El Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha aprovat per unanimitat una actualització del seu document de foment i ús de la llengua catalana. La normativa original, datada de l’any 2000 i modificada parcialment el 2001, que va ser suspès parcialment per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), feia un quart de segle anys que no es tocava de manera estructural. Aquest nou marc normatiu, que s’ha treballat durant un any, neix amb l’objectiu d’adaptar-se a una realitat sociolingüística, tecnològica i internacional, però també per adequar-se als nous Estatuts de la UPF –entrats en vigor el passat 24 d’abril de 2026– i al marc normatiu de la Generalitat en matèria d’acreditació lingüística del professorat. Així, la modificació s’ha centrat en dos eixos molt clars: potenciar el foment i ús del català en tots els àmbits acadèmics i elevar-lo com a llengua d’acollida per alumnes i professors que arriben d’altres llocs del món.
El comissionat de Política Lingüística de la UPF, Marcel Mauri, destaca en declaracions al TOT BARCELONA que el motiu d’aquesta profunda revisió és el pas del temps i les noves eines disponibles: “La situació de la llengua ara no és la mateixa que fa 25 anys en molts aspectes, tant pels usos sociolingüístics com també per recursos que ara podem tenir, per la tecnologia”. Segons explica Mauri, les noves eines digitals permeten oferir “una incorporació a la llengua a les persones que no la parlen o a les que l’han de millorar molt més precisa”, obrint noves oportunitats per a la integració sense rebaixar les exigències acadèmiques. “Hem normativitzat qüestions que ja es produïen per tal de donar unes eines que ens permetin a tots saber quines són aquelles qüestions que ens poden ajudar a fomentar encara més l’ús del català”, ha exposat.
El repte d’equilibrar la llengua pròpia en un context internacional
El reglament manté el català, el castellà i l’anglès com les tres llengües de treball del campus, cadascuna amb un estatus diferent. El català opera com a llengua pròpia i oficial, el castellà com a cooficial i l’anglès com la llengua d’internacionalització. Actualment, la docència global de la UPF es distribueix en un 55% en català, un 30% en anglès i un 28% en castellà. Si s’extreu l’anglès de l’equació, el català representa el 70% de les classes enfront del 30% del castellà. Per expandir aquestes cotes, el reglament introdueix el mecanisme de la “subsidiarietat lingüística”, segons el qual, en condicions de normalitat i igualtat, el català s’ha d’emprar de manera predeterminada a menys que el context obligui clarament al contrari. “El català és la llengua que s’ha d’utilitzar, i si no s’usa el català ha d’estar justificat el perquè no es fa servir”, sentencia Mauri, que veu “marge de millora”.
Per aconseguir-ho, s’exigeix que tant el professorat com l’alumnat tinguin, com a mínim, un coneixement passiu d’aquestes tres llengües. Això esdevé cabdal per protegir els drets dels estudiants, que poden expressar-se, fer presentacions o lliurar exàmens en català, independentment de si l’assignatura s’imparteix en castellà o anglès. Segons Mauri, la intenció final és “potenciar encara més el foment i l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits acadèmics –docència, recerca i transferència de coneixement– i, a la vegada, també com una llengua d’acollida a tot aquell professorat i estudiants internacionals”. “Que el català en cap cas sigui un fre, al contrari, sigui un incentiu més per a la gent que ve d’arreu del món”, exposa, destacant valdre el perfil internacional de la UPF, on el 30% del professorat és estranger i gairebé la meitat dels alumnes marxen d’intercanvi cada any, fet que comporta una entrada massiva d’alumnes i docents d’arreu del món a graus, postgraus i doctorats.
Seguretat lingüística: ni canvis a l’aula ni cessions unilaterals
I com es regula la llengua amb la qual s’imparteix una assignatura? Una de les grans apostes del document és la normativització de la “seguretat lingüística”, un concepte que, tot i que es va perfilar l’any 2007 en el pla d’acció multilingüe de la universitat, ara s’ha volgut “protocolitzar-lo encara més”. L’objectiu és evitar disfuncions i vetllar per l’absència de conflictes a les aules. “El sistema de seguretat lingüística el que evita és que hi hagi cap tipus de conflicte a l’aula”, detalla el comissionat. “La llengua de docència ve determinada per allò que diu la guia docent. I, per tant, ni el professor pot canviar-la ni l’alumne pot demanar que es canviï”, afegeix Marcel Mauri.
Encara que l’altaveu de les xarxes socials de vegades sobredimensiona el volum real de reclamacions internes –les quals Mauri qualifica de “no molt significatives”–, la universitat ha decidit actuar amb fermesa per defensar els drets lingüístics de l’alumnat. “No respon a una situació de queixes, respon a un compromís de la universitat”, i la normativa estipula que l’estudiant té dret inalienable a expressar-se, fer exàmens o realitzar presentacions en català, independentment de si l’assignatura s’imparteix formalment en castellà o en anglès. Amb tot, el text deixa clar que qualsevol acció o omissió que comporti una discriminació per raó de llengua es canalitzarà a través del Síndic de Greuges i podrà ser sancionada com a falta disciplinària.
L’impacte en l’administració i la recerca universitària
La normativa estén la protecció del català a tota la burocràcia, el funcionament institucional i l’activitat científica de la institució. En l’àmbit de la gestió i l’atenció al públic, el Personal d’Administració i Serveis (PAS), així com les empreses privades que gestionen concessions dins del campus, utilitzaran el català com a llengua inicial. És a dir, qualsevol interacció s’ha de començar en català, i s’entendrà que l’usuari opta per canviar al castellà només si respon en aquesta llengua o si en fa una petició explícita. Pel que fa a la recerca, el reglament es proposa blindar el català en els nivells acadèmics més alts i garanteix el dret de tots els doctorands a redactar i defensar les seves tesis doctorals en aquesta llengua davant els tribunals, que podran incloure, si escau, el servei de traducció simultània.
Amb l’aprovació d’aquest text treballat al llarg de dotze mesos per cohesionar totes les sensibilitats de la comunitat universitària, la Pompeu Fabra no pretén executar un gir revolucionari, sinó normativitzar i consolidar pràctiques habituals. Ho fa apel·lant, en última instància, a la seva responsabilitat fundacional com a institució pública finançada pels ciutadans. Marcel Mauri subratlla que la UPF té “un compromís amb la societat catalana i, a més a més, una universitat que es diu Pompeu Fabra”. “Per tant, vol dir que el nostre compromís encara amb la llengua catalana ha de ser molt més exigent i molt més important”, conclou.
