Les cuidadores no professionals reclamen a les administracions que es moguin per facilitar la seva tasca. La majoria es fan càrrec de persones grans que els hi són properes, com ara pares o oncles, i tenen poc o cap ajuda ni econòmica ni logística per dur a terme les cures. Aquest fet les porta a patir grans quadres d’ansietat o depressió, fet que ara ha demostrat un estudi de la Diputació de Barcelona. Segons dades del Grup de Suport Emocional i Ajuda Mútua (GSAM), 8 de cada 10 cuidadores presenten quadres d’ansietat i 7 de cada 10, de depressió.
Per això, des d’aquest grup s’ha posat en marxa un projecte per cuidar-se mútuament i compartir espais amb l’ajuda d’un psicòleg. I els resultats són ben clars. Després del tractament, només un 29% patien ansietat i un 25%, depressió. Pel cap de subsecció de Projectes i Programes Autonomia Personal de la Diputació, Gustau Barriga, és evident que aquestes dones “necessiten un espai per compartir emocions, sentiments i vivències”. A més, afegeix que les persones que perden el contacte amb el grup tornen als graus de depressió inicials amb més facilitat.
L’exemple d’un centre al barri de Gràcia
Marta Torroella és la fundadora de l’Associació de Cuidadors Familiars, un petit centre gracienc que, justament, cedeix espai perquè les cuidadores comparteixin vivències. És els que els queda. “Estàs cuidant un familiar; hi ha molta gent que tiraria la tovallola, però no pots”. El nombre de persones que acudeixen a l’associació no para de créixer. “Tenim gent que no pot més, gent que ens diu que s’ofega”, diu la Marta, a qui no la sorprèn les dades de l’estudi de la Diputació.
Totes elles coincideixen en què és un problema que ha d’atacar l’administració, però també la societat. En aquest sentit, posen l’enfocament en la tasca que fan les escoles i mantenen que “cal inculcar als joves els valors de les cures i la importància d’ajudar les mares a casa”.
“T’aïlles socialment”
Els relats d’algunes cuidadores són molt clars. La Marta Torroella, per exemple, va començar a cuidar la seva mare amb només 8 anys. Recorda que eren 6 germans i de seguida van passar a ser els seus cuidadors. “Vaig tenir cura d’ella durant 40 anys”, recorda en una conversa amb el TOT. Recorda també les parts positives: “Passes molta estona a l’hospital, al logopeda i coneixes molta gent”.
Malgrat tot, la cruesa que s’amaga darrere d’aquesta situació és molt gran. “T’aïlles socialment, necessites deixar la feina i, per tant, ni cobres ni cotitzes a la seguretat social”, diu la Marta. Els queden les ajudes, malgrat que la Marta assegura que “poden passar dos anys fins que t’arriba a alguna cosa”.
Decepció amb les administracions
Les cuidadores són crítiques amb el paper de les administracions. “Ets sents orfe”, diu Torroella. I per explicar-ho recorda el dia que va anar a parlar amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “Ada, tu ja saps que tenim gent gran i discapacitada que no baixa al carrer perquè no té ascensor. Què fem?”, va comentar-li. La resposta va ser del tot sorprenent. “Ens va enviar a les barricades”, recorda la Marta, a qui aquelles paraules de l’alcaldessa, impotent davant la situació, la van deixar sense gaire esperança. Malgrat tot, el consistori barceloní ha aconseguit impulsar altres tipus d’ajudes que han permès rebaixar el neguit del col·lectiu.
En aquest darrer tram de mandat, l’Ajuntament ha impulsat una mesura pionera per ajudar les persones cuidadores. El consistori té previst donar un cop de mà a 355.000 persones amb la Targeta Cuidadora, que ofereix serveis i recursos gratuïts per a persones com la Marta, que cuiden dels seus familiars per ‘necessitat’. Aquesta mesura se suma altres que ja havia impulsat el govern dels comuns, com ara l’Espai Barcelona Cuidat, que ha acollit unes 10.000 persones des de 2019.
