Anem trenta anys enrere: José Canut Costal compagina la feina en una modesta papereria al bell mig de l’Eixample amb una de les impremtes més conegudes del moment. Però el segon negoci li va tan bé que decideix finalment deixar la botiga. Anys més tard, però, les vendes a la papereria decauen i el nou propietari demana als Canut, si us plau, que recuperin de nou el negoci per revifar-lo. Diu la seva família que en José passejava per l’Eixample com un dia més quan va entrar a la botiga per acceptar el repte. Una acció valenta que va obrir un nou capítol de la històrica Papereria Canut.
Actualment, la botiga conserva gran part de l’aparador original i alguns dels primers mobles que es van instal·lar fa més de cent anys. Una decisió que va prendre la Mercè Canut, neta del fundador i actual propietària del negoci. Encara recorda aquells inicis, complicats, on tot va estar a punt d’anar-se’n en orris. “Em van voler fer fora”, explica la Mercè al TOT Barcelona. L’administrador del local -un home “complicat” segons la botiguera- la va portar a judici al·legant que s’havia fet malament el traspàs del negoci. “Ja ho havíem comprat i muntat tot”, especifica poc abans de recordar amb orgull aquella victòria: “No només ens vam quedar, sinó que vam aconseguir la subrogació del local, tant per a mi com per a la meva filla”. Així, si la seva filla Anna volgués -en condicional- quedar-se el negoci, podria continuar ocupant l’immoble actual.
Comença un nou ‘judici’ a la papereria Canut
L’Anna Torres Canut és mestra i cada divendres passa per la botiga a ajudar els seus pares. Així ho ha fet des de ben petita. “Quan abaixaven la persiana, jo jugava a ser botiguera; feia veure que venien persones a comprar i que les despatxava”, explica la filla al TOT. “Ho ha viscut i ho ha mamat”, afegeix la mare. L’Anna també recorda com és tenir una adolescència i joventut lligada al comerç. “Guanyes molta responsabilitat; si tu apuntes un encàrrec, l’has de fer complir, perquè la senyora vindrà l’endemà i ho hauràs de tenir”.
Totes dues relaten un passat alegre i compromès amb la botiga. Tot i això, hi ha un ‘però’ que ho eclipsa tot: “Però no vull tenir la vida que han tingut els meus pares”, sentencia l’Anna. “No vull que el meu fill, si en tinc, tingui un cangur 12 hores al dia”, afegeix. La històrica papereria Canut està preparada per viure aviat un nou judici que determinarà quin futur li espera. Aquest cop, però, no hi haurà jutges pel mig i el que està en joc és qui ocuparà el lloc de la Mercè quan ella es jubili. I l’Anna, de moment, no està disposada a agafar el relleu. “No vull arribar a les deu a casa i haver de posar-me a fer els deures amb el meu fill, i vull tenir temps per a mi, cosa que els meus pares no han tingut”, conclou.
“No treballaré per al dimoni”
La filla dels Canut creu que la situació per al comerç cada cop és “més insegura”. Un fet que s’explica pels constants canvis que han d’afrontar els negocis. En el cas de la papereria, als efectes de la pandèmia cal afegir-hi una ubicació ideal d’entrada, però complicada a la pràctica. La Canut està a la cantonada entre el carrer de Girona i Consell de Cent. El primer ha estat portada dels diaris per la lluita dels comerciants a favor del Pla d’Usos. Una regulació que ja fa temps que s’ha instaurat i que la Mercè avala malgrat assegurar que no tots els locals la respecten.
Més crítica és amb Consell de Cent, uns dels carrers afectats per les obres de les superilles. “Ens estem rumiant el futur del negoci, la superilla ha estat una nova prova de foc”, diu la Mercè. “Jo aquí no perdo el temps tot i que m’apassiona la feina que faig”, prossegueix abans de confirmar, de forma taxativa, que la seva família no perdrà ni un sol euro per mantenir la papereria amb vida. I és que amb aquest nou panorama, molts clients, i sobretot proveïdors, estan tenint complicacions per arribar a la botiga; la paciència de la família Canut s’esgota i el neguit augmenta. “No treballaré per al dimoni”, resumeix la Mercè.
L’esperança de la Mercè
A aquesta història encara li falta un capítol més. A la papereria Canut hi treballa un noi que no és de la família, però “com si ho fos”. “Va venir fa 25 anys després de fer la mili i aquí s’ha quedat”, explica una Mercè que parla meravelles del seu treballador. “Amb el boom del transport el vam ajudar perquè muntés el seu propi negoci de missatgeria, però no li va anar bé. Quan va tornar per comentar-nos-ho, li vaig dir: comences aquí demà mateix”, detalla la propietària.
La Mercè assegura que manté la lluita pel futur del seu treballador i que, si no, ja hauria plegat abans. Així les coses, i tenint en compte el context actual, podria la papereria Canut canviar de família en un futur? “No ho descarto de cap de les maneres, però el problema és que ell també veu que les coses es compliquen cada cop més”, lamenta la propietària. Amb tot, però, la sentència final del negoci encara no està escrita. I si no, d’això ja s’encarrega la Mercè: “Lluitaré pel llegat del negoci”.
