Amb aquesta en seran 17. És el nombre de vagues de fam que l’activista Jorge Fernández ha iniciat al llarg de la seva vida. Contra la violència de gènere, per la independència de Catalunya i pels drets dels treballadors, entre d’altres. En aquesta ocasió, la protesta està orientada a clamar contra l’actuació policial i de l’Ajuntament de Barcelona durant el desallotjament de plaça Universitat.
Parla decidit, escull les paraules amb cura i vol demostrar que sap el que es fa. Al cap i a la fi, ha fet el mateix 16 vegades abans, i sap on està el seu límit. Exposa què l’ha portat a deixar de menjar de forma indefinida: el dia del desallotjament va perdre objectes personals de valor, de la mateixa manera que altres companys, i ha de pagar 190 euros per recuperar-los. “No pot ser que no em deixessin retirar les meves pertinences i que, a sobre, em facin pagar per recollir-les”, es queixa.
Els acampats en vaga de fam, a tocar de l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona | A. L.
Vaga a la turca
La idea dels acampats és aconseguir allargar la protesta, que ha començat avui, gràcies a relleus. S’inspiren en la vaga de fam començada l’any 2000 a Turquia per part de centenars de presos. Els participants exigien la fi del règim d’aïllament a presó, i centenars d’empresonats van formar part de la vaga afegint-se quan els anteriors participants arribaven al límit. De moment, explica Fernández, hi ha sis acampats disposats a fer la vaga de fam quan ell i els altres dos que han començat l’acció no puguin seguir. A més, tres persones més els fan costat en la protesta, tot i que no fan vaga de fam.
Fernández va néixer a Galícia fa 42 anys, va marxar a Madrid i finalment va arribar a Catalunya, on es va instal·lar a Reus. El 30 d’octubre es va sumar a l’acampada juvenil que volia protestar contra la sentència. I allà s’hi va estar fins que, el 20 de novembre, la Guàrdia Urbana va desallotjar-la. Ell és el far que guia les altres dues persones que, després de participar en l’acampada, han començat una vaga de fam.
Una d’elles és en Marc, un estudiant de Sistemes Microinformàtics i Xarxes de 19 anys que beu cafè amb sucre d’una ampolla d’aigua buida. “És per mantenir els nivells de glucosa del cos”, justifica més tard. Es disculpa abans de començar a conversar perquè ha descansat malament: “Només ens han deixat dormir una hora”. Explica que uns operaris municipals els han fet moure perquè havien de reparar una finestra, que agents de la Guàrdia Urbana els han instat a marxar a les 5 de la matinada i que uns altres els han visitat cap al migdia.
En Marc conversa amb un home que els ha vingut a donar suport | A. L.
Objectes “robats” per la Guàrdia Urbana
Mentre Jorge Fernández va perdre dos ordinadors i tres bosses de roba durant el desallotjament –ell acusa la Guàrdia Urbana d’haver-li “robat”–, en Marc es va quedar sense mòbil. L’estudiant recorda que va tenir temps per agafar la roba, però es va deixar el mòbil a l’interior de la tenda de campanya. Fia l’èxit de la vaga de fam al coneixement de Fernández, que té experiència en aquest tipus de reivindicacions. A més del cafè, a un costat dels cartrons que els serveixen de matalàs tenen una dotzena d’ampolles d’Aquarius de llimona, també per mantenir els nivells de glucosa.
Juntament amb ells dos, en Tolek és el tercer membre dels acampats que participa en la protesta. Dorm mentre els seus companys expliquen la naturalesa de la reivindicació. D’ell detallen que és sensesostre i membre del col·lectiu Street Medics.
Les condicions per aixecar la protesta són les cinc exigències que van traslladar els acampats en un comunicat ahir a primera hora de la tarda. Són l’exercici del dret a l’autodeterminació, la retipificació dels delictes d’abús i violació, la dimissió de Miquel Buch i la dissolució de Brimo i Arro, aturar les deportacions i “alliberar les detingudes” i la derogació de les lleis Mordassa i Aragonès. “Som conscients que no les aconseguirem tots, però com a mínim podríem forçar el compliment d’una d’elles”, diu, confiat, en Marc.
