Magda Campins: “Si fem un Nadal com sempre, pujaran els contagis com al novembre”

La veu de Magda Campins s’ha convertit en una referència contínua, en un aclariment recurrent, durant les etapes que s’han anat travessant al país des de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. La cap d’Epidemiologia i Medicina Preventiva de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha reconegut els errors en la gestió quan ha tocat fer-ho i ha seguit de prop les lliçons que el coronavirus ha anat deixant als sanitaris. En aquesta entrevista amb el TOT Barcelona, la doctora repassa alguns aprenentatges –com el poc que transmeten els nens el virus o que gairebé la meitat de casos són asimptomàtics– alhora que adverteix dels perill de les pròximes setmanes. Si les festes del Nadal es descontrolen, tornarem al pitjor moment de la segona onada, avisa.

La segona onada ja ha acabat?

No, en absolut. No es pot donar per acabada, i menys ara. Hi ha una inflexió de la corba, però estem a la primera etapa del pla de desescalada. Encara s’ha de veure com es produeix aquest pla i què implica. Si ens relaxem, pot créixer la transmissió i hi hauria un repunt. Si això passés, no podem dir que estiguem davant una tercera onada. Seria un augment de la incidència que arrosseguem des de l’octubre. Per arribar a donar per tancada aquest segona onada hauríem d’arribar a uns nivells de contagi com els de l’estiu, quan la incidència estava per sota dels 50 casos per 100.000 habitants.

És possible rebaixar les xifres de contagis fins a les dades de l’estiu amb el pla que hi ha sobre la taula?

Hem de ser molt prudents i serà difícil que avancem cap a una situació com la de l’estiu. Partim d’unes dades incidència registrada molt més alta i estem en una època de l’any que facilita molt més la transmissió, perquè ens volem estar-nos en espais tancats i amb poca ventilació. Tot plegat fa pensar que cal ser prudents en les expectatives.

A l’estiu se’ns parlava del temut repunt de l’octubre. Ara hi ha una nova data perillosa al calendari?

La data perillosa és el Nadal. Les circumstàncies que envolten la celebració nadalenca afavoreixen les interaccions socials i la transmissió del virus. Si no tothom és conscient que no podem reunir-nos el nombre de persones que voldríem, empitjorarem. Hi haurà més transmissió i ens trobarem més dades de contagi just després de les festes. S’ha d’entendre que si es pretén fer un Nadal com els de sempre, viurem una pujada de casos important, com la d’aquest novembre.

Si això passa, en quina situació ens podem trobar?

No s’arribaria en cap cas als nivells del març perquè, de fet, el que s’estima és que llavors el nombre de casos de persones contagiades de coronavirus era 10 vegades superior al que s’estava detectant en aquell moment i ara tenim més coneixement de la transmissió comunitària. Ara bé, hauríem de replantejar la desescalada.

Aquesta setmana s’ha publicat que Catalunya ha doblegat la corba fins a tres vegades més ràpidament que a Madrid. Allà, però, s’ha aconseguit amb els bars oberts. Fa unes setmanes, vostè expressava una certa sorpresa pels resultats madrilenys. N’han extret conclusions, de la diferència de gestions?

No només s’ha d’analitzar la situació pel que fa a mesures com el tancaments de bars, sinó que també s’ha d’abordar el tipus de cribratges. A Catalunya vam fer cribratges massius a zones calentes, on hi havia unes xifres més altes de transmissió comunitària del virus, i ho vam fer aviat. Durant els mesos de setembre i octubre vam fer moltes proves sensibles, com són les PCR, i això ens va fer mantenir unes xifres altes però estables. No augmentàvem. Després es va bloquejar la capacitat dels laboratoris per fer PCR, es van haver de reduir els testejos i això es va descontrolar. Els problemes logístics van influir, certament. A Madrid, en canvi, no van fer cribratges fins que no tenien una situació preocupant de més de 700 contagis per cada 100.000 persones. A més, ells han optat per fer tests antigènics ràpids, que no és exactament el mateix que les PCR i per tant no és totalment comparable. És cert que Madrid han controlat la situació sense tancar bars i restaurants, però han doblegat la corba molt més tard.

També ha comportat més morts.

És que s’hi han estat moltes més setmanes que nosaltres per fer baixar la corba. I aquesta diferència segur que és gràcies a les mesures que hem pres aquí. El nombre de morts també ho mostra. Han aconseguit doblegar la corba sense posar tan en perill l’economia, és cert, però el cost pel que fa a vides humanes ha estat més elevat. També han tingut les UCI més plenes durant més setmanes i pràcticament tots els hospitals grans de Madrid han hagut de posposar cirurgies d’alta complexitat. En canvi, als grans hospitals catalans això no ha passat i s’ha pogut conviure donant suport a tota mena de patologies, a covid i a no covid. Aquest indicador és fonamental perquè, de fet, les mesures sanitàries es prenen en gran part per evitar el col·lapse del sistema sanitari.

La segona onada, però, també haurà servit per guanyar coneixement sobre el virus.

I tant. Ara sabem que el percentatge de persones asimptomàtiques pot arribar a un 50% dels casos, i abans pensàvem que era un 30% com a molt. En la segona onada, hem detectat casos de persones joves que tenen una infecció sense símptomes en una proporció molt més gran que en la gent gran. Això ho hem après ara.

L’obertura d’escoles ha eradicat una altra por?

Ara sabem que els nens són menys transmissors que els adults. Al principi els teníem tancats a casa perquè partíem de la hipòtesi que seria com amb la grip, una malaltia de la qual ells són els grans transmissors en la comunitat. Ara hem vist que no, que amb les escoles obertes i adoptant una sèrie de mesures, com tenir les aules ventilades, no està havent-hi cap daltabaix. Els nens s’infecten però transmeten menys. Els estudis amb nuclis familiars que hem fet durant aquesta segona onada mostren que els nens s’infecten a partir dels adults, sobretot. Són els adults els que comencen la infecció en el 75% dels casos. I només en un 8% dels contagis familiars s’ha trobat que eren els nens els que havien transmès el virus.

Per acabar. Li preocupa el pont de la Puríssma?

Em preocupa per un motiu molt senzill. Una cosa és que les persones visitin la segona residència i una vegada arribin a aquell municipi facin zero interacció social, més enllà de la bombolla familiar. Ara bé, si anar de pont significa que se’n van a una segona residència per quedar amb els amics i fer sopars i augmentar la interacció social, això no només pot significar augmentar la transmissió del virus a nivell numèric, sinó també a nivell territorial. Estàs portant el virus a persones que potser tenien una millor situació que a Barcelona, que per la seva condició de nucli urbà ho té més complicat. 

Comentaris

    Perot Desembre 03, 2020 | 10:25
    Totalment d'acord
    Serafi Bandarra i Grataconys Desembre 05, 2020 | 07:55
    Entre el pont de la constitució i el nadal, millor m' equivoqui, farem un pa com unas hosties

Nou comentari