El sobtat i extraordinari encariment que la llum experimenta en les últimes setmanes és motiu d’inquietud social i de picabaralla política. La polèmica deixa per ara en segon pla el cost d’una altra despesa fixa que pesa en l’economia familiar, la factura de l’aigua, que només a Barcelona s’ha apujat un 50% en l’última dècada: deixant de banda els ajuts per abonar els rebuts de llars necessitades, ha passat de pagar-se gairebé 1,77 euros per metre cúbic a la capital el 2010 a 2,67 euros l’any passat, 90 cèntims més en 10 anys. A més, en un moment en què preocupa l’evolució del clima i l’explotació de recursos naturals, un estudi recent apunta que la majoria de llars de Barcelona i de l’àrea metropolitana dilapiden litres d’aigua cada dia perquè no disposen de dispositius per estalviar en el consum.
Un informe de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) de la UAB cataloga com a eficients el 40% dels habitatges de la capital catalana i de la corona de 35 municipis que l’envolta, perquè estan dotats amb sistemes d’estalvi a la majoria d’aixetes, vàters amb doble sistema de descàrrega i rentadora de nivell superior. Dit d’una altra forma, sis de cada 10 domicilis de Barcelona i l’àrea metropolitana estan mancats d’equips suficients per economitzar aigua. L’estudi -finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona- apunta que les llars sense la tecnologia adequada malbaraten uns 14 litres d’aigua de mitjana al dia.
“Encara molts habitatges no tenen dispositius d’estalvi d’aigua. Influeix que el parc d’habitatge de Barcelona és molt antic”, assenyala en conversa amb el TOT Barcelona l’Elena Domene, cap d’àrea de sostenibilitat urbana de l’IERMB. Afegeix que les llars proveïdes d’aparells eficients són menys en llocs “de l’àrea metropolitana on hi ha més vulnerabilitat hídrica o energètica”. Es caracteritzen per declarar rendes baixes i concentrar un parc d’habitatge antic, amb bosses àmplies a la banda Besòs (al districte de Nou Barris i a zones de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià) i també de l’entorn del Llobregat, com alguns punts de l’Hospitalet.
La investigadora considera que, per malgastar encara menys aigua, cal que les administracions públiques financiïn un pla per rehabilitar edificis per estalviar aigua i energia en barris amb immobles envellits i ingressos escassos. “Sobretot s’hauria de pensar en aquella població que no pot fer-ho, que no saben que és una solució o que, encara que ho sapiguen, no poden fer-ho”, concreta.
Inculcar nous hàbits
Domene adverteix que no n’hi ha prou amb els dispositius per no malmetre litres d’aigua: “Només la tecnologia no serveix. Hi ha d’haver un canvi d’hàbits i prendre consciència del que gasta cadascú i gastar-ne la mínima. No diem que la gent es dutxi menys, sinó que s’ha de traduir en menys temps de consum”. En aquest sentit, troba que hi ha marge perquè els consumidors tinguin a l’abast més dades a través de comptadors intel·ligents o dels rebuts per estimular a ajustar la despesa: “En altres països, les companyies posen el consum que una llar fa en relació amb la mitjana del bloc o del barri. És una motivació per reduir-lo”.
La investigació de l’IERMB conclou que la combinació de sistemes d’estalvi amb un consum responsable pot arribar a dur una llar a emprar 30 litres menys d’aigua per jornada. Domene es refereix a la gent gran que viu sola com un exemple a imitar: “Acostuma a gastar-ne menys, perquè té hàbits més conservadors, com per exemple recollir l’aigua abans que s’escalfi i utilitzar-la per regar. Hi ha molts petits hàbits que, si es fan servir, poden ser millors que el fet que una persona tingui sistemes molt eficients però que es dutxa 15 minuts sense tancar l’aixeta”.
El Codi Tècnic d’Edificació obliga des de l’any 2006 que els nous domicilis o els que es reformin instal·lin mètodes d’estalvi. De fet, els habitatges edificats a l’àrea metropolina entre 2007 i 2020 són els que menys aigua per càpita gasten, uns 106 litres per persona i dia, que suposen 2,6 litres menys que la mitjana, segons l’Enquesta sobre aigua i usos en el sector domèstic de l’àrea metropolitana de Barcelona. El contrast el marquen els domicilis més antics: les llars anteriors a 1940 empren 124 litres per cap cada jornada.
