L’entitat Oficina Vida Independent i 14 persones amb mobilitat reduïda han denunciat l’Institut Metropolità del Taxi (IMET) per incomplir la normativa que els obliga a tenir un 5% dels vehicles adaptats. El col·lectiu vol deixar clar el seu neguit i per això fa referència a la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 11 de Barcelona que constata que l’any 2018 el nombre de taxis adaptats a les seves necessitats no arribava a l’1%.
Segons denuncien els afectats, fa quatre anys, només 98 vehicles complien amb els requisits i des de llavors el percentatge “no ha augmentat”. Un fet que els juga en contra i que no hauria de ser així. El 2007, un decret va obligar a l’IMET a regular “les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels mitjans de transport per a persones amb discapacitat” en un termini màxim de 10 anys.
“S’incompleixen altres acords supranacionals”
Els afectats demanen als taxis que s’afanyin per arribar a aquest 5% com més aviat millor. “No és tan sols que s’estigui incomplit amb el contingut del Reial decret, sinó amb altres normes i acords supranacionals d’obligat seguiment”, diu l’advocat de Col·lectiu Ronda, Martí Surís. En aquest sentit, esmenta la llei de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, de l’any 2013, o la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de la ONU, de 2006.
“La manca de taxis dificulta la nostra vida diària”
Per la seva banda, els afectats lamenten que l’IMET no faci cas de la sentència. “La manca de taxis adaptats ens dificulta enormement la nostra vida diària, que ja és prou complicada, i ens condiciona de forma absoluta a l’hora de fer tot allò que la gent amb plena mobilitat pot fer sense pensar-hi gaire com ara, sortir a comprar, anar al metge o quedar amb amics”, explica Maria Olivé, una de les persones demandants.
