Dels 4.133 menors estrangers no acompanyats (MENAs) atesos actualment pel sistema de protecció de la Generalitat –dada del 15 de maig–, 504 són a la ciutat de Barcelona. La immensa majoria segueixen els itineraris d’integració social i formatius que els proporciona el sistema, però sempre n’hi ha al carrer que mai han ingressat en cap centre d’acollida o que se n’escapoleixen i no volen tornar-hi.
N’hi ha una vintena de rebutgen una vegada darrere l’altra quedar-se en un centre i en fugen cada vegada que els hi porten. Com que es tracta d’un sistema de protecció –només si cometen un delicte entren en un centre d’internament tancat, del circuit de justícia juvenil–, els responsables de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, no tenen cap mecanisme per retenir-los.
Tant els educadors de carrer de l’Ajuntament de Barcelona com els Mossos d’Esquadra també formen part del mecanisme coordinat per detectar-los i intentar conduir-los cap al sistema. De fet, la policia de la Generalitat ha posat en marxa aquest any el dispositiu Polièdric, que sistematitza totes les dades disponibles sobre aquests joves –que ells identifiquen quan arriben– i que destina agents a detectar-los al carrer per posar-los en mans del sistema de protecció. Però tampoc aconsegueixen que tots estiguin en centres i es troben constantment amb conflictes de convivència, especialment a Ciutat Vella i s Sants-Montjuïc, i en alguns casos també hi ha implicació en fets delictius.
Segons les dades dels Mossos, dels MENAs identificats a Catalunya en tres anys, només 18% ha tingut algun contacte amb el món delinqüencial, però la psicosi al carrer és més alta del que les xifres indiquen. A Barcelona, són constants les queixes a les xarxes per baralles, robatoris i agressions amb la suposada participació de menors sense referents familiars, tinguin fonament o no en tinguin. La visibilitat d’aquests joves en zones enjardinades i parcs –com és el cas dels jardins de Sant Pau del Camp, al Raval, darrere mateix de la comissaria dels Mossos a Ciutat Vella– contribueix a generar aquest clima de crispació.
Per afrontar aquests casos, la DGAIA treballa per trobar un nova fórmula que permeti treure del carrer els més reticents. Tot i que els equips tècnics no deixen de funcionar en els períodes electorals, aquest serà un dels temes que els responsables de la conselleria voldran abordar amb el nou equip de govern municipal.
El plantejament parteix de la constatació que els mecanismes clàssics són insuficients i que cal “alguna cosa nova”: un dispositiu de carrer que sigui “convincent” per als MENAs reticents, que han de “perdre la por” de tothom que no sigui el seu cercle més estret. Tot i que els darrers mesos se n’ha convençut una desena, sempre hi acaba havent-hi una vintena que desconfien del sistema.
Es tracta d’adolescents amb històries personals molt dures, que venen de països on la policia els ha apallissat, que han fet viatges llargs durant els quals han estat en mans de màfies que en molts casos han abusat d’ells en tots els aspectes –inclòs el sexual– i que en molts casos són de famílies desestructurades. No se’n refien de ningú –especialment de l’administració– i entren en cercles de nois més grans que ells, normalment dels seus països d’origen i que els poden arrossegar a delinquir. El consum de substàncies tòxiques, sobretot la cola, hi fa la resta.
Pendents del centre d’atenció immediata de la Zona Franca
Mentre es busca la quadratura del cercle, la DGAIA té un altre front obert: la relació tensa amb el departament d’Interior perquè persisteix el problema dels MENAs havent de passar nits en comissaries dels Mossos d’Esquadra. Tot i que aquestes estades s’han reduït en quantitat i en hores –ja no es donen casos en què els nois hagin d’estar-se més d’una o dues nits en dependències policials mentre esperen plaça en un centre–, fa un any que hi va haver la crisi entre els dos departaments per aquesta qüestió i a Interior estan expectants. Comença l’estiu, moment àlgid de les arribades de menors sense referents familiars –segons la DGAIA ja s’està notant el repunt–, i encara no funciona el centre d’atenció immediata previst a la Zona Franca.
La DGAIA assegura que la previsió continua per al centre de la Zona Franca és que estigui operatiu a finals d’aquest mes. L’entrada en servei d’aquest equipament canviarà radicalment el funcionament del sistema, perquè els identificacions a partir d’aleshores es faran en aquest nou centre, i per tant l’espera d’una plaça d’acollida serà allà mateix i no en cap comissaria.
Mentrestant, les mateixes fonts puntualitzen que “quan es produeixen processos d’identificació de matinada es pot trigar més hores a trobar una plaça al sistema de protecció”. I recorden que “els menors no van a dormir a la comissaria sinó que van a fer-hi un procés d’identificació que és obligatori” per a la policia. També mantenen que les estades a les comissaries són “tan curtes com és possible”.
