Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Quatre generacions aguantant un negoci de música clàssica a Barcelona
  • CA

Per demostrar que al segle XXI pot mantenir l’essència de les botigues del segle XIX i per haver-se fet un nom al món al servei d’una passió des de l’Eixample de Barcelona”. Ni més, ni menys. Amb aquests arguments Barcelona Comerç ha atorgat el premi al millor establiment de la ciutat a Audenis, una botiga especialitzada en instruments i música clàssica. Des del carrer de València, 316, dos germans mantenen l’essència de la botiga que va crear Pere Audenis i Domènech fa 94 anys a Barcelona. I amb el temps, el negoci ha incorporat una llibreria de música clàssica gairebé única a Europa.

Isabel Audenis és una de les propietàries, juntament amb el seu germà, que s’encarrega de la venda de pianos. Tots dos són la quarta generació que viuen de la música clàssica al cor de Barcelona. I ho fan patint, com gairebé tots els negocis familiars de la ciutat. “La Covid-19 ens ha matat”, diu la Isabel amb certa resignació. Audenis, però, es guardava un as a la màniga que altres negocis no tenen. L’any 1978 la família va adquirir en propietat un local màgic de 1.000 m² a l’Eixample. Gràcies a això, diuen els actuals propietaris, la botiga ha aguantat i ha pogut resistir al tancament.

Els Audenis arreglen i afinen instruments des de fa 94 anys COREIXAMPLE

Prop de cent anys al servei de la música

Si no haguessin sobreviscut, s’haurien perdut prop de cent anys de servei a músics, professors, alumnes i amants de la música. Tot comença a finals del segle XIX, quan el patriarca dels Audenis, que treballava a la fàbrica de pianos Chassaigne Frères, va traspassar la passió per l’instrument a la resta. El seu fill Josep Audienis va seguir amb la professió del pare i va adquirir un petit local del carrer de Balmes, 116. Després de la seva mort, el seu hereu, Josep Audenis, va instal·lar en aquest immoble l’actual negoci.

La botiga fa un salt l’any 1927 després que el pare dels actuals propietaris comprés l’actual local del carrer de València i la mare de la família, Maria Prat, obrís una llibreria que ara, 44 anys més tard, guarda més de 36.000 títols entre partitures i llibres. “El premi de Barcelona Comerç és un reconeixement a la trajectòria familiar; la meva mare va tenir bon ull amb la llibreria, i jo l’he seguida”, diu la Isabel.

Al soterrani de la botiga hi ha una de les llibreries més singulars d’Europa / G.G

La manca de relleu generacional augura el final de la botiga

La Isabel té 61 anys, però no vol sentir a parlar de la jubilació. De fet, s’entristeix quan hi pensa i per això diu que allargarà el negoci fins que aguantin les cames. “Les meves filles tenen les seves pròpies carreres i no agafaran la botiga”, diu la venedora amb certa nostàlgia en veure que la botiga no arribarà, amb tota probabilitat, a una cinquena generació.

Malgrat que pesi, cada cop hi ha més motius per no agafar les regnes d’un negoci com aquest. En aquest cas, Amazon o Thompson, són uns “monstres” amb qui és pràcticament impossible de competir, però no impossible. “Hi hem de lluitar des de la proximitat, establint vincles amb el client”, diu la Isabel després de certificar que aquesta és la clau de l’èxit d’Audenis.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: JordiP a desembre 05, 2022 | 11:33
    JordiP desembre 05, 2022 | 11:33
    Admiro els joves que veig sovint carregats amb un instrument i un maletí de partitures que van als Conservatoris de Barcelona o a alguna de les prestigioses escoles de músics. Cal una gran vocació per a dedicar tant de temps a l'estudi de la música, especialment la clàsica, quan el món ofereix tantes i tantes activitats atractives. En general, el jovent d'avui dia prefereix cantar, però: els sembla que per a triomfar només fa falta agafar el micro amb gràcia i remenar l'esquelet mentre es fan crits o es reciten textos incisius i trencadors. Per això les botigues d'instruments a casa nostra pateixen una important paràlisi comercial. Antigament, passejant pels carrers (quant més estrets millor) es podia sentir amb certa freqüència un piano repetint torpement estudis de Czerny o Chopin. Ocasionalment, però, la interpretació era bona i feia goig escoltar una estoneta. Això és el que encara es pot viure a Corea: nombrosos pianos resonen pels estrets carrers sense voreres. Si aquí hi ha un bar cada dues portes, a Seúl hi ha una botiga de pianos a cada mançana.
  2. Icona del comentari de: Pep a desembre 05, 2022 | 12:34
    Pep desembre 05, 2022 | 12:34
    Thomann i no pas Thompson.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa