspectiva intercultural com a eix transversal de l’acció municipal”. El pla reconeix la pluralitat religiosa com una “dimensió fonamental” de la diversitat de Barcelona, i integra aquesta realitat en els seus 5 eixos i 106 mesures. Aquests cinc eixos són els que ajuda a executar l’OAR.
En concret, el compromís de la “igualtat i no-discriminació” com a eix primer. El reconeixement explícit del pluralisme religiós com a “part inseparable de la diversitat de Barcelona”. És a dir, “impulsar accions específiques de sensibilització i reconeixement de la diversitat […] del pluralisme religiós”, seria el segon eix. Un tercer eix és la “interacció positiva i cohesió social” que “proposa afavorir la generació d’espais de trobada i coneixement mutu entre comunitats, i trencar estereotips a través d’accions de visibilització”.
Un quart eix consisteix a “promoure el coneixement de les diferents expressions, cosmovisions i manifestacions culturals i religioses representatives de la diversitat de la ciutat […] i elaborar un calendari intercultural de la ciutat”. En quart terme, la “participació, diàleg i convivència” especialment en equipaments municipals. I un cinquè eix és que l’oficina també participi en la “transversalització de la perspectiva intercultural” en totes les polítiques municipals.
Què fa l’OAR?
En principi, i seguint el plec de clàusules tècniques de l’expedient de licitació, l’OAR té encomanades “les accions i polítiques municipals en matèria de diversitat religiosa”. De fet, l’organisme, per a l’Ajuntament, “actua com a espai municipal de referència i com a instrument tècnic especialitzat en l’àmbit religiós”. La llista de tasques és prou àmplia conceptualment per esquivar el que serien els detalls. Així, inclou “l’exercici efectiu del dret a la llibertat religiosa i de consciència”; “la igualtat de tracte i la no-discriminació per motius religiosos”; “el coneixement i reconeixement de la diversitat religiosa present a la ciutat” i “la generació d’espais de participació, formació, diàleg i interacció positiva entre persones, entitats i comunitats de diverses creences i conviccions”.
En base aquest context, l’OAR ha de dur a terme les tasques mitjançant “atenció especialitzada, assessorament i suport tècnic, mediació, informació, seguiment de la realitat religiosa, elaboració de productes tècnics i programació anual d’activitats, formacions, eines i materials”. Tot plegat adreçat a entitats i comunitats religioses i de consciència, el personal i els serveis municipals, la ciutadania en general i altres agents, institucions i organitzacions.
Segons la memòria anual 2025, l’OAR va dur a terme 1.541 accions, entre les quals destaquen: 1.331 assessoraments, 43 formacions amb 757 persones formades, 20 activitats de difusió i diàleg que van comptar amb 2.533 persones participants. “Aquest volum i complexitat de tasques requereixen un equip pluridisciplinari amb competències específiques en pluralisme religiós, interculturalitat i producció d’activitats”, indica l’expedient que no inclou la Memòria del 2025, com tampoc hi és al repositori de les Memòries de l’organisme.
Qui ho fa?
Fent una lectura a l’expedient, l’import anual és de 883.202,58 sense IVA -el 2024 va ser de 524.454 euros- i bàsicament se l’emporta els costos salarials i les despeses de les jornades, xerrades i els actes. Així, la despesa salarial és de 594.337,75 euros entre un coordinador que cobraria amb cotitzacions incloses, 110.199,46 euros; cinc perfils tècnics superiors i un perfil tècnic superior de comunicació. A més de la reserva d’una partida per persones comissàries, conductores i ponents dels actes. I inclou les despeses d’infraestructura general i les tasques d’organització d’esdeveniments, la comunicació i les xarxes.
Curiosament, l’expedient administratiu fins i tot desgrana no només com hauran de ser, qui ha de venir a impartir un curs i quin n’ha de ser més o menys el contingut, sinó també el servei de càtering que s’ha de contractar en cada acte per a la “pausa cafè”. També aquest servei haurà de garantir “els compliments dels criteris de diversitat religiosa i de gestió d’al·lèrgens alimentaris, amb etiquetatge visible i clar dels productes i opcions aptes (halal, kosher, vegetarià/vegà, sense gluten). Així mateix, el contracte haurà de contemplar servir “cafè, amb cafeïna i sense, incloent llet de vaca i llet vegetal, sucre (blanc i bru) i edulcorant (tipus estèvia). 15 o Infusions, amb aigües minerals (varietats: te, poliol, menta, camamilla)”.
