Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Joan Guàrdia: “El nou Clínic podria copiar el vincle de l’actual amb la UB”

El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, avança detalls sobre grans projectes que el centre té a la capital catalana, com l’endarrerit Campus de les Arts de Can Ricart o el potencial aterratge de l’Hospital Clínic a la Diagonal. Catedràtic de psicologia, rep al TOT Barcelona al despatx noble del rectorat. Després d’un any i mig al càrrec l’ha fet seu afegint-hi tocs personals. Així, un acolorit dibuix de Frida Kahlo i caramels i piles de llibres sobre la taula del sofà –de Cadafalch, Weltliterature i l’Informe al Parlament del Síndic 2020– contrasten amb el patrimoni que custodia la sala, com un quadre cedit pel Museo del Prado i les maces de rector en una vitrina.

La UB intenta tirar endavant des de 2015 un projecte acadèmic per a l’antiga fàbrica de Can Ricart, al Poblenou. El 2020 va estar a punt de perdre la cessió perquè en 5 anys no havia començat l’obra. Aquest novembre ha signat un nou conveni, ara amb la Generalitat i tots els centres d’ensenyament implicats al futur Campus de les Arts. Ja no perilla?

El conveni amb l’Ajuntament per la cessió de l’espai l’hem perllongat i ara tenim un nou marge de temps per començar les obres, d’uns 3 anys. A banda, el nou acord posa per escrit i firmat el compromís de totes les institucions de portar endavant el Campus de les Arts. Totes, no en falta ni una. 

La rehabilitació de Can Ricart és cara i el finançament continua sense estar resolt. 

Això tirarà endavant segur. No ho ha fet abans pels diners… i també perquè les institucions tenen els seus moments i hi ha processos electorals que ho empastifen tot. Em sap greu que haguem trigat massa temps. Probablement no hem estat prou eficaços.

Alguna data?

D’aquí 5 anys estarà funcionant el Campus de les Arts a Can Ricart. Hi ha tot un equip pel projecte, guiat per Carles Martí. Tenim calendaris, hem fet el concurs d’idees arquitectòniques i han guanyat uns projectes. Ara estem negociant el finançament a curt termini i a llarg termini. 

Les obres es podran pagar amb fons Next Generation, com s’havia previst?

Ho estem negociant en aquests moments. Portem 3 mesos parlant amb les conselleries, l’Ajuntament i el ministeri. La veritat és que hi ha bona acollida. Estem mirant-ne tots els ets i uts.

“El Campus de les Arts a Can Ricart estarà en funcionament en 5 anys”

Serà un campus que aixoplugarà activitats de tots els centres d’ensenyaments artístics de Catalunya, universitaris o no. Però qui ho lidera i marca el ritme és la UB.

Ens toca, som la institució líder! [Riu] Qui està implicat en el finançament és Generalitat, Diputació de Barcelona, Ajuntament i universitats. I cal afegir-hi els ministeris de Cultura i Educació perquè sigui un consorci.

Donat que el terreny és municipal, l’Ajuntament no li ha ofert mai avançar els diners i desencallar el projecte d’una vegada?

Ens encantaria que tothom ens avancés diners! Això ens donaria el cash flow per anar molt més de pressa. Però l’Ajuntament s’ha mostrat cooperador i sense reticències.

No pas tothom… El passat mandat el regidor de Sant Martí, Josep Maria Montaner (BComú), no ho veia gaire clar.

És que tampoc vam ser gaire eficients, gestionant això. 

Entona un ‘mea culpa’, per Can Ricart? O es refereix a l’anterior equip?

La UB no va ser prou eficient al gestionar Can Ricart. Tots, jo inclòs. Si jo fos l’Ajuntament, també estaria enfadat.