Les característiques de l’habitatge contribueixen a definir els patrons habituals d’ús d’aigua d’una llar. Sempre segons el mateix estudi, la despesa per persona és superior a una casa de l’àrea metropolitana amb un sol resident, amb 131 litres de mitjana per habitant i dia, mentre que en una llar amb quatre residents és inferior 100 litres per càpita, atès que es beneficia del fet que la rentadora o el rentavaixelles es comparteixen.
Despesa segons llars i municipis
A més, les cases unifamiliars de classes mitjanes i altes de l’àrea metropolitana són les que més en requereixen, amb 138 litres per persona i dia. La mitjana de Barcelona i el seu entorn és de 257,2 litres per llar cada 24 hores i de 111 litres per càpita. Tot i que la despesa ha baixat en 22,7 litres per persona i dia entre 2003 i 2019, encara queda per sobre dels 100 litres diaris que l’Organització Mundial de la Salut recomana com a quantitat mínima per a cada individu.
Sant Cugat, Begues i Tiana van superar els 130 litres diaris per veí el 2019, un consum superior a la resta de l’àmbit, segons dades de l’AMB. El desequilibri ve marcat per l’ús d’aigua en piscines i jardins en urbanitzacions de cases unifamiliars. A Barcelona es van registrar 107,3 litres per individu i dia ara fa dos anys i la despesa més baixa es va localitzar a L’Hospitalet de Llobregat (93,6 litres per habitant i dia), Santa Coloma de Gramenet (92,4 litres) i Badia del Vallès (85,6 litres). “La renda, el model d’habitatge, usos exteriors com piscines i jardins, tenir o no sistemes eficients i els hàbits són els factors que més influeixen per determinar si es gasta molta o poca aigua”, explica Domene.
Dins de la llar, més d’un terç de l’aigua s’empra a la dutxa -amb un consum mitjà de 38,2 litres per persona i dia a l’àrea metropolitana- i més d’un 20%, a l’inodor, on es gasten 22 litres per persona i dia de mitjana. “A la dutxa és on més litres es malbaraten, perquè és on més es consumeix si la llar no és eficient. També hi ha molt recorregut d’estalvi en la cuina i rentant els plats. Algú que sempre utilitza el rentavaixelles pot gastar 12 litres; en canvi, rentant a mà, se’n va a 20 o 30 litres”, compara Domene, que admet el difícil equilibri que pot suposar estalviar aigua i alhora evitar que el rebut elèctric es dispari. “Igual que estalviem aigua, hem d’estalviar energia. Hem de fer un canvi de com l’utilitzem, perquè l’energia barata s’està acabant”, avisa.
L’estudi de l’IERMB -basat en 1.401 entrevistes fetes el maig de 2020- inclou algunes dades que retraten indicadors de consum a Barcelona i la seva rodalia. Per exemple, una mica més de la meitat de la població beu aigua embotellada -pràctica que genera una alta quantitat de residus plàstics- i el 78% d’ells ho justifica perquè desaprova el gust de l’aigua de l’aixeta; gairebé dos de cada 10 enquestats aboquen l’oli de cuina per l’aixeta i un de cada 10 llença tovalloletes algun cop pel vàter, a risc d’embussar i fer malbé sistemes de sanejament; el conjunt dels sondejats diu dutxar-se 5,9 cops per setmana, el 30,3% afirma que l’aigua triga uns 30 segons a escalfar-se i el 10,8%, un minut, cosa que dona una idea de la munió de litres que poden perdre’s per l’aigüera sense fer-ne cap ús.
L’IERMB extrapola que les quanties d’aigua que es requereixen a l’àrea metropolitana fluctuen entre 110 litres al dia per una persona que viu sola i 80 litres per persona en una llar amb dos adults i dos menors. Són proporcions mínimes que, segons com es miri, poden semblar un consum desmesurat per a un sol individu. “No som conscients del munt de garrafes d’aigua que ompliríem cada dia amb el que gastem, com tampoc ho som que cadascú genera dos quilos de brossa al dia”, comenta Domene, que recalca que el canvi d’hàbits quotidians “pot semblar poca cosa però, sumant petites coses, sí que en té, d’efecte”.
