Un nou estudi conjunt pels investigadors Marcel Pagès, de la Universitat de Barcelona (UB), Andreu Termes, de l’Institut Metròpoli, i Xavier Bonal, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dut a terme en el marc del projecte de recerca GENTRED, coordinat per la UAB, assenyala que la gentrificació s’està estenent també a les escoles, ja que en canvia la composició social i la línia pedagògica.
Segons els autors de l’estudi la gentrificació escolar es produeix quan famílies amb alts nivells econòmics i culturals entren en escoles les quals històricament s’hi han escolaritzat famílies de classes populars o d’origen estranger, un fet que ha provocat que s’hagin generat transformacions en la cultura escolar. “La gentrificació escolar té una dimensió profundament contradictòria. Pot generar riscos evidents de desplaçament, colonització cultural i pèrdua de centralitat de les famílies més vulnerables dins de l’escola. Però també pot obrir oportunitats per reduir la segregació si s’activen les polítiques necessàries”, en declaracions recollides per l’ACN.
Els investigadors van identificar set mecanismes per explicar aquesta gentrificació i alerten que aquest procés de gentrificació no sorgeix d’una voluntat d’exclusió sinó que són les famílies i els centres els que fan aquestes segregacions i desigualtats.
Els efectes de la gentrificació
Els autors de l’estudi destaquen que els processos gentrificadors poden ser percebuts com uns efectes positius com més recursos o millora de la reputaciño dels centres però tenen una segona cara en la qual s’hi amaguen la marginació involuntària de famílies amb menys capital cultural; la sobrerepresentació de determinats perfils socials en els espais de participació i la reclassificació simbòlica dels centres educatius dins dels mercats escolars locals. De fet, els investigadors alerten que cal una intervenció publica per evitar que es perpetuin les desigualtats educatives ja existents i demanen que s’incorpori la dimensió educativa a les polítiques urbanes per evitar l’existència d’aquests desigualtats.
Segons els autors de la investigació les desigualtats urbanes i les desigualtats educatives es retroalimenten, un fet pel qual demanen que les estrategies per paliar l’impacte de la gentrificació han d’incorporar com a requisit indispensable “l’equitat educativa com a principi rector de les polítiques urbanes, i la justícia territorial com a element constitutiu de les polítiques educatives”.
