La retirada de teulades d’uralita a Barcelona avança molt a poc a poc i encara n’hi ha de molt properes a escoles i altres equipaments sensibles. Aquest estiu hi ha dos casos candents, a la Sagrera i a la Prosperitat. Són exemples paradigmàtics de la lluita del moviment veïnal contra aquest material tòxic.
Un enderroc privat al barri andreuenc il·lustra la falta de mesures de protecció ambiental en la retirada del fibrociment, mentre que la reivindicació de dues escoles de Nou Barris exemplifica els retards reiterats en les intervencions públiques. La FAVB demana més agilitat a l’Ajuntament de Barcelona, que fa dos anys que promet un cens d’edificis afectats.
Alerta a la Sagrera
A finals de juliol van començar obres en un conjunt de naus del carrer Costa Rica. Acollien un taller de cotxes i s’enderrocaran per fer-hi pisos. Des dels balcons de l’interior d’illa els veïns van veure operaris enfundats en “vestits d’astronauta” arrencant bruscament les plaques de fibrociment i van trucar a la Guàrdia Urbana. Just davant de les teulades hi ha l’escola El Sagrer, que en aquell moment acollia un casal d’estiu.
“Els van obrir un expedient perquè el permís d’obra encara no era vigent; van al·legar que feien preparatius però en realitat estaven avançant feina”, explica Jaume Matas, de l’AVV la Sagrera. El que feia patir als veïns, però, no era la data sinó les garanties d’extracció segura. La llei espanyola només exigeix mesures de seguretat laboral, com ara protegir els treballadors amb vestits especials. No inclou precaucions ambientals per evitar que es desprenguin fibres en manipular l’amiant. No són solucions gaire cares, però alenteixen molt l’enderroc. L’administració les sol incloure però moltes empreses s’hi resisteixen.
El malestar veïnal va forçar una reunió dijous 30 de juliol entre l’empresa d’enderrocs Orion, el districte de Sant Andreu i els afectats. “Després d’una llarga discussió, es van comprometre a aplicar alguna mesura addicional, com encapsular les plaques amb una pintura especial que evita la fuga de fibres, treure-les una a una, confinar-les al buit després i transportar-les a un abocador especial”, relata Matas.
Les delicades obres han tingut lloc dimecres i dijous d’aquesta setmana. Personal de l’Ajuntament i de la Generalitat han comprovat que s’han pres les precaucions acordades. Per “minimitzar els riscos” encara més, l’empresa va penjar cartells a les escales de veïns més properes i recomanava “mantenir les portes i finestres tancades” i “evitar tenir roba estesa”. En definitiva, autoconfinar-se en ple agost.
Alguns veïns no van assabentar-se del missatge perquè a la seva porteria no hi havia cartell o perquè no surten de casa, com el noi que viu al pis més pròxim a la coberta. Ha de fer aïllament preventiu per la Covid-19 i va arribar-li la informació gràcies a l’autoorganització de les veïnes. També van ser els residents qui van advertir El Sagrer que tanqués les finestres de seguida.
Districte, veïns i empresa s’han emplaçat a fer més reunions de seguiment, perquè les obres no han acabat. Tres de les naus estaven ocupades i no es podien enderrocar fins que fossin buides. El desallotjament ha tingut lloc aquest dijous i el mateix dia l’empresa ha notificat als veïns que continuarà els treballs de desamiantat fins al dia 13. “Hem demanat a l’Ajuntament que posi cartells a tota l’illa de cases, amb un correu o un telèfon on la gent pugui resoldre dubtes”, explica una de les residents afectades.
També proposa fer públiques les dades dels aparells de mesura que porten els operaris per saber si hi ha partícules d’amiant a l’aire, per tranquil·litzar el veïnat. És farmacèutica i està molt conscienciada dels riscos de l’amiant: “Això no és un virus que mor al cap d’un temps, les fibres són elements físics que perduren”. “Si ara s’escampen pels balcons, d’aquí uns mesos pots estar escombrant i inhalar-les”, exemplifica. “No són només uns dies, volem tenir tranquil·litat futura”, assenyala.
L’AVV de la Sagrera contraposa les condicions d’obres públiques i privades. Al barri andreuenc també s’ha retirat aquest estiu la teulada d’unes cotxeres de TMB. Molt pressionada pels sindicats després d’haver-se trobat fibrociment dins del metro, la companyia de transports ha aplicat màximes precaucions en la cotxera.
La llarga espera de la Prosperitat
A la Prosperitat (Nou Barris), la uralita és una vella coneguda. Moltes edificacions són dels anys 60 i 70, l’època en què més es va fer servir aquest material. “Era molt barat i tenia moltes aplicacions, per això en barriades com la nostra està escampat per tants patis, terrats, baixants…”, lamenta Jordi Foix, de la Comissió d’Amiant de l’AVV Prosperitat.
Hi ha moltes uralites pendents de retirar al districte, però la prioritat per a aquests veïns és la gran teulada que comparteixen l’Institut Galileu Galilei i l’Escola Prosperitat. “No volem crear alarma entre els pares i mares, però l’edifici és del 1974 i la vida útil del fibrociment és d’uns 30 anys”, apunta. Foix alerta que l’amiant no només desprèn fibres quan es trenca en ser manipulat: envelleix molt malament i acaba emetent una petita quantitat constant per simple desgast.
Fa anys que el Consorci d’Educació de Barcelona, format per Generalitat i Ajuntament, ha de posar data a la retirada. A l’hivern l’AVV va començar una campanya per pressionar l’ens a fer els treballs aquest estiu –s’han de fer quan no hi hagi estudiants– però la pandèmia els va obligar a aturar la mobilització. “Tenim el compromís de l’Ajuntament de retirar-la des de fa temps, però volem una data”, reclama Foix.
Portaveus del Consorci d’Educació confirmen al TOT Barcelona que la retirada d’aquesta teulada “no està calendaritzada”. “És una obra molt cara i s’està intentant incloure-la al Pla de Barris municipal”, indiquen. És a dir, que no té data ni tampoc té el finançament assegurat. Així les coses, admet el Consorci, “és difícil” que es faci abans que comenci el curs 2020-2021. “Ens tornarem a mobilitzar al setembre!”, avisa l’activista veïnal.
No són un cas aïllat, aquestes escoles. Hi ha dos centres educatius més a la ciutat amb cobertes pendents de retirar: l’escola per a adults Freire (Verdum) i l’escola Jesús Maria (Poble-sec). Les famílies d’almenys 8 equipaments més han denunciat que tenen teulades sospitoses en edificis molt propers, per exemple als centres 9 Graons, 30 Passos, Fructuós Gelabert i el pool escolar Encants, Gaia i Leonor Serrano.
Foix també es queixa que sovint apareix runa amb amiant abandonada als carrer del districte i a Collserola. Des del 2010 Barcelona té un punt verd condicionat per dipositar-hi amiant: la deixalleria de la Vall d’Hebron. “S’hauria de publicitar molt més perquè sinó la gent el tira a qualsevol banda”, assenyala Jordi Foix, de l’AVV Prosperitat.
Barcelona va tard
La toxicitat de l’amiant està més que demostrada –és cancerígen– i espanta molt als veïns, que pressionen per endurir la legislació i accelerar la retirada. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) demana una mirada de ciutat sobre aquest material i no abordar-lo cas per cas. “L’Ajuntament de Barcelona s’ha de posar les piles”, reclama la presidenta, Ana Menéndez.
L’entitat té una comissió específica sobre el fibrociment, coimpulsada per l’associació Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’amiant. Entre les conclusions hi ha una llarga llista de demandes a l’Ajuntament de Barcelona, com disposar de més tècnics qualificats, fer formació a la Guàrdia Urbana, censar els edificis afectats o implantar un nou format d’informe en les anomenades Inspeccions i Avaluacions d’Amiant (IAA). També veuen necessari fer campanyes per conscienciar a la població i obrir oficines especialitzades als districtes per atendre dubtes i queixes.
Barcelona s’ha conjurat moltes vegades per eradicar l’amiant, però les bones intencions no van de la mà d’una posada en pràctica diligent. Per exemple el govern municipal fa dos anys que elabora un inventari d’espais amb amiant. L’havia de donar a conèixer la primavera de 2019 i encara no ha vist la llum. El passat desembre els 7 partits del consistori van aprovar per unanimitat una moció que demanava tenir enllestit el cens en 6 mesos –és a dir, aquest juny–, però el coronavirus ha invalidat el termini.
Menéndez veu poca proactivitat pública i recorda que una resolució del Parlament Europeu diu que el 2028 l’amiant ha d’estar eradicat dels edificis públics o d’accés públic. No és l’única institució que ha posat una data sobre la taula. L’any passat l’AMB va aprovar un pla d’acció amb horitzó 2028 i el Govern de la Generalitat va crear una comissió per suprimir el material abans de 2032.
Malgrat que el temps passa i aquestes dates simbòliques s’acosten, la FAVB veu pocs avanços i lamenta que en molts casos només es fan les extraccions si hi ha “pressió veïnal”. Tampoc hi ha criteris unificats: “Cada districte fa el que creu convenient, la Guàrdia Urbana actua segons el que es trobi…”. “Desamiantar tot el territori és molt car i difícil, però les morts que provoca no es poden obviar”, assevera.