Joan Guàrdia i Olmos, catedràtic de psicologia i rector de la UB des del 2020 / Foto: Jordi Play
Joan Guàrdia i Olmos, catedràtic de psicologia i rector de la UB des del 2020 / Foto: Jordi Play

L’àrea esportiva de la UB a la Diagonal és la ubicació prioritària per al nou hospital Clínic. No és fàcil compensar una pèrdua de superfície tan gran per a la universitat. Quins escenaris contempla? Veuria bé una venda o una permuta de terrenys?

Diria que cap d’aquestes dues opcions. Però tot just hem endegat la fase d’estudi sobre si és viable aquest trasllat. Podré respondre quan tingui informació realment de què implica l’ampliació del Clínic en el nostre espai d’esports. Són moltíssimes més coses que sacrificar usos esportius. Implica una redefinició urbanística de primer nivell del nostre campus emblemàtic de Diagonal Sud i també afecta al de Diagonal Nord. Afecta el projecte compartit de la UB i la UPC per a la zona. I els accessos de Barcelona. I el triangle sanitari entorn a la UB, format per Clínic, Bellvitge i Sant Joan De Déu. En recerca: si és viable el trasllat, tindríem l’hospital nou a 400 metres del Parc Científic de Barcelona. No és només esports. 

Però si finalment anés allà el Clínic, se li demana a la UB un sacrifici material important. Que lògicament s’haurà de compensar d’alguna forma.

Per descomptat. El com, en aquests moments no el sé dir. Seria pura especulació. Ens podem trobar qualsevol dificultat. Per exemple: el metro hi ha d’arribar i potser no és viable. Ara bé, no vull defugir la pregunta: és molt exitosa la nostra vinculació amb l’hospital Clínic, que actualment està assentat en terrenys propietat de la UB. No són de l’Ajuntament ni del CatSalut! Aquella illa de cases de l’Eixample és de la UB. 

I el Clínic li paga un lloguer a la UB?

És una cessió sense cànon. Des d’aquesta perspectiva, la zona esportiva podria reproduir la mateixa fórmula, el nou Clínic podria copiar el vincle de l’actual amb la UB. L’hospital és un consorci, del que en formem part la UB. El rector o rectora és el sots-president del seu consell de govern del Clínic. Quan tinguem tota la informació, reuniré el consell de govern de la UB per explicar de forma transparent quines són les opcions i els problemes. I decidirem.

Joan Guàrdia i Olmos, catedràtic de psicologia i rector de la UB des del 2020 / Foto: Jordi Play
Joan Guàrdia i Olmos, catedràtic de psicologia i rector de la UB des del 2020 / Foto: Jordi Play

Una altra polèmica barcelonina és el tancament aquest estiu del col·legi major Ramon Llull, a l’Escola Industrial. És la residència més antiga de Catalunya. Un cop rehabilitat l’edifici, la Diputació planeja dedicar-lo a investigadors i doctorands. Si la UB forma part de la nova etapa, quin sentit té suprimir el col·legi major ara?

Aquí es barregen conceptes. Som l’única universitat que té col·legis majors i que en seguirà tenint. L’edifici necessita reparacions urgents i en un moment o un altre s’havia de fer. El Llull originalment era la Residència d’Estudiants de Catalunya, i això és el que serà. La Diputació, que és la propietària, vol recuperar el nom original de la seu. I s’hi allotjaran doctorands, investigadors i també estudiants.

També de grau?

Per què no?

Perquè la presidenta de la Diputació, Núria Marín, va dir en roda de premsa que seria per a investigadors vinculats al nou centre d’innovació de l’Escola Industrial. 

Núria Marín va anunciar un projecte de ciència i recerca a l’Escola Industrial. Però si tens en compte que el Clínic Eixample està allà, a prop hi ha diverses facultats, hi haurà un centre d’innovació… sembla bastant lògic que a la residència hi convisquin, com a la resta de col·legis majors, estudiants de grau i de màster amb doctorands i investigadors, Erasmus, estades temporals… Al final s’haurà de convertir en un allotjament com els col·legis majors, amb diversitat de residents. 

