“En tot cas, qualsevol avenç sembla insuficient davant l’examen dels procediments en curs en què el fiscal delegat de Barcelona denuncia l’escandalós protagonisme i la impunitat dels elements corruptes de l’estiba, que aprofiten errors de control com és que l’actual instal·lació informàtica de les terminals no registra degudament les consultes que s’efectuen sobre posició i moviments dels contenidors”. Aquesta és una de les reflexions més rotundes sobre l’entrada de droga al port de Barcelona recollides per la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat 2025, que s’ha presentat aquest dimecres amb motiu de l’obertura de l’any judicial.
El document, de 1.604 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, analitza i aporta dades de les actuacions del ministeri públic durant l’any 2025. Un informe completíssim que es lliura al president del Consell General del Poder Judicial i al monarca espanyol, a més de presentar-se a les Corts espanyoles. La memòria conté un apartat sobre una de les preocupacions que any rere any mostra la fiscalia a Barcelona i és el narcotràfic al port i la lentitud dels processos i investigacions judicials sobre l’entrada de drogues a través de la infraestructura portuària.
La memòria alerta que el port encara és un “punt clau per l’entrada de la cocaïna” a Catalunya, l’Estat espanyol i Europa. Una situació, però, que no és exclusiva de Barcelona i que està en línia amb els principals ports d’Europa. Ara bé, admet que respecte dels anys anteriors -quan la fiscalia posava el crit al cel pel doll de droga que entrava- el decomís de cocaïna ha descendit de manera “molt notòria”. Comptat i debatut, i segons les xifres aportades en la memòria, se n’han comissat 6,847 tones, un 72,88% menys que el 2024 (25,24 tones) i poc més d’una tercera part de les 19,24 tones confiscades el 2023.
No n’hi ha prou
La fiscalia valora la feina del “grup de treball contra trànsits il·lícits a les terminals de contenidors de Barcelona” i informa que continua reunint-se des del 2023, seguint el model començat a València i que s’està estenent a altres grans ports de l’Estat. Si bé remarca avenços com el “reforç dels sistemes de videovigilància, la implantació de càmeres tèrmiques i projectes d’intel·ligència artificial, la millora dels controls d’accés i identitat amb doble control biomètric –pendent d’informe de protecció de dades–, la millora de la traçabilitat operativa i desenvolupaments informàtics”, considera que no són suficients per comissar més quantitat de droga.
És en aquest punt on la fiscalia lamenta que els “elements corruptes de l’estiba” trobin escletxes de seguretat per poder fer entrar contenidors amb droga. Fins i tot, titlla “d’escandalós” el “protagonisme i la impunitat” amb què actuen. El ministeri públic subratlla que la perfecció en l’engany dels contenidors no permet als responsables dels terminals poder identificar l’autor de qualsevol consulta a causa dels intercanvis de targetes i contrasenyes permesos. És a dir, que fan i desfan, aprofitant errades informàtiques o de logística derivades de l’enorme trànsit de mercaderies. “És un problema que exigeix immediata solució sota la final responsabilitat de les terminals per falta de mínim control d’una activitat que és crítica”, insisteix la memòria. Per això proposen establir mesures dirigides a “crear un certificat d’idoneïtat com a filtre per al treball al port de forma similar als existents als aeroports”. És a dir, un certificat d’antecedents per poder tenir contracte laboral al port.
