La Barcelona moderna va pel camí de fagocitar un dels darrers barris obrers de la ciutat. El Camp de la Creu ha vist com en les últimes dues dècades desapareixien a poc a poc els vestigis supervivents del passat industrial d’aquesta zona fins al punt de pràcticament esborrar la petjada dels treballadors que durant bona part del segle XX van fer vida en aquest punt del districte de les Corts.
De fet, l’Ajuntament preveu culminar a mitjans de desembre els treballs d’enderroc de les tretze finques afectades durant la segona fase del projecte de transformació de la Colònia Castells, el nucli de casetes baixes integrat dins del Camp de la Creu que ja és poc més que un miratge. Un cop enllestides les demolicions i estrenat el nou parc de 9.600 m² previst, la memòria d’aquest antic barri obrer gairebé només quedarà en el record d’aquells que hi van viure o treballar. Per evitar que es perdi aquest llegat, entitats com la plataforma Salvem el Camp de la Creu fa temps que treballen en la recopilació de la història de la zona i que demanen la preservació d’algun edifici com el que s’erigeix en el número 46 del carrer de Montnegre com a darrer vestigi d’aquest passat.
Una fàbrica que va canviar el territori
Per trobar l’origen del Camp de la Creu cal remuntar-se fins a la segona meitat del segle XIX. Gairebé tres dècades després de la independització de les Corts de Sarrià i de la seva consagració com a municipi autònom, el territori fins aleshores rural comença a transformar-se amb l’obertura de Can Batlló, una important fàbrica de teixits de cotó. Aquest impuls industrial va portar molts treballadors de diversos punts de Catalunya a instal·lar-se en unes terres pràcticament deshabitades ubicades entre el recinte fabril i la plaça de la Concòrdia, el centre neuràlgic de les Corts primigeni.
Així va néixer el nou barri, que va agafar el nom d’una antiga creu de terme que s’alçava a finals del segle XIX entre l’actual carrer d’Entença i l’edifici Atalaya i que aleshores marcava el límit nord de la vila. Segons la documentació recopilada per la plataforma, aquest nucli de població va anar creixent entre la Riera de Magòria -actual carrer d’Entença- i la vella carretera de Sarrià en uns terrenys propietat de família Jordà, originària de Berga i els encarregats d’urbanitzar tota aquesta zona. Això explica per què els dos carrers principals es van anomenar Jordà (després Montnegre) i Morales, en honor a Manuel Morales, l’alcalde de les Corts entre 1868 i 1871, qui va aprovar el pla urbanístic, realitzat pel mestre d’obres Francesc Padrol l’any 1869.
El centre neuràlgic del Camp de la Creu era precisament l’encreuament entre aquests dos carrers principals, un espai batejat com la placeta del Carme que estava envoltat de comerços i establiments de tota mena. Els enderrocs dels últims vint anys precisament han desfigurat completament aquest indret, que ara presenta un aspecte sense encant on regnen els solars buits.