Li agradaria que tornés a ser un col·legi major? Ho ha proposat a la Diputació?

A mi la fórmula dels col·legis majors m’encanta. I ho he proposat. Però la proposta de residència d’estudiants ens la van fer molt abans de la roda de premsa de Núria Marín. L’edifici està molt malmès, eh? No depèn només de nosaltres, aquest impàs. Més que la fórmula jurídica concreta, el que m’agrada molt és la vida acadèmica que implica un col·legi major. És la seva gran potència i el que s’ha de reproduir quan es reinauguri. La Diputació no sap molt bé què és un col·legi major però nosaltres els hi expliquem molt. 

No és una elitització, com denuncien els estudiants?

Un estudiant de doctorat no té res a veure amb elitisme. Els col·legials del Llull es queixen i ho comprenc, perquè entenc les emocions. Però si tenim l’oportunitat de reinaugurar-lo rehabilitat, amb una oferta d’allotjament vinculada a l’acadèmia… Això és la vida de la universitat. I ho veurem. Estem mossegant, amb aquest tema. I la Diputació posa les orelles i és molt amable escoltant les nostres propostes.

“Hi ha un grup de 6 beagle per als que estem gestionant l’adopció”

Cap experiment del Parc Científic ha generat una controvèrsia com la dels beagles sacrificats en un assaig clínic en laboratoris de Vivotecnia. L’experiment es va fer a Madrid al març. Sap què n’ha sigut, dels gossos supervivents?

Hi ha un grup de 6 gossos per als que estem gestionant l’adopció. Des del Parc Científic, no la UB. Els gossos sempre han estat a Madrid, mai han estat aquí. Ja teníem localitzades una sèrie d’organitzacions que es dediquen a l’adopció i altra gent també ens va contactar per posar-se a disposició. La UB, com un patró més del Parc Científic que som, vam exposar que aquestes entitats ens podien ajudar a gestionar les adopcions i vam proposar de parlar-ne amb qui gestionava els animals per accelerar el procés. Havíem tingut gossos en altres estabularis i aquesta mateixa gent ja ens havia ajudat a donar-los en adopció i tenen ja altres vides. 

El sector animalista anava més enllà de l’adopció de supervivents.

Els comitès ètics europeus tenen un concepte que és bo que la gent entengui: la reutilització dels animals usats en experiments. Si en un futur experiment no poden ser reutilitzats, augmenta el total d’efectius que s’usen en l’àmbit de la recerca. I com menys en facis servir, millor. Són animals que ja es crien per a la recerca, que no els trobes en una botiga ni una gossera. Quan els dones en adopció, t’avisen que estàs fent augmentar el nombre d’animals usats en recerca. Els volem donar en adopció, però hi ha aquest contrasentit i hem rebut l’advertència d’aquest efecte pervers. S’han de fer molts esforços per trobar alternatives a l’experimentació amb animals, però en aquests moments no n’hi ha de suficientment sòlides.

Donat que l’Ajuntament i la Generalitat també són patrons del Parc Científic, li van doldre les pressions a la UB per part de l’alcaldessa Ada Colau i la consellera Teresa Jordà?

No. Sóc un acadèmic, la política la deixo per als altres. No em sento referenciat. Cadascú juga el partit que vol i és responsable del que diu. Nosaltres ens hem mantingut fidels al que ens va dir el comitè ètic i no valoro el que diguessin Ajuntament o Generalitat. Ni tampoc els insults, amenaces i desacreditacions personals que vam rebre. Les emocions estan basades en el què cadascú percep en la distància curta. I jo no li puc demanar a un ciutadà que se sent interpel·lat que no expressi els seu malestar. No el puc compartir, però entenc l’emoció i puc empatitzar-hi. No el jutjo, ho accepto com una derivada. Però deixo una pregunta: com ho faríem per saber que un analgèsic funciona si no és provocant dolor?

[Pot llegir la resta de l’entrevista a El Món]

Nou comentari

Comparteix